El fals carboni hidratat

Quan es parla de nutrició de seguida apareixen els carbohidrats o hidrats de carboni. També els podem anomenar sucres o glúcids, però per algun motiu es manté el nom d'hidrats de carboni malgrat que és dels més erronis que es poden trobar en el món de la bioquímica. Sobretot perquè un hidrat de carboni pot ser moltes coses, però cap de totes elles correspon amb un carboni hidratat.

El problema estava en la fórmula general d’aquests compostos. Quan es van fer les primeres anàlisis per identificar la seva composició es van observar uns quants detalls interessants. Eren uns compostos que no tenien nitrogen. Una diferència important respecte de les proteïnes i dels àcids nucleics. Encara que cal dir que en aquells temps, als àcids nucleics no se’ls feia gaire cas ja que les estrelles de la química de la vida eren les proteïnes. Però de sucres n’hi havia molts, i tot i que la seva composició presentava un nombre variat d’àtoms de carboni, sempre hi havia el mateix nombre d’àtoms d’oxigen i just el doble d’àtoms d’hidrogen.

Aleshores algú va fer una predicció raonable però agosarada ja que en realitat encara no disposaven de prou dades. Van pensar que la fórmula d’aquells compostos era Cn(H2O)n. És a dir, hi havia un nombre (n) d’àtoms de carboni, i per cada un d’aquests àtoms hi havia una molècula d’aigua. Això quadrava amb les dades i semblava raonable i elegant, de manera que el nom va sorgir de seguida: hidrats de carboni. Una manera de dir que tenien carboni hidratat.

Però amb el temps van anar comprenent millor que era el que teníem entre mans i, malgrat que la fórmula encaixés amb les dades, hi havia altres possibilitats que també encaixaven. I ara ja sabem que enlloc de la molècula hi ha cap aigua com a tal. El que hi ha són àtoms de carboni que per un costat tenen un hidrogen i per l’altre un hidroxil. Escrit d’una manera més química el que tenim és H-C-OH. El carboni s’uneix a dos carbonis més que presentarien la mateixa estructura. Només canvia una mica a dalt de la molècula i a baix. Però l’aigua, com a tal, no apareix per enlloc.

De totes maneres, una vegada el nom ha arrelat ja costa molt de canviar. Malgrat que sucres o glúcids es fa servir molt, el d’hidrats de carboni es manté i no sembla que hi hagi cap interès en canviar-lo. Segurament tampoc és massa important, però tot plegat és un bon exemple de com passen les coses en ciència i també en la vida en general. Tant bon punt tenim unes dades que ens fan arribar a una conclusió raonable tenim molta facilitat per donar-la per bona. I sovint oblidem que poden haver-hi altres explicacions que també encaixen amb les dades.

Per això sempre és bo tenir un punt de vista mínimament crític amb les coses, sobretot amb les que encaixen just amb el que ens agrada o amb les explicacions massa fàcils. És massa fàcil veure molècules d’aigua allà on en realitat no n’hi ha.