Eres, estrats i noms

Segurament “Parc Juràssic” ha sigut la pel·lícula que més ha promocionat als dinosaures. Especialment als velociraptors, però també al més famós de tots, el Tiranosaure rex. Els paleontòlegs acostumen a fer notar que hi ha un error en el nom ja que el Tiranosaure no és un animal del període Juràssic sinó del Cretaci. Un detall sense gaire importància quan es pensa en maneres de promocionar un parc com el de la pel·lícula.

Però això del Juràssic té la seva gràcia. La setmana passada, la Laia va proposar un joc basat en preguntes de base científica, i una d’elles era sobre l’origen del nom Juràssic. Ara que ja ha passat el termini ja podem dir que deriva de les muntanyes del Jurà, entre Suïssa i França. Aquestes muntanyes es van formar precisament en aquell període, i d’aquí el nom.

Naturalment, quan descobreixes l’origen d’un nom, de seguida et demanes per l’origen dels altres períodes geològics. Sobretot perquè molts d’ells no semblen gaire evidents. Per exemple, el període anterior al Juràssic és el Triàsic. Aquest nom li van posar perquè els sediments més habituals d’aquest període estaven dividit en tres capes molt ben definides i que al centre d’Europa anomenaven “les tries”.

I després del Juràssic tenim el Cretaci, que deriva de creta, però no pas de l’illa de Creta sinó de les roques de guix, que en llatí s’anomena “creta”.

El Cretaci va tenir un final violent, quan l’impacte amb un meteorit va causar l’extinció dels dinosaures i de moltes altres formes de vida. Això se suposa que va anar així perquè hi ha una capa geològica molt ben definida que marca el final d’aquell període. És una franja fosca rica en iridi i que es pot trobar en molts indrets del planeta. I com que allò va causar una gran extinció, els animals que van aparèixer a partir d’aquell moment ja eren diferents dels que hi havia abans. Ja no quedaren dinosaures, o únicament els que van donar lloc a les aus, i els mamífers van començar a proliferar. Aquest canvi en la fauna és el que dona nom a la següent era.

Els períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci formen una era, la Mesozoica. La següent, la que va començar just després d’acabat el Cretaci va ser l’era Cenozoica, o Cenozoic. Doncs aquest nom deriva dels mots grecs ceno (nou) i zoo (animal), justament per la nova població d’animals que apareix a la Terra.

Aquesta era també té unes quantes divisions, amb més subdivisions i més sub subdivisions. La que més ens pot interessar és l’Holocé, que és justament el període que estem vivint actualment. Amb el nom tampoc s’hi han trencat les banyes. Deriva del grec holos (tot) i kainos (recent), és ha dir, el període “totalment recent”, o en altres paraules: “ara mateix del tot”.

Però de divisions n’hi ha moltes més. Algunes si que resulten tenir noms molt indicatius. El Mississipià és perquè a la vall del riu Mississipí hi ha aflorament de roques d’aquell període. Una cosa semblant passa amb el Pensilvanià. Però altres costa més, a no ser que siguis un expert en geografia d’arreu del món. Per exemple el Txangsingià és un estrat que s’ha anomenat així per una regió de la Xina, la regió de Txangsing, és clar.

I d’on deu venir el nom de Messinià? Per en Lionel Messi segurament que no.