Trangènics; el plantejament

Si heu anat seguint una mica aquest blog, potser haureu notat que hi ha alguns temes relacionats amb la ciència i amb una notable actualitat que mai no he tractat. De vegades és simplement perquè trio els temes en funció de les ganes que en tingui aquell dia. Hi ha alguns que conec poc, que em fan mandra o que mai no trobo el moment. Però algun altre si que el voldria comentar i no trobo la manera de fer-ho. D’aquests n’hi ha un que per més voltes que li dono, simplement és impossible fer-ho en un espai tant reduït com un post. Hi ha massa arguments, massa detalls i massa implicacions i massa prejudicis per resumir-ho amb un mínim de rigor. Es tracta dels transgènics.

De manera que aquesta setmana faré un petit experiment amb el blog. Serà una setmana monotemàtica per comentar quatre coses sobre els aliments transgènics. I cal una setmana perquè és evident que aquest tema desperta moltes passions. Fa poc vaig llegir un article a un diari on comentava com de difícil resulta trobar informació no esbiaixada sobre els transgènics. Es poden trobar arguments radicalment en contra o altres absolutament a favor. Normalment amb un notable grau d’exageració. És com parlar amb seguidors del Barça i del Real Madrid. El que per uns és un penalti claríssim, pels altres és l'àrbitre, que està comprat.

Com passa sempre, les noves tecnologies obren un grapat de noves possibilitats i generen un altre grapat de nous riscos. Hi ha qui minimitza els perills i només fa notar les virtuts: asseguren que amb això podrem frenar la fam al món i obtenir collides amb més nutrients, més resistents a les plagues, a la sequera o a condicions desfavorables. Fins i tot podem aconseguir aliments dissenyats específicament per necessitats especials, sense gluten, rics amb vitamines, o que continguin fàrmacs si fa falta. Altres s’esgarrifen amb els perills i opinen que no compensen les avantatges ja que no podem controlar com afecten aquests conreus als ecosistemes que els envolten, a les plantacions del costat o als insectes que pol·linitzen. Tampoc tenim tant clars els efectes sobre la salut quan ingerim aquests productes que no existien en forma natural fins ara.

En el fons, tothom té part de raó, i ningú la té tota. El que si que hi ha són uns enormes interessos al voltant, que emmascaren tota la historia.

Tampoc es tracta de convèncer a ningú, que tots ja som grandets per opinar el que ens sembli. Però al menys va be tenir clar quan ens informen i quan ens estan venent una moto. Per això no pretenc aclarir les coses ni vendre el meu punt de vista (encara que sempre que escrius alguna cosa, és una mica el que fas). En el fons, aquest joc de dedicar-hi una setmana ho faig sobretot per a mi mateix. Per veure si obligant-me a escriure quatre posts n’aprenc una mica més d’un tema que conec per sobre però que no és el meu camp de recerca en absolut. Sincerament, sempre que sento parlar tant als defensors com als detractors em poso de mal humor per les evidents exageracions i la manera tant tendenciosa que tenen uns i altres de plantejar les coses. A més, ho tenen claríssim i opinen que qui pensa diferent o be està comprat per les multinacionals o be és un pardillo que enyora la vida primitiva.

De manera que, perquè tothom pugui enfadar-se algun dels dies, el que faré serà dedicar un post a entendre que és un transgènic des d’un punt de vista més abstracte. La part científica pura i dura, per entendre'ns. Un altre per comentar les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia, un tercer dia per tractar dels riscos que comporta i al final el divendres una mica de resum.

A veure que en surt de tot plegat.