Un núvol gloriós

Amb les paraules d’altres idiomes cal anar amb molt de compte, perquè normalment no acabem de conèixer tots els dobles sentits i els jocs de paraules. I un bon exemple l’he tingut durant uns moments de desconcert en llegir algunes característiques que presenta el "morning glory" a Austràlia.

"Morning glory" o “gloria matinal” és una de les maneres que tenen en anglès de referir-se a la “trempera matinera”. La majoria d’homes sexualment actius presenten de vegades una característica (i a l’hora de fer pipí, empipadora) erecció en despertar-se pel matí. La causa d’això no està gens clara, tot i que els de la Trinca ja recorden que “...no és trempera vertadera, que és trempera de pixera”.

Però el que he llegit d’Austràlia no encaixava en la idea habitual d’ereccions matutines. Una cosa de més de mil quilòmetres de llarg i que es mou a seixanta quilòmetres per hora, forçosament ha de fer referència a un altre tema. Evidentment “morning glory” té molts altres significats. Són un tipus de flors, un restaurant, un bed & breakfast i en el cas d’Austràlia... un núvol.

El núvol “morning glory” és un núvol en forma de rotlle d’una llargada de centenars de quilòmetres i que es desplaça rodant cap a l’interior del golf de Carpentària, al nord d’Austràlia. No és només el núvol. Quan arriba tenen lloc intensos vents i canvis de pressió que contribueixen a donar-li la forma de rotlle o de canonada rodant. És un fenomen que té lloc durant els mesos de Setembre i Octubre i que desperta molt entusiasme en aficionats al vol sense motor, en veler o en ala delta ja que els permet planar com si fessin surf sobre aquest núvol durant llargues distàncies.

El fenomen és, no cal dir-ho, força espectacular, però la veritat és que el motiu i les condicions que el generen encara no estan clares del tot. No es tracta d’una cosa exclusiva d’Austràlia ja que també s’han vist alguna vegada al Canal de la Mànega, A Mèxic o al mar d’Aràbia. Però enlloc són tant freqüents com al golf de Carpentària.

Aquí ja estem acostumats a molts tipus de núvols i alguns de ben característics, com els cumulonimbus de les tempestes que tant agraden als meteoròlegs. En general coneixem les condicions que s’han de donar perquè es formin i quins són els fenòmens físics que hi ha implicats. Corrents d’aire que es mouen, condensació de les gotes d’aigua, canvis en la pressió atmosfèrica... per això fa gràcia topar amb alguns fenòmens que semblarien prou habituals com per estar ben coneguts i descobrir que encara ens queda molt per aprendre.

Normalment el que passa en aquestes situacions és que els paràmetres que es fan servir i que es poden aplicar a la majoria de núvols no serveixen per algun cas concret. D’aquests “morning glory” es diu que són “solitons”, un tipus d’onades particulars que es mantenen estables i que es desplacen al llarg de grans distàncies sense perdre energia.

Segur que tenen una explicació i que abans o després comprendrem perfectament la seva formació, però no està de més topar amb coses aparentment simples, com un núvol, que encara ens deixin parats preguntant-nos... com coi s’ha format això?