dijous, de febrer 21, 2008

La poma daurada

L’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica va representar un abans i un després en la història de la humanitat. Moltes coses van canviar per sempre a partir d’aquell moment i no està de més recordar que sense aquell descobriment, Catalunya no seria el que és. I és que un dels fets diferencials, una de les característiques més nostrades, un dels detalls que caracteritzen la nostra cultura, prové directament de terres americanes. Gràcies a Colom ara podem gaudir de la delícia que condensa simplicitat i sofisticació, una combinació perfectament equilibrada dels fruits de la terra, el plat català per excel·lència, el pa amb tomàquet! I és que el tomàquet és un fruit originari d’Amèrica.

En realitat la mateixa paraula tomàquet (tomatl) és d’origen nàhuatl, una llengua parlada durant l’imperi dels asteques i que encara avui parla més d’un milió de persones a Mèxic.

Però els tomàquets dels asteques eren realment diferents dels que estem acostumats a menjar actualment. L’origen del tomàquet (Solanum lycopersicum) és una planta silvestre de fulles relativament verinoses. En realitat, tota la família de les solanàcies, de la que el tomàquet en forma part, son plantes riques en alcaloides com la solanina, que fan que siguin més o menys tòxiques. En el cas del tomàquet, però, el fruit és perfectament comestible.

I inicialment eren uns fruits molt petits i de color groc. Va ser amb la domesticació del tomàquet, amb la selecció de diferents varietats i amb l’ajuda de la moda i de la revolució francesa que va imposar-se la forma que ara consumim. Els primers tomàquets que van arribar a Europa ja portaven molt de temps de selecció per part dels pagesos de centreamèrica. Eren fruits de color groc o daurat, d’aquí el nom italià de “pomodoro” (poma daurada) però que inicialment no van tenir gaire èxit entre els cuiners europeus.

Diuen que l’aparició de les varietats de color vermell no va fer que se’n consumís més fins que, durant la Revolució Francesa, els revolucionaris li van trobar la gràcia a menjar un fruit de color vermell, que era el color de la Revolució. I ja sabem el poder que tenen les modes.

El cas és que ara disposem de centenars de varietats de tomàquet amb tota mena de característiques de forma, mida, color i valor nutritiu que pugueu imaginar. També hi ha tomàquets transgènics, els "FlavrSavr", als que li han eliminat la poligalacturonasa, una proteïna que fa que les parets es facin malbé quan madura massa, de manera que es manté durant molt més temps.

Com que tenen poques calories i moltes vitamines, fibres, minerals i similars, es considera un aliment molt saludable. Però com sempre, tot té un costat bo i un de més fosc. Un dels problemes que s’ha comentat referents al tomàquet és que és ric en àcid oxàlic. Això no és dolent per si mateix, però aquest àcid s’uneix amb el calci i el conjunt esdevé insoluble, de manera que no es pot absorbir. Això pot fer que una dieta molt rica en tomàquet porti problemes de falta de calci.

En realitat, quan mires llistes de contingut d’oxalat, el tomàquet en té, però tampoc és cap exageració. Els espinacs l’enciam o fins la xocolata o en tenen molt més, de manera que no acabo d’entendre la prevenció en el cas del tomàquet. En tot cas, una vegada més n’hi ha prou amb fer dieta variada per evitar problemes.

Del tomàquet també diuen que és diürètic, que té fibra, que va bé per moltes malalties... Però a part del pa amb tomàquet, a mi sempre em porta el record d’un plat de tomàquet i mozzarela, amanit amb herbes de Provença i oli aromatitzat, en un indret del Sud de França. Una altra combinació extraordinària que cal agrair en part al descobriment d’Amèrica.

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

yum... a mi m'encanten les amanides de tomàquet amb oli del bo i unes quantes olivetes, i després sucar el suquet que queda, que és una veritable delicia... ai...

per cert, te'n recordes d'allò dels posts de menjar en hores matutines ??

grrrrrrrrrrrrrr

;)

Llum ha dit...

Ostres, no m'hagués imaginat mai que les tomates haguessin sigut grogues al principi. Que xules! Encara se'n poden trobar, de tomates grogues? Perquè si se'n poden trobar, jo les vull provar! :-)

Jo cada dia per esmorzar em menjo un tall de pa amb tomata. Ai, però això ha sigut ja fa 3 hores! Mmmm... Ara potser em menjaria aquestes tomates del sud de França que dius!

Dan ha dit...

carquinyol. Grabndissim invent les amanides aquetes.
Això dels posts matutins... es que jo els penjo al matí, pero els escric al vespre. L'actitud no és la mateixa, es clar.
:DD

Llum. Si que n'hi ha i se'n poden trobar. Supsoso que a mercats grans n'hi haura. Ja miraré, però a la Boqueria segur (allà hi ha de tot).
"Les" tomates, je je, per a mi són "els" tomàquets. M'encanten aquestes subtileses de la llengua

Alnair ha dit...

Donçs el pa amb tomàquet no es exclusiu de Catalunya; aquí, a Almería, no es pot concebre el menjar torrades sense untar-les amb tomàquet. Fins i tot diría que es caracteristic de tota la costa llevantina de la península (i ses illes, es clar).
Jo he sentit a dir que el pa amb tomàquet el van "importar" els murcians que es van establir a catalunya als anys 20 del segle XX per construir el metro de Barcelona, però em sembla una data massa recent com per que el costum s'hagi extés tan per tot el territori català.

Respecte les amanides, a mi hem van les rodanxes de tomaquet amb sal, orenga, oli i fotmatge fresc.

Bon profit!

Anònim ha dit...

Sovint faig servir els tomàquets com a exemple del risc dels transgènics. Estic d'acord que cada transgènic es pot analitzar individualment i no demonitzar-los per ser trangènics. Tot i que hi ha aspectes com la contaminació del pòl·len a les varietats no transgèniques -i sobretot les produccions ecològiques que es defineixen lliures de...-, o com les patents i la concentració empresarial d'aquestes, que afecten a tots ells.
En el cas del tomàquet transgènic que comentes, Dan, no és pas una varietat que puguem trobar als nostres mercats. No ha tingut èxit comercial; per sort! de fet no té una propietat útil pels consumidors, permet que el venedor la pugui tenir més temps a la nevera: que se'ls mengin ells!
Però no acaba tot aquí. Ara entro en aspectes de ficció, però segurament no estic gens desencaminat. Resulta que tota la planta del tomàquet -excepte el fruit- com totes les solanàcies, és tòxica. Hi ha una varietat de solanàcia local, amb petits tomàquets negres, que el fruit també és metzinós. Tu mateix ho has comentat al text. I ara hi afegeixo la inestabilitat genètica que pot provocar una inserció d'un gen al genoma -inserció que sovint es produeix a l'atzar i de manera descontrolada, amb més d'una còpia del gen, amb trocets del gen escampats arreu, amb molts gens de l'hoste interromputs-. Què li faltarà a aquest tomàquet transgènic, d'utilitat dubtosa, per translocar el verí al fruit? ens assabentarem a temps? o s'intoxicaran els consumidors sense saber què ho causa?
Els defensors dels clons quimèrics patentables (una altra manera menys eufemística d'anomenar els omg) ens diran que això també pot passar de forma natural; però sense tenir cap proba, els replico que la probabilitat que passi al FlavSt és molt més alta. Es farà un estudi independent per analitzar aquest risc? segur que és massa car per a un producte que no el vol ningú. I jo em pregunto si hi ha cap altre CQP-omg que en mereixi un.

Anònim ha dit...

Jo també havia sentit que vàren ser els murcians els importadors del pa amb tomàquet. He buscat per la xarxa però no he pogut provar ni desmentir la llegenda urbana. A veure si algun lector de Murcia ens ho pot confirmar.

Dan ha dit...

fcasarra. A Almeria també? No ho savia! Suposo que com dius, tot el llevant convida a plats d'aquests tant mediterranis. De l'origen tambñé he llegit això dels treballadors del metro, però sembla poc probable. He trobat que:
"Segons el diccionari gastronòmic d'en Nestor Luján, el primer cop que es cita a la literatura catalana el pa amb tomàquet es al 1884. Son uns versets de l'humorista Pompeu Gener, que vivia a París."Lo que menjarem certa nitço és, pa amb oli amanitamb tomaca i bon prifits'ha fet modaMadama Adam n'ha menjat.Judit Gautier molt li ha agradate fins la gran Sarah Bernhardts'ha fet la llesca".
Si al segle XIX ja es coneixia semblaria que l'origen es anterior. pero aquestes coses no acostumen a tenir un origen unic i definit.

mikell. Uf. Els transgenics es un tema que tinc pendent fa molt, però es complicat resumir-ho en un únic post perque cal explicar i matisar moltes coses. En tot cas, si que es certa una cosa que dius, els fan per afaborir als que el produeixen emmagatzemen i comercialitzen,. No per afavorir al cnsumidor. (Aquells tomàquets de l'hort de l'avi no hi ha transgènic que els iguali)

laianna. Repeteixo el que li deia a en facasarra. L'origen sembla més antic, però qui ho sap? A veure si algú ens diu alguna cosa que ens il.lumini!

Dan ha dit...

I un altre informació curiosa. L'amenaça que plana sobre el pa amb tomàquet ara que ni el pa es pa ni els tomàquets són el que eren.
http://www.padenpitus.com/pa%20amb%20tomata.htm

Alasanid ha dit...

Hi ha certs llocs on se'ns coneixia i se'n coneix per ser "los del pan con tomate".

Recordo haver menjat un entrepà sense tomàquet fora del principat i realment no era un entrepà, li faltava alguna cosa.

Respecte a la toxicitat de la planta no n'havia sentit a parlar mai o si més no no ho tenia present.

El que m'agrada és la olor de la planta, és especial.

Anònim ha dit...

Hola...

Vaig llegir el teu llibre i el vaig trobar fascinant. Em va agradar molt, de veritat.

Així doncs avui m'he decidit a entrar a aquest blog i llegir uns quants texts.

Sobre els tomaquets... què dir-hi... que ultimament tots els que venen als supers provenen d'hivernacles intensius principalment d'holanda i madurats artrificialment, cosa que fa que el gust no sigui el mateix ni de bon troç...

Pel que fa als tomaquets grocs... a l'hort de tant en tant n'hem cultivat... però què voleu que us digui... per molt bons que siguin bona part de l'encant es perd ja que part de la gracia del tomaquet (potser pel costum) és el seu color vermell intens.


Espero que escriguis algun altre llibre que ara segur que m'he perdut un pilot de publicacions interessantissimes.

A partir d'avui ja m'aniré passant més sovint per aquí.

Dan ha dit...

alasanid, i a alguns indrets de França un entrepà amb pa amb tomàquet es "a la catalane".

sineg_020. Benvingut! El que dius del gust és molt evident. I tampoc van gens bé per sucar el pa. Gairebé no tenen suc. Una vegada més s'ha triat una característica que ajuda a que es mantinguin i es venguin millor perquè son bonics, però després alhora de menjar-los els hi falta alguna cosa.
Un altre llibre? he he. Hauré de parlar amb l'editor :D

Santi ha dit...

Quina mania amb dir que el pa amb tomaca es català! ;)
No hi ha res català! el pa amb tomaca lo varen copiar de la cuina italiana i francesa, despres aqui van treure el tomaquet del pa i van dir: mira hem inventat la coca, (2 variants culinaries a italia) no hi ha cap plat d'aquí, tot es copiat!

No en feu mala sang, perquè això és així i punt.

Visca la República!

;)