dilluns, de febrer 11, 2008

La Saragatona

La setmana passada, la Llum va arribar al post número 1000 al seu blog "Quan el Sol es pon". No cal dir que mil posts és una quantitat prou important com per celebrar-ho. I pocs dies després m’assabento que "Saragatona", el blog d’en Pere, ja ha passat els 1000 i en porta 1296. I com que són dos blogs que segueixo des del principi de la meva aventura blogaire, doncs la veritat és que m’ha fet molta gràcia saber que porten tant de temps i mantenint el nivell que els caracteritza. Tot i que sospito que això és una cosa imprescindible per arribar a la veterania.

La gràcia és que fins avui mai m’havia plantejat que volia dir el nom de Saragatona. Em sonava a sargantana, però com que hi ha molts jocs de lletres, acrònims i dobles sentits en els noms dels blogs, doncs no hi havia donat més voltes. Però avui en Pere ha refrescat el primer dels seus posts, i he vist que parla de “... l'olor i la imatge de la saragatona”.

I, és clar, això m’ha despertat la curiositat que, com sempre, m’ha portat per camins ben inesperats.

Com quasi tot, un cop ho saps és molt senzill. Miro al diccionari “saragatona” i veig que és la “herba pucera”. Això ja m’indica que ens trobem al món vegetal (res de sargantanes), però encara segueixo sense saber que és. Aleshores miro la definició d’herba pucera i trobo que és un “plantatge”. Mmmmm. Això ja em sona de quan vaig estudiar botànica. Hi ha una família de plantes anomenada plantaginàcies. I efectivament. Plantatge és “planta herbàcia del gènere Plantago, de la família de les plantaginàcies, de fulles disposades, etc. etc.”.

El problema és que a la família de les plantaginàcies n’hi ha moltes. Aleshores començo a mirar que hi ha per internet segons sant Google. Un diccionari en línia m’informa que saragatona és la “Llavor de l'herba pucera (Plantago psyllium) i d'altres espècies de Plantago, emprada com a laxant suau“. I per altres indrets veig que en castellà es diu Zaragatona. Finalment, en veure la foto m’adono que l’he vist moltes vegades al costat dels camins.

I quan aprofundeixo més veig que té una curiosa característica com a planta medicinal. Serveix certament com a laxant, però també és útil per tractar la diarrea. Això sembla contraposat. Un tractament, un fàrmac, pot anar bé per una cosa o per la contrària, però per les dues?

La clau és l'estructura de les proteïnes de les llavors de la saragatona. Són molt riques en mucílag, unes proteïnes que tenen cadenes de sucres unides. Podeu imaginar una boleta (la proteïna) amb uns quants fils (els sucres) penjant al voltant, doncs això és un mucílag. La gràcia d’aquesta estructura és que pot absorbir molta aigua. Les molècules d’aigua es fiquen entre els sucres i el conjunt s’infla molt. Aleshores queda una pasta humida i lliscosa que dilata el budell i afavoreix que es generin moviments intestinals que ajuden a buidar. Per això es dóna com a laxant, i moltes de les pastilletes que es venen són simplement llavors de Plantago polvoritzades i encapsulades o comprimides.

Però la seva capacitat d’absorció també va bé per combatre la diarrea ja que junt amb l’aigua absorbeix les toxines que causen el problema. A més l’aigua deixa d’anar descontrolada dins el budell i queda retinguda en els mucílags, normalitzant-se tot el sistema.

I el cas és que de la saragatona o Plantago psyllium, (que ara li han canviat el nom per Plantago Afra) s’han estudiat pels seus efectes en la lluita contra el càncer. Contenen una quantitat interessantment alta d’uns flavonoides que actuen sobre el sistema de duplicació de l’ADN. Això afecta a les cèl·lules que es divideixen molt i molt de pressa, per tant és una bona eina per lluitar contra el càncer (cèl·lules que es divideixen molt i molt de pressa). De fet, en la medicina tradicional ja es feia servir per tractar tumors, però ara ja hi ha treballs que intenten establir el mecanisme d’acció.

Qui ho sap! Potser algun dia es farà servir extracte de saragatona per tractar el càncer. Mentrestant seguiré aprenent de la lectura del que puc trobar a Saragatona, el blog d’en Pere. Un excel·lent tractament per la ment.

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Sembla que l'estudi etimològic dels noms dels blocs no paren de portar-nos noves sorpreses !!

Alepsi ha dit...

Quines coses.... de sobte te n'adones que... els diccionaris fan servei! xDDDDDDDD

(perdona per la profunditat del comentari... xDDDD)

Jobove - Reus ha dit...

una agradable troballa el teu blog, el trobo molt currat felicitats

salutacions des de Reus

El veí de dalt ha dit...

Qui diu que no s'aprèn als blogs?

Dan ha dit...

Carquinyol. Si tu! Trobes sorpreses ben curioses arreu on miris. Això si, cal mirar.

alepsi. Doncs si. Mai ho hauria dit quan me'l vaig comprar per Sant Jordi. Però ara no paro de consultar-lo
:D

té la mà maria -reus. Doncs benvingut i gràcies

el veí de dalt. Això únicament pot dir-ho algú que no els coneix.

Alasanid ha dit...

Aparentment sembla impossible aquesta doble utilitat.

Però després d'entendre el seu funcionament deixa de ser tan contradictori com podia semblar i resulta obvi.

Pel que fa al diccionari m'he adonat que últimament el consulto molt però no el tinc en paper. Amb el d'Internet ja faig.

miquel ha dit...

Gràcies per l'elogi d'amic, Dan, òbviament immerescut. Però sobretot, gràcies pels teus posts que ens acosten a la diversitat del món que ens envolta i ens el fa més comprensible amb una gran amenitat.

Si arribo a saber tot el que ens expliques en el post d'avui en el moment d'iniciar el meu bloc, encara estaria més satisfet del nom que li vaig posar i que sospito que no és gaire "comercial", on, com saps, igual parlo de diarrees que de restrenyiments.
Permet-me acabar amb un detall sobre el motiu del nom del bloc, que explico en un post antic que potser algun dia recuperaré. En realitat és un nom d'homenatge a la meva àvia, de qui recordo, entre altres coses, el cabell sempre brillant per efecte d'una mixtura que és feia amb saragatona. Aquesta mixtura, que es feia servir en les terres de l'Ebre, i segurament en altres llocs, en temps passats, servia no només per abrillantar sinó per fixar el cabell. No crec que ara la utilitzi cap dona.
Ja veus.

Dan ha dit...

alasanid. Mira. La natura té cops amagats.
Amb els diccionaris on line acostumo a anar fent, però de vegades prefereixo anar a la "mare". Acostuma a ser més precís (i concís també)

pere. Doncs mira, aquesta utilitat de la saragatona no la coneixia. Realment es poden aprendre moltíssimes coses dels avis!