dimecres, de novembre 18, 2009

Donant llum a la sang

Des de fa un cert temps s’han posat de moda les series de detectius en les que la policia científica té el protagonisme, i això ha popularitzat alguns dels mètodes que fan servir per trobar les proves incriminatories. I entre els mètodes més populars destaca l'ús del 5-amino-2,3-dihydro-1,4-phthalazine-dione. Per una vegada el que surt a la televisió s’aproxima molt al que passa a la vida real. Els investigadors el fan servir des de fa molts anys degut a dos característiques importants. És extremadament sensible i no interfereix posteriors anàlisis. Potser el nom químic no us sigui gaire familiar, però l’altre nom segur que si que us sona. És el “luminol”, allò que fan servir per trobar restes de sang a l’escena del crim o a l’arma pressumptament emprada per l’assassinat.

Un problema que tenen els investigadors és que si algú ha comès un crim, a no ser que l’assassí sigui molt ximple, per poc que pugui intentarà netejar l’escena del crim. I el primer que cal fer desaparèixer són les taques de sang. La sang és molt espectacular, de color vermell fosc, de seguida es fa negre a mida que coagula, però sempre amb una tonalitat roja llampant. Per tant, toca agafar aigua i sabó i eliminar aquestes taques tant empipadores. Com que els detectius tampoc no són rucs ja s’ho han empescat per identificar restes encara que hagin rentat, i en això, el luminol és excel·lent.

La gràcia és que la molècula de luminol reacciona amb una part de la molècula de l’hemoglobina. Concretament amb l’hem, que és la part on hi ha el ferro d’aquesta molècula. I la reacció entre el luminol i l’hemoglobina dona un producte inestable que ràpidament es converteix en un altre de diferent i, en fer-ho, emet llum. És un típic exemple del que s’anomena quimioluminescència, que seria la generació de llum gràcies a una reacció química.

Per això, el detectiu simplement ha d’agafar l’esprai amb luminol, ruixar la zona sospitosa i mirar si apareix llum. És important tenir en compte que per veure-ho cal fer la prova a les fosques. Si no, la lluminositat no es veuria.

El luminol reacciona d’una manera molt específica amb la sang quan ho comparem amb altres fluids corporals. De totes maneres tampoc és completament exclusiu. Certament hi ha productes que poden donar reacció amb el luminol, però els del CSI o el seu equivalent aprenen aviat a diferenciar-los. Cada reacció té el seu ritme i al final ja coneixen el de la sang amb el luminol. Quan triga a aparèixer la llum, quanta estona aguanta, a quin ritme s’esvaeix...

A més, un altre fet interessant del luminol és que una vegada l’has posat, aquella mostra segueix sent útil per extreure DNA. Seria una llauna que un mètode per localitzar la sang la tornés inservible per posteriors anàlisis. Però amb el luminol això no passa.

Però el que resulta més impressionant és la sensibilitat d’aquest mètode. He vist un treball on agafaven una samarreta tacada amb sang i l’anaven rentant en una rentadora, a trenta graus i amb detergent habitual. Després la deixaven assecar i feien la mesura amb el luminol. Aquest procés l’anaven repetint per veure fins on seguien detectant. La sang deixava de ser visible a partir del tercer rentat, però el luminol continuava donant positiu fins després de deu rentats!

De manera que si penseu cometre un crim, recordeu reservar la rentadora durant molta estona. Amb quatre o cinc rentats no n’hi ha prou per fer desaparèixer el rastre de sang.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Noi, avui gairebé t'ha faltat recomarcar en negreta: des de Centpeus recomanem a tots els possibles assassins que heu de rentar com a mínim deu vegades les vostres peces de roba.

PS: Senyors de la policia, jo a l'autor d'aquest blog no el coneixo de res, he vingut a parar aquí per culpa del sr. Google.

PS2: Jo fins que no apareguin els fasers desintegradors no penso fer res de res.

;)

Clidice ha dit...

ei! quan venguin fasers desintegradors al cortinglés aviseu!

El que em fa una certa angúnia és saber si això dels ceessasís és o no és gaire aproximat a la realitat. Perquè a mi em sembla que hi posen més pa que formatge no?

Alepsi ha dit...

Gràcies Dan. Ara ja sé com eliminar la competència sense por a acabar a la presó (ara, igual de factura de la llum pago un munt, aquest mes...)

pol ha dit...

Perfecte! Aquesta tarda mateix ho poso en pràctica

Alasanid ha dit...

Em sembla que és més pràctic destruir la roba...

Júlia ha dit...

xD

Estic amb tu, Alasanid...!


Dan, no té res a veure amb l'article d'avui, però ahir parlaves de gent gran... què se n'ha fet d'aquell mecano tan antic amb el qual jugaves quan erets petit? :P

Joana ha dit...

Qui vegi els CSI i coses per l'estil, està més que acostumat al luminol i altres per detectar fluids corporals. Una que és habitual, vol dir això que sóc una potencial assassina en sèrie, una psicòpata o qualsevol altre cosa així?
M'apunto això de rentar com a mínim deu cops on hagi taques de sang. Un apunt a l'Alasanid, vigila quan destrueixis la roba, perque sempre acaben troben rastres de que l'has destruit.

Alasanid ha dit...

Joana, no ho diguis però sé com fer-ho: antimatèria.

Potser ja posats a fer resulta més senzill matar a l'altre directament amb l'antimatèria, amb menys ja fas XD.

Però ben mirat no cal arribar a les 10 rentades, segons m'ha semblat llegir a l'article aquell amb menys vegades tot i ser detectable (la sang) no es pot identificar amb l'ADN, oi?

Dan ha dit...

Carquinyol. Ep! Que tota la informació que aporto és pública i qualsevol assassí mínimament eixerit la pot trobar. Lo dels fasers té possibilitats.

Clídice. Una altra que s'apunta al fàser. Els de CSI ho fan força ajustat a la realitat. La diferencia és que cap laboratori té tots els equips que ells tenen i que les coses requereixen molt més temps per ser analitzades. (Identificar el DNA en menys de trenta segons encara no es possible)

Alepsi. Si sobtadament et veiem rentant i rentant ens començarem a posar nerviosos ;-)

pol. Vols dir que agafaràs luminol per buscar rastres, oi?... OI?

Alasanid. Sempre treien l'encant amb tant pragmatisme. Sembles un científic!

Júlia. El mecano? Encara hi jugo. I amb l'antic metàl.lic, que els més moderns amb tant de plàstic no tenen el mateix aroma. :-D

Joana. Vigila perque en potencia tothom pot ser-ho. però al menys ho serem amb coneixement :DD

Alasanid. Matar l'altre amb antimatèria no es gaire distret. Faries un forat equivalent a una bomba de no-se-quantes quilotones. Pensa alguna cosa més discreta, home!

Júlia ha dit...

És que conec algú que hi havia jugat amb tu... :P

Dan ha dit...

Eing?
Que? Qui? Com?
:-o