dimecres, de novembre 11, 2009

Les promeses dels transgènics

Un dels problemes que té el nostre planeta és que som massa gent. Simplement no hi caben més de sis mil milions de persones intentant viure amb el millor nivell de vida possible. Abans o després caldrà posar-hi fre d’alguna manera, però mentrestant cal alimentar aquesta immensa multitud. És evident que les tècniques que eren suficients per petites poblacions no es poden aplicar quan les ciutats van començar a créixer. No diguem ara que ja tenim megàpolis de milions d’habitants que cada dia cal alimentar.

La solució va ser anar millorant les tècniques de l’agricultura. I cal dir que l’èxit ha sigut força impressionant. Tenim conreus que rendeixen d’una manera extraordinària. Però no hi ha res gratis, i el preu ha sigut un impacte ambiental enorme i que segueix creixent. Les plantes que ens mengem són com tendres criatures que cal mimar molt. Cal protegir-les dels insectes que se les mengen, d’altres plantes que els hi prenen els nutrients i també de la falta de nutrients, que demanen d’una manera insaciable. Per tant, fem servir plaguicides pels insectes, per les altres plantes (les males herbes) i quantitats molt importants d’adobs. Tot això resulta en contaminació del terra i de les aigües, sobretot les subterrànies que aquí tenim carregades de nitrats.

Peró quan es va poder pensar en plantes amb algun gen afegit es van obrir un munt de possibilitats. Per exemple, hi ha plantes que es defensen dels insectes que se les mengen perquè fan un producte que resulta tòxic pels insectes. Doncs podem introduir aquest gen, que ja existeix a la natura, als nostres conreus. Així la planta esdevindrà tòxica pels insectes (i únicament pels insectes) i no caldrà posar-hi insecticida. Calculeu els milions de tones de productes químics que ens estalviarem de tirar al medi ambient. Amb aquest plantejament tothom hauria d’estar satisfet.

El fabricant de les llavors perquè en vendrà un grapat. Potser si que seran més cares, però tot i així al pagès encara li hauria de sortir a compte ja que s’estalvia una pasta en insecticides. I el medi ambient en surt beneficiat justament perquè no hi aboquem insecticides.

Un gen que s’ha fet servir s’ha tret d’un bacteri. El Bacillus thurigiensi fa una proteïna que danya el tub digestiu dels insectes i, pel que sabem, no afecta als vertebrats ni tampoc altres artròpodes. Doncs es va agafar aquest gen (anomenat Bt) i es va introduir en blat de moro, patates i cotó que esdevingueren resistents a les plagues.

Un altre problema són les males herbes. N'hi ha de molts tipus, però no podem posar alguna cosa que les mati totes, perquè també mataria el nostre conreu. Per tant, cal posar diferents herbicides, més o menys específics per diferents grups de males herbes. Però ara podem introduir en un conreu el gen de resistència a un herbicida d'ampli espectre. Aleshores les nostres plantes esdevindran resistents i amb un únic producte podem tenir el camp net de males herbes. De nou, el fabricant encara més content, perquè pot vendre la llavor i l'herbicida. El pagès encara s'estalvia molts altres herbicides diferents i al medi ambient hi aboquem un únic producte i no un grapat.

Una altra estratègia per millorar el rendiment dels conreus és la de ficar dins la planta gens que faci que es facin malbé més lentament. Els tomàquets comencen a podrir-se per culpa de determinades vies metabòliques. S’ha vist que si bloquegem un dels gens que fan que maduri, el tomàquet aguanta més temps i disminueix molt la quantitat de tomàquets que cal llençar perquè s’han fet malbé. Aquest tomàquet (Flavr-Savr®) ni tant sols tenia un gen nou sinó que bloquejava la síntesi del que ja tenia. Malgrat tot, no va funcionar comercialment i es va retirar del mercat.

Altres coses que s’experimenten és aconseguir que tolerin condicions adverses, com la salinitat. El que la planta transgènica fa és acumular l’excés de sal a les fulles, de manera que el tomàquet manté el gust normal alhora que el podem conrear en terrenys fins ara vedats a l’agricultura. En un altre cas s’ha introduït una proteïna que evita la formació de cristalls de gel dins les cèl·lules de la planta. Amb això aconseguim un conreu resistent a les gelades. Pot semblar poca cosa, però un pagès que perdi la collita per una gelada al febrer segurament pensarà diferent.

També s’intenta aconseguir productes rics en vitamines. Podem ficar gens que facin que la fruita o l’hortalissa contingui una quantitat més elevada de vitamines. Ja n’hi ha que fan més àcid fòlic i altres que fan més beta-caroté, el precursor de la vitamina A. En cas de necessitat el podem prendre en pastilles o simplement consumir aquesta mena de vegetals. En aquesta línia també s’han fet patates que esdevenen més riques en aminoàcids essencials. En zones on tenen alguna carència en la dieta, simplement canviar l’arròs o les patates normals per aquestes podria prevenir molts problemes sanitaris.

I podeu seguir imaginant. S’intenta aconseguir plantes que facin cafè descafeïnat, tabac sense nicotina o arbres amb les propietats de la fusta modificades per fer-la més flexible, més resistent o més sòlida. I fins i tot roses blaves, a les que els han introduït el gen que dóna color blau a les petúnies. Llàstima que no vam arribar a temps per tenir raïm resistent a la fil·loxera!

En realitat, encara no hem topat amb els límits a aquesta tecnologia. Amb una mica d’imaginació i molts diners podem trobar solucions a alguns dels problemes que planteja el fet d’alimentar un nombre cada vegada més gran de gent al planeta.

Però com deia abans, a la vida no hi ha res gratis. Cada solució que ens ofereixen els transgènics comporta uns problemes nous. El que he explicat aquí és la teoria, però en posar-ho a la pràctica descobrim que al món real les coses són més complicades i que apareixen problemes inesperats. La clau és establir si les virtuts compensen els problemes.

Però aquesta altra cara de la moneda la deixem per demà.

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Em vaig perdre el primer però aquest no me'l perdro!! Tal com dius, així sobre paper i en el món de la teoria tot és molt maco, però com no estem al món platònic de les idees els problemes venen quan s'han implementar en aquesta imperfecta matèria de la que estem fets...

PS: Ja estic esperant l'apunt de demà !!

PS2: Aquest apunt vigila que te'l copiin per a publicitat les empreses de transgenics !!

McAbeu ha dit...

Jo també espero l'apunt de demà i avançant-me una mica diré que el que potser fa més por seria el pel que sabem de la frase una proteïna que danya el tub digestiu dels insectes i, pel que sabem, no afecta als vertebrats que acabo de copiar del teu apunt d'avui.
Un apunt, per altra banda, molt ben explicat. De veritat que estic aprenent moltes coses que no sabia.

Alepsi ha dit...

Uhm...

Gran exercici intel·lectual el que m'estàs obligant a fer aquesta setmana (ja em va bé, d'altra banda, que últimament tenia les neurones aixafades).

Segueixo pensant que la cosa no és tan dolenta..... espero amb candeletes el post de demà. ;)

Clidice ha dit...

"Simplement no hi caben més de sis mil milions de persones intentant viure amb el millor nivell de vida possible. Abans o després caldrà posar-hi fre d’alguna manera ..."

aquest tros m'ha fet una esgarrifança, pel que implica i pel missatge que ara tants ecointegristes ens donen de la "necessitat" de fer desaparèixer l'espècie humana de la terra. D'altra banda, un post excel·lent, com ens tens acostumats. Tot i que, en cada paràgraf, hi planeja l'ombra de Monsanto. Serà demà quan tinguem el desllorigador?

Dan ha dit...

Carquinyol. Cert que una cosa és la teoria i l'altre la pràctica. però la teoria en aquest cas és bona. S'ha de reconèixer!

McAbeu. Els propers dos dies la cosa s'enfosqueix, es clar. De la proteïna aquesta, realment és difícil que ens afecti. El sistema digestiu dels insectes i el nostre és prou diferent. Però afecta altres insectes que si que són beneficiosos.

Alepsi. he he. Posar les coses sobre la taula amb calma ajuda a pensar. Al menys a mi m'està ajudant força.

Clidice. Es que són faves comptades. Un lloc limitat no pot mantenir un creixement il·limitat. Però potser tampoc cal fer-nos desaparèixer. Amb un cert control n'hi hauria prou. El desllorigador demà i, sobretot, demà passat.

Laia ha dit...

Ups, em reincorporo tard però ja he fet la lectura de rigor dels tres posts :)

és com un joc de Lego... anar posant i traient peces. La veritat és que per treure conclusions m'espero al post de demà, però tot i els avantatges que ens pot proporcinar tenir aquest gran ventall d'aliments adaptats a les nostres necessitats, fa una mica de respecte que es pugui fer i desfer tan fàcilment!!

Si tenim mancances d'algun aminoàcid, o necessitem un fàrmac... Potser és més pràctic fer dos coses alhora, alimentar-se i medicar-se), però al cap i a la fi acaba sent el mateix que si t'ho prens en fomat pastilla o xarop... per a malaties de tipus crònic, per dir-ho, em sembla una bona alternativa perquè pot arribar a ser molt pesat, però... ai, m'espero a demà! Però si molts d'aquests productes es servissin per cobrir mancanes a llocs on els problemes de contamianció alimentària o mancança d'aliments són elevats, el que em sembla que veig massa clar és que aquests països serien dels últims a poder accedir a aquestes novetats, de mrnera que el problema seguiria persistint durant massa temps.

El que se m'ha acudit també és que... trobaríem al mercat llargues paradetes amb trenta varietats de tomàquets, una per cada cosa? Com a les fires medievals on hi ha els sacs d'herbes medicinals i cadascuna té el cartellet amb quin és el seu focus d'acció?

res, que m'embalo! Que m'està agradant, molt bona idea la del monogràfic!

Per cert... tens alguna cosa preparada per la setmana que ve?? Potser una setmana temàtica de transgènics hagués estat ideal per la Setmana de la Ciència! ;-)

Júlia ha dit...

Ben mirat... En pocs anys dominarem l'art de la manipulació genètica també en animals, i abans que morim, estic convençuda que s'haurà hagut de legal·litzar moltíssim el món de la manipulació genètica en humans.

Ara, imagineu-vos que bé que viuríem si cada família tingués un hortet i dos animals a casa: les plantes indestructibles proporcionarien totes les vitamines, hidrats de carboni, minerals, etc. necessaris; els animals (que a més serien preciosos, n'estic segura), pondrien ous que tindrien totes les proteïnes de la carn, o llet amb omega 3, L casei imunitas, totes les propietats dels iogurts Bio i els noséquè de noséquantus que porten els Danacols.

A més, el nostre cos, que tindria els millors gens, tampoc requeriria tanta ingestió de vitamines, hidrats, greixos i proteïnes com ara. Menjarem menys. No sortiríem d'un restaurant de 3 estrelles Michelin amb gana, per poca teca que ens haguessin posat als plats!

Evidentment, la xocolata estaria feta d'una barreja de ceba, tomàquet, ortiga i pastanaga. El cafè seria un complex vitamínic excel·lent, el tabac prevendria càncers...



Tot està per fer, i TOT és possible!

Joana ha dit...

Com molt bé dius, la teoria ja no és que sigui bona, sinó que és perfecte. Esperarem a demà pels contras, que de ben segur són molts també i no tan bons per desgràcia. Per cert, per controlar la població, ja hi ha societats que determinen el número de fills que es poden tenir, però tot aixó ja seria ciència ficció.

Dan ha dit...

Laia. He he. En principi el millor ha de ser fer la dieta mes completa possible i no haver de prendre suplements. Un aliment ric en tots els nutrients ha de ser ideal. no?
Per la setmana que be? Buf, ja m'han col·locat una xerrada sobre Darwin, de manera que ja tinc prou merder. A més (no ho diguis a ningú) porto un gripazo A de llibre. Realment es com la grip normal... però que emprenyadora es la grip normal!

Julia. Ei! Torna a terra, que la pel·licula es massa bonica. No hi ha res gratis, recorda! ;-)

Joana. Si, però de teories perfectes l'infern ne's ple.

Laia ha dit...

Cuida't!!! ;)

Alasanid ha dit...

Veig que els qui fan transgènics tenen imaginació i una gran capacitat per relacionar gens. Tot i que ben mirat aquests resultats deuen ser fruit d'hores i hores de recerca, meditació i serendipity.

De totes maneres l'alimentació ideal serà el dia que cada un de nosaltres tingui la seva capseta i ficant-hi unes quantes cosetes i deixant-la al sol ens sintetitzi l'aliment. Però quan arribi espero que es mantingui, en paral·lel, una gastronomia com l'actual que si no perdrem un dels grans plaers d'aquesta vida...

Que vagi bé la xerrada. Jo ja fa dies que l'espero i encara no m'ha arribat (ja arribarà, ja), espero que t'ho hagis agafat millor que en Sheldon això d'estar malalt ;-) A veure si passa ràpid.

Dan ha dit...

Laia. Ja ho intento!

Alasanid. Hores i hores. Igual que per trobar la manera de trencar hadrons. Ep. Una cosa és l'alimentació. la gastronomia que no la toquin!
I ho porto com el Sheldon, però a mi ningu em canta Soft kitty, warm kitty... :-)