
Però s’ha descobert que per determinades erupcions volcàniques no existeix cap distància prou gran com per sentir-se segur. Son una mena de monstres que aguaiten sota la superfície de la terra i les erupcions dels quals son tant devastadores que poden ser una de les causes de les extincions massives que han tingut lloc a la Terra. Son els “Supervolcans”.
En aquest cas ens podem oblidar de la típica muntanya flamejant. Per que ens en fem una idea, la caldera d’un dels tres supervolcans identificats, la del llac Toga a Indonèsia, fa més de cent quilòmetres de llarg.
Quan aquests gegants desperten, les quantitats de lava i cendra que expulsen son tant immenses que la resta d’erupcions que coneixem semblen jocs de criatures. A la meseta del Dekkan, a l’Índia hi ha un altre supervolcà que va entrar en erupció fa uns seixanta milions d’anys. Els rius de lava solidificada que ha deixat de record fan milers de quilòmetres de llarg i es pensa que també va jugar un paper en l’extinció dels dinosaures.
Però el que més inquieta als vulcanòlegs és un tercer supervolcà que es troba als Estats Units. Al parc de Yellowstone. La presència de guèisers ja feia pensar que activitat volcànica per la zona, però no identificaven cap volcà que ho justifiques. Aleshores van instal·lar sensors i van localitzar tres calderes immenses.
Quan fan les simulacions dels efectes de l'erupció del supervolcà de Yellowstone es troben amb uns Estats Units coberts per un metre de cendra, un canvi climàtic global per l’enfosquiment de l’atmosfera i milions de morts per inhalació de gasos tòxics. Un panorama apocalíptic i enfront del qual s’hi pot fer ben poca cosa.
Per sort, en teoria caldria que la caldera s’omplís fins al 50% per parlar de risc alt d’erupció. Ara com ara es troba tant sols al 10%, de manera que potser podem estar tranquils.
De totes maneres, els vulcanòlegs afirmen que tant sols és qüestió de temps que l’erupció tingui lloc. Afortunadament, la manera de contar el temps pels geòlegs és bastant més gran que l'escala humana. Si hem d’esperar 50.000 anys per exemple, potser no caldrà angoixar-se massa. Els humans ens podem carregar el planeta amb molta més eficàcia i molt més aviat!