dijous, de maig 10, 2007

El gran caçador del mar

La culpa la té l’Spielberg. Havia de fer-nos por i ho va aconseguir amb escreix. Des d’aleshores cada vegada que ens fiquem al mar de nit ens vénen al cap escenes de la pel·lícula i mirem al voltant amb un punt de nerviosisme mentre ens repetim que no passa res, que tan sols era una pel·lícula.

Però és inútil. Aquella pel·lícula va gravar la por al gran tauró blanc en el subconscient de tota una generació.

Ben mirat és sorprenent, per què quantes vegades hem vist un tauró blanc (Carcharodon carcharias) a la vida real? Quantes vegades hem sentit d’atacs de tauró a les nostres costes? Alguna vegada si que ha passat a la Mediterrània, però és extremadament rar.

A més, si hem de ser justs, no podem culpar al tauró. Ell és el gran depredador del mar i compleix la seva funció a l’ecosistema marí igual que els lleons ho fan a les sabanes africanes. Som nosaltres els que ens fiquem al seu territori, de manera que no podem esperar que passi de nosaltres simplement perquè la platja era paradisíaca. De la mateixa manera que anem amb compte de no passejar pel territori de caça dels lleons, hauríem de fer el mateix amb el pobre tauró blanc.

I això que, quan es coneix una mica, resulta ser un animal excepcional. La seva forma està perfectament adaptada al medi marí per maximitzar la capacitat de nedar. Disposa d’uns sentits increïblement fins que li permeten detectar potencials preses a distàncies increïbles. No tan sols pel moviment. Si mirem imatges de taurons veurem que té uns orificis on hauria d’estar el nas. Però ells respiren per les brànquies, de manera que aquells orificis serveixen bàsicament per ensumar les preses.

Però encara més. Disposen d’un sentit que nosaltres ignorem. La capacitat de detectar camps elèctrics. Uns petits porus escampats per la pell del voltant de la boca, anomenats “ampolles de Lorenzini”, contenen unes cèl·lules sensibles als camps elèctrics presents a l’aigua. Els cossos dels animals generen petits estímuls elèctrics a nivell de les neurones i de les contraccions musculars, de manera que creen un camp magnètic que el tauró pot detectar. La distància a que poden fer-ho no és massa gran, però resulta extremadament útil per capturar preses que s’enterren sota la sorra!

I a més, els confereix sensibilitat al camp magnètic de la Terra, de manera que sempre estan orientats ja que noten perfectament on és l’eix nord-sud.

Però encara més. Encara tenen un altre sentit en uns canals laterals que van del cap a la cua i que els permeten detectar ones de pressió de baixa freqüència. Així noten el moviment que fan els altres animals que nedin a gran distància o durant la nit.

Un caçador extraordinari que, malgrat tot, està amenaçat pel gran depredador del nostre planeta: Els humans.

El cas és que la població de taurons blancs està disminuint dramàticament degut als motius de sempre. La destrucció dels seus hàbitats, la manca de preses i la persecució a que estan sotmesos. Tot i que no es comercialitzen, capturar un Gran Blanc és un trofeu irresistible per molts amants de les emocions fortes.

El cas és que el pobre tauró blanc ja està a la llista d’espècies amenaçades. I, a diferència de les balenes, costa imaginar campanyes per protegir al tauró blanc. Després de tot, ell sempre és el dolent de la pel·lícula.

Ja diuen que “cria fama i ves a dormir” per què, com algú a fet notar, als Estats Units es produeixen més morts cada any per atacs de gossos que no pas de taurons en tot un segle. Encara que aquí caldria matisar, perquè cada dia ens creuem amb molts gossos, però amb molts pocs taurons. En tot cas, el perill (que n’hi ha) no és tan exagerat com pensem.

Però la cara tan desagradable, la boca amb una forma que interpretem com amenaçadora, les dents tant esmolades..., tot en el tauró blanc ens fa sentir amenaçats.

I el fet que arribin a mesurar fins a set metres de llarg i més de dues tones de pes tampoc ajuda a fer-lo simpàtic. Però podia ser pitjor: Un avantpassat prehistòric (el Carcharodon megalodon) feia fins a quinze metres de llarg i unes dents de disset centímetres. Allò si que era un monstre de veritat!

10 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Si els taurons poguessin segur que li posaven una querella a l'Spielberg per difamacions !! Si és que ja es sap que la publicitat és el que marca aquest món.

I parlant d'això, si us agraden les ovelletes millor que en gaudiu de moment, que d'un moment a un altre sortirà una pel·lícula de terror on el ja conegut "beeee" no implica precissament imatges de pau i tranquitat.

Pd40 ha dit...

Doncs seria una pena que desaparegués. No calen raons per evitar-ho, però seria bo recordar que és un dels pocs animals que no emmalalteix de càncer. Segurament ens podria ajudar en aquesta lluita.

JAcme ha dit...

crec, sincerament, que el tauró és el model de depredador més perfeccionat de la natura. llàstima que els sapastres dels humans ens l'acabarem carregant (com a tantes altres espècies).
I, a més a més, no has dit que aguanten molt fora de la mar, i que s'hi veuen perfectament! Quan es pesca una tintorera (el tauró de casa nostra) has d'anar molt viu quan el tens estivat a coberta, perquè se't pot girar i pegar queixalada perfectament (no sé si és el mateix en el tauró blanc, però m'estranyaria que no...)

Marina ha dit...

A mi em va acollonir tant la pel·li que fins em fa por posar-me al mar de dia...i això que sóc biòloga (vergonyós...ho sé)!

En fi, Dan, com et vaig prometre, t'he recuperat!

Un petó,

Anna ha dit...

ostres Dan, si la nitenció era tranquil·litzar-nos respecte als taurons, amb mi no ho has aconseguit! se m'han posat els pèls de punta!

peò realment seria una pena que desapareguéssin dels oceans... dels que queden lluny de casa, clar :P

Laia ha dit...

La pel·lícula va escampar mala fama sobre el tauró blanc, però avui en dia la gent té por als taurons en general. Però el que no saben és que de les nombroses espècies de taurons que existeixen, tan sols unes quantes ataquen l'home sense que aquest els provoqui. I moltes s'alimenten de vegetals o plàncton, curiosament les més grans, com el tauró pelegrí (d'uns 7 metres)o el balena (de gairebé 15).
És veritat que el que fa realment basarda és la forma de la seva boca, un fet que no és irrellevant ja que fa que d'altres espècies com els dofins ens semblin éssers encantadors.
Bon dia tothom :D

Dan ha dit...

carquinyol. Ja hi havia pel.licules d'abelles assassines, però d'ovelles també? Es que no respecten res!

pd40. Això del càncer podria ser un motiu. Si se'n pot extreure algun profit encara tenen esperances!

jacme. Jo es que no m'acostaria a un blanc ni que estigues dissecat. Són admirables... però una mica lluny!

marina, els que els biòlegs també som humans. Amb els nostres corazoncitos i les nostres pors.

anna. La veritat es que tampoc pretenia tranquil·litzar. Perquè, coi! si que fan por. Però al menys conèixer-los una mica.

Laia. La forma de la boca és determinant. Necessitarien una campanya de màrketing i anar al programa aquell que t'arreglen la car.
El tauró balena és una preciositat!

Ulisses ha dit...

el que tu diguis...
però un tauró si et troba et menjarà igualment sense importarli l'espilberg, la por, el seu besavi de 15 metres, o si els gossos mosseguen més...

jo per si de cas millor no em banyo en zona "taurifera"XD

Dan ha dit...

Home! Si et troba... i te gana! que moltes vegades passen del tot del personal.
Però estic d'acord en que per les platges de Sudàfrica, per exemple, millor rere les xarxes de protecció.

Petitabruixa ha dit...

Jo no voldria que desapareixés. Uns amics del Carib em van dir que ells nedaven al costat de taurons, que s'apropaven a la platja, però em van volen convèncer de que no els feien res.

En tot cas, és evident que l'home no respecte la Natura ni n'aprendrà mai.

Penós!