Línies al cel

Va haver-hi un temps en que miraves al cel i veies una extensió blava, potser amb alguns núvols, però ara és molt freqüent que també s’hi vegin unes quantes esteles d’avions dibuixant línies blanques finament retallades al principi i que es van desdibuixant més o menys de pressa segons el dia.

Quan era petit pensava que aquelles línies blanques eren el fum dels motors de l’avió i, per tant, una font important de contaminació. Després vaig descobrir que no, que allò no era fum i vaig deixar d’inquietar-me, però ara sembla que les esteles tornen a ser un motiu de preocupació per l’efecte que puguin tenir.

La primera impressió realment és que allò ha de ser el fum dels motors. Però els reactors dels avions en realitat no deixen anar fum. El que fan és cremar diferents combustibles que depenen del tipus de motor en concret. Pot ser gasolina per avions, querosè o diferents barreges, però totes derivades del petroli, i per tant es tracta, principalment, d’hidrocarburs.

I en cremar el que es produeix és CO₂ i vapor d’aigua. El CO₂ és un problema per l’efecte que té sobre l’escalfament global ja que és un gas que contribueix molt a l’efecte hivernacle. Per exemple, la meva aportació particular al canvi climàtic es deu sobretot als viatges en avió que faig.

Però el que veiem en les esteles dels avions no és el CO₂ sinó el vapor d’aigua. Bàsicament el que passa és que es forma un petit núvol artificial. Heu de pensar que per cada litre de combustible que crema el motor de l’avió es forma un litre d’aigua en forma de vapor. Però allà dalt la temperatura és molt baixa, de manera que el vapor d’aigua condensa immediatament formant microgotes o microcristalls de gel. Aquestes microgotes es quedaran allà més o menys estona segons les condicions del moment. Tot depèn de l’altura a la que voli l’avió, de la temperatura que hi hagi allà dalt, de la humitat relativa de l’aire i del vent que hi faci.

En realitat les esteles contenen més aigua que la que allibera el motor de l’avió. Això és perquè els cristallets o les gotetes que es formen capten humitat de l’aire i fan que també condensi. Microgotes d'aigua o de gel en suspensió a l'atmosfera. Això és bàsicament un núvol, en aquest cas un tipus de cirrus molt particular.

De manera que no cal patir per la contaminació associada a les esteles dels avions.

Però ara s’ha descobert un altre problema. Un efecte directe sobre la temperatura de la Terra. I és que una estela aïllada sembla poca cosa, però hi ha indrets amb molt tràfic aeri on poden cobrir una part considerable del cel. Alguna foto (aquí) ho deixa ben clar. I això té unes quantes conseqüències físiques. Per una banda, els rajos de Sol seran reflectits per la superfície blanca de les esteles i això fa que arribi menys irradiació solar a la superfície de la Terra. Una bona notícia en un temps en que ens amoïna l’escalfament del planeta.

Però per altra banda, també actuen com una coberta amb un cert efecte hivernacle, impedint que la calor de la superfície del planeta s’escapi a l’espai en forma de radiació infraroja. I aquest efecte contribuiria a l’escalfament.

La qüestió és: Quin dels dos efectes predomina més?

Doncs la resposta és que al final el que fan contribuir a escalfar el planeta. I això per un fet simple: reflectir els rajos de Sol ho fan amb una certa eficàcia... però únicament durant el dia. En canvi, l’efecte aïllant s’exerceix durant les 24 hores del dia, de manera que al final resulta molt més important en el càlcul total.

En realitat el més nociu són els vols nocturns. De nit les esteles generades pels avions no tenen cap efecte “refredador”, però mantenen la totalitat del “escalfador”. Això es va poder notar els tres dies posteriors als atemptats del 11-S, quan es van cancel·lar el tràfic aeri. La diferència de temperatura entre la nit i el dia als Estats Units va augmentar un grau!

Ja sabem que tota activitat humana té un cert impacte en l’ecosistema. Però la veritat és que, de vegades, resulten d’allò més insospitats!