dimecres, de maig 23, 2007

Insectes gegants?

Un clàssic de les pel·lícules de ciència ficció és l’amenaça d'animals que creixen desmesuradament. És comprensible, ja que ben mirat, per que inventar-se un monstre esgarrifós si ja ens angoixen els insectes?. Simplement imaginem una aranya de la mida d’un camió, un cuc gran com un tren o una formiga de la mida d’un tractor i ja tenim un monstre perfecte.

A més, de seguida apareixen les comparacions. Si una formiga pot carregar amb cinc vegades el seu pes, una formiga gegant serà un enemic formidable. Si un escarabat de vegades pot resistir una trepitjada, com fer-ho per matar un de la mida d’un tanc?

Aquestes pel·lícules són divertides i, de vegades, anguniosament fastigoses. Però cal dir que no tenen cap sentit. Com deia l’Asimov, una formiga gegant seria un organisme impressionant, espantós, terrorífic i... mort!

I és que de vegades oblidem com n’estem de condicionats per les lleis de la física. Per exemple, no podem doblar la mida del nostre cos sense tenir molts problemes a l’esquelet. Això ho saben molt bé els individus que pateixen un excés d’hormona del creixement. Fins a cert punt poden triomfar al món del bàsquet, però n’hi ha que són tan grans que gairebé no poden moure’s, per no parlar de córrer o saltar.

El cas és que els nostres ossos estan dissenyats per aguantar un determinat pes. I si doblem el pes, resulta que no n’hi ha prou amb doblar la mida dels ossos. En créixer la mida la superfície creix al quadrat (es duplica) mentre que el volum creix al cub (es triplica). Un cos el doble de gran pot doblar la seva força, però haurà triplicat el pes, de manera que serà més lent que l’original.

Per aquest motiu els elefants tenen les cames proporcionalment tan gruixudes, i els animals petits les tenen tan primes respecte del cos.

Però els insectes gegants encara tindrien més problemes. Nosaltres hem hagut de desenvolupar els pulmons. Un sistema complex per portar aire dins el nostre cos, permetre que l’oxigen salti fins la sang i que es reparteixi fins a totes les nostres cèl·lules. Però això no els cal als insectes. Ells el que tenen és un sistema anomenat de tràquees, que són bàsicament petits tubs a la superfície de la cutícula exterior i que entren capa dins el cos. D’aquesta manera, l’aire de fora pot arribar per simple difusió fins a les cèl·lules interiors. Però, és clar, aquest és un sistema molt útil per distàncies de pocs mil·límetres. Més enllà, l’aire ja no arriba. De manera que la formiga gegant, el primer que faria després de caure a terra perquè les potes no l’aguanten seria... morir asfixiada.

Tampoc tenen exactament un cor que bombi la sang. No els cal, ja que moure un líquid un centímetre no requereix molta pressió, de manera que el seu sistema circulatori funciona per contraccions de les parets dels vasos. Potser amb algun engruiximent en insectes més grans, però res que actuï com una bomba faci pressió per pujar un metre o dos uns quants litres de sang (o d'hemolimfa).

Per tant, l’animal estarà esclafat, asfixiat, i sense sang al cap ja que tota caurà als peus i no podrà fer-la pujar.

I així una vegada i una altra. No tindrà sistemes per eliminar l’excés de temperatura, de manera que es fregirà. No podrà filtrar ràpidament els residus, de manera que s’intoxicarà... Cada vegada que s’analitza un sistema de l’organisme ens adonem que està perfectament dissenyat, però tan sols per la mida i altres paràmetres físics de l’animal (o la planta).

Tot això va quedar de manifest en un dels llibres clàssics de la biologia: “Sobre el crecimiento y la forma” de D’Arcy Thompson. El va publicar al 1917 i es va dedicar a explicar perquè els organismes tenen les mides i les formes que tenen i no altres. La resposta sempre estava en lleis bàsiques de la física.

Els organismes estan condicionats per les seves circumstàncies. I aquestes lleis de la física són els primers condicionants. Encara que normalment no en siguem conscients.

8 comentaris :

Pd40 ha dit...

nonono... això no ho condiciona cap llei física... Això ho va decidir Déu quan va crear tots els animals. Si els va fer petits era pq els volia petits i prou.
:P

èlsinor ha dit...

Vaja, ja t'has carregat "Starship Troopers"! Ja no podré tornar-la a vore de la mateixa maneraque abans de llegir-te... :(

Anna ha dit...

doncs jo seguiré veient "Starship Troopers" sense cap recança i llegint el centpeus... amb tots dos m'hi diverteixo prou! tot i que és cert que el darrer és més instructiu.

Anònim ha dit...

I que li passaria a un home en miniatura?

Dan ha dit...

pd40. Ostres! Com he pogut oblidar el gran condicionant? No se on tinc el cap!

èlsinor. Cap problema. Tan sols cal suposar que els bitxos aquells tenen ossos de titani, sistema pulmonar alienigena, control de temperatura basat en heli superconductor i un parell de detallets més. La resta de la peli segueix igual.

anna. A cada lloc s'ha de treure el que puguis. Per cert. has llegit el llibre?

anònim. Doncs també moltes coses. Alguna la vaig comentar aqui:
http://centpeus.blogspot.com/2007/02/la-importncia-de-la-mida.html

Anna ha dit...

i tant! i per suposat, com passa sempre és molt millor que la pel.lícula... tot i que el títol traduït a "Tropas del espacio" no té tan ganxo.

Ulisses ha dit...

jajajaja
mai m'ho havia parat a pensar.

Però ara quan vegi una pelicula d'aquestes estaré més tranquil sabent que és fisiologicament impossible XD

陳珊妮sammi ha dit...

so cooooool!AV,無碼,a片免費看,自拍貼圖,伊莉,微風論壇,成人聊天室,成人電影,成人文學,成人貼圖區,成人網站,一葉情貼圖片區,色情漫畫,言情小說,情色論壇,臺灣情色網,色情影片,色情,成人影城,080視訊聊天室,a片,A漫,h漫,麗的色遊戲,同志色教館,AV女優,SEX,咆哮小老鼠,85cc免費影片,正妹牆,ut聊天室,豆豆聊天室,聊天室,情色小說,aio,成人,微風成人,做愛,成人貼圖,18成人,嘟嘟成人網,aio交友愛情館,情色文學,色情小說,色情網站,情色,A片下載,嘟嘟情人色網,成人影片,成人圖片,成人文章,成人小說,成人漫畫,視訊聊天室,性愛