Ferro, espinacs i secretàries

En qualsevol feina, unes de les persones més importants són les secretàries. No ho dubteu. Si voleu que les coses funcionin, que els vostres papers arribin a lloc o estiguin a dalt de la pila de temes per resoldre, si voleu estar informats de tots els moviments, no perdeu el temps amb els caps o els intermediaris. Feu-vos amics de la secretària. Ella és la clau de tot. I quan arribeu a ser el cap tingueu clar que la millor inversió és una bona secretària.

Mai es valora prou la feina de la secretària. I una bona prova és el fet que quan una va cometre un petit, minúscul i insignificant error, el preu el van pagar unes quantes generacions de nens.

Tots sabem que una bona nutrició ha d’incloure quantitats equilibrades i suficients, però no excessives, de proteïnes, sucres i greixos. A més, també necessitem vitamines encara que en quantitats minúscules. I finalment unes quantes sals minerals i oligoelements.

Aquesta parauleta, “oligoelements”, que tant agrada als publicistes quan anuncien suplements nutricionals i begudes energètiques, vol dir més o menys: “elements químics que requerim en molt poca quantitat”. Són els àtoms de metalls que ens fan falta per acabar de fabricar correctament algunes coses. Ferro per fer hemoglobina, Zinc i Seleni per alguns antioxidants, Coure, magnesi, Sodi, Fluor, Potassi...

El més típic és el ferro, un component imprescindible per fabricar l'hemoglobina. I és que una de les funcions principals de la sang és transportar l’oxigen dels pulmons fins les cèl·lules. Doncs un àtom de ferro de l’hemoglobina és el que s’encarrega d’aquest transport. Per això és important controlar els nivells de ferro. Si no en tenim prou apareixen malalties com l’anèmia. El cos no té prou ferro per fer hemoglobina i per tant al final ni tant sols fabrica glòbuls rojos. I això fa que les cèl·lules es trobin sense prou oxigen per funcionar. Un problema que pot ser greu.

Per això, quan els nutricionistes es van adonar de la importància del ferro, de seguida es van fer llistes d’aliments amb el seu contingut en ferro. I quan es detectaven casos d’anèmia, la primera mesura era incorporar a la dieta aquests aliments.

En realitat no és que sigui escàs. Per exemple, el fetge aporta una quantitat enorme de ferro. I molts vegetals, com les llenties, també en són molt rics. Però el més famós de tots són els espinacs. I aquí entra en joc l’error de la secretària... i Popeye el mariner!

Durant la segona guerra mundial es va detectar als Estats Units un augment dels casos d’anèmia entre els nens, de manera que es va decidir promoure el consum d’aliments assequibles i rics en ferro. El que van fer va ser el més raonable. Agafar un llibre on hi hagués la tabla amb les quantitats de ferro contingut per cada aliment i mirar de promoure el consum dels més rics en aquest metall. I el primer de la llista eren els espinacs, que contenien una quantitat molt superior a la resta.

La llàstima és que els espinacs no acaben d’agradar als nens. I els motius nutricionals tampoc ajuden a fer que mengin millor, de manera que es va optar per propaganda subliminal, i aquí va entrar en joc en Popeye. Fins aleshores, en Popeye era un personatge del còmic que menjava espinacs ocasionalment i simplement perquè li agradava. Però a partir d’aquell moment es va fer que els espinacs li donessin la força sobrehumana que ja el va caracteritzar per sempre. Els pares podien dir als nens que mengessin espinacs, que tenien molt ferro i així serien tant forts com en Popeye.

No se si convencia als nens, però segur que va ser efectiu convencent als pares. I generacions senceres de nens van haver de menjar-se religiosament els espinacs.

Però tot era un error! Els espinacs no tenen una quantitat molt gran de ferro. Es diu que quan van transcriure les tables amb el contingut de ferro, la secretària del doctor J. Alexander va posar malament una coma, i en lloc de 0,003 % de ferro va sortir publicat un 0,03%. Deu vegades més.

(Ja ho se, ja ho se... La culpa sempre se li dóna a la secretària, encara que potser va ser el científic el que es va equivocar.)

El problema era que quan se'n van adonar, la campanya d’en Popeye ja estava en marxa i amb molt èxit. A més, l’origen de l’error estava en un llibre de text... alemany. En aquella època els americans no podien admetre que havien fet servir dades de l’enemic per millorar la salut dels nens. I com que tampoc era un aliment molt pobre en ferro, doncs ho van deixar tal qual, de manera que els nens van haver seguir menjant espinacs durant generacions.

Ep! Que els espinacs són un bon aliment! I amb beixamel i pinyons, quan està al punt, són delicioses. I es poden fer infinitat de plats boníssims. Mengeu-ne, però no ho feu pel ferro que porten.