dimarts, de maig 22, 2007

Ulls, de quin color ara mateix?

Una de les primeres coses que notem quan mirem algú és el color dels ulls. Sobretot quan aquest color s’aparta de l’habitual. Per això aquí ens fixem més en els ulls blaus o verds, mentre que als països nòrdics destaquen els ulls marrons.

Però aquesta classificació és massa senzilla. De colors d’ulls n’hi ha molts matisos i tonalitats, igual que els colors de la pell o del cabell. Això és perquè la base fisiològica és la mateixa. La melanina, el pigment que ens dóna el color. Però en el cas de l’ull hi ha unes quantes particularitats força interessants.

El color més freqüent en els humans és un to marronós o castany. El motiu és que la melanina té precisament aquesta tonalitat. I quan parlem d’ulls negres simplement passa que hi ha molta més melanina que l’habitual, de manera que en realitat és un color marró molt fosc. Això és més freqüent per l'Àfrica. I és que els nivells de melanina de la pell, la del cabell i la dels ulls acostumen estar molt relacionats.

Els ulls de color blau són aquells que tenen molt poca melanina. Aleshores la llum pateix refraccions per l’iris i el color resultant és el blau. El color gris és quan ja pràcticament no n’hi ha gens de pigment. I el verd en realitat és quan hi ha una mica de melanina que acaba resultant en una barreja de blau i marró i que sembla verd.

Però el color no és immutable. Al néixer quasi tothom té els ulls blaus o molt clars i fins que no es sintetitza la melanina no s'adquireix el color definitiu. També pot canviar per determinades malalties o per l'envelliment. Curiosament, hi ha algun fàrmac que, com efecte secundari, pot causar canvis en la coloració dels ulls, enfosquint-los. Canvis que poden arribar a ser permanents. I això pot ser un problema estètic important, perquè no hi ha manera de controlar fins on canviaran.

En tot cas, el color dels ulls sempre porta a preguntar-se per les lleis de l’herència. D’entrada cal dir que no es tracta d’una herència regulada per un únic gen, de manera que les coses són una mica més complexes del que normalment es diu. Però en general el color marró és dominant. Cosa que no vol dir que pares amb ulls marrons no puguin tenir fills amb ulls blaus, encara que al revés si que requeriria unes quantes explicacions.

Però el color en realitat no és homogeni en un iris. Si el mirem de prop veurem que hi ha estries, taques, zones de més o menys color... De fet, igual que les empremtes digitals, cada persona té un patró de taques característic i únic. I això té a veure amb l’anatomia del múscul que forma l’iris.

La funció de l’iris és controlar la quantitat de llum que arriba a l’interior de l’ull. La retina té un marge de detecció, per això, si hi ha poca llum interessa aprofitar-la al màxim i en conseqüència l’iris s’eixampla. Pel contrari. Quan hi ha molta llum, que podria danyar les cèl·lules de la retina, l’iris es contrau i l’obertura es tanca, permetent que passi molta menys llum.

La capacitat d’adaptació de l’iris és important. I no respon únicament a la llum. L’estrès o els nervis també modulen la seva resposta. Per tant, la resposta correcta a la pregunta, quina és la part del cos que pot augmentar més la seva mida quan ens excitem? És... la pupil·la!

Això contradiu la Meg Ryan a la pel·lícula “Cuando Harry encontró a Sally”, quan assegurava que un home no pot saber si una dona està fingint un orgasme. Fixant-se en el comportament de la pupil·la és pot saber! (Encara que, quin idiota es dedica a analitzar pupil·les en aquests moments?)

I aquests canvis de mida fan que quan l’iris no és gaire homogeni en el color puguin tenir llocs variacions importants. Si la coloració és uniforme no passa res, però en ocasions, la distribució de taques marrons i blaves poden donar una coloració aparentment marronosa en situació normal... i una tonalitat diferent amb l’iris contret i les taques de color distribuïdes d’una manera diferent. Per això hi ha qui li canvia el color dels ulls segons l’estat anímic (i segons la llum o el grau de nervis o...).

Ja diuen que els ulls són el mirall de l’ànima. I certament mai no et pots refiar, perquè tant els ulls com les ànimes poden anar canviant amb el temps.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Puc donar fe que el color i la brillantor dels ulls pot dependre de l'estat anímic de les persones.

Penso que això del color dels ulls és una de les demostracions de l'influenciable que som els humans per qüestions estètiques. La veritat és que el color i la forma dels ulls ens influeixen bastant en la percepció que tenim d'una persona.

Atsuara ha dit...

Ara entenc, perquè de vegades la gent em diu estranyada "avui tens els ulls verds" quan sempre els tinc marronosos, suposo que depèn de la quantitat de llum que rep en aquell moment, no?

Anònim ha dit...

I M P R E S S I O N A N T ! ! !

Eduard ha dit...

Primer felicitar-te pel superblog que estàs portant i per la regularitat d'actualitzacions, és sorprenent i admirable ;-)

Per altre banda... M'agradaria fer-te una pregunta. Tinc una amiga que té un ull blau i un altre de verd, com pot ser això? Sé que queda malement, però és el mateix que els hi passa amb els "hasquis" no? (ni idea de com s'escriu xD)

Dan ha dit...

carquinyol. En realitat a tothom l i han de canviar, però es nota molt i molt poc, excepte en casos excepcionals.

atsuara. De la llum, del anim, del humor. Hi tenim tot un món als ulls!

anònim. Home, vols dir? en tot cas gràcies.

eduard. Coi! Gràcies. Avui hi ha una pila de visitants nous!. Això dels ulls de diferent color te moltes causes. Una de les més freqüents es que els gens no s'expressen sempre per igual arreu. Si el gen de fer melanina funciona menys en un ull que en l'altre sortirà color verd en el que en fa, i blau en el que no. Això es molt freqüent en dones perquè te a veure amb el cromosoma X. Però hi ha altres motius. malalties i accidents per exemple. (En David Bowie és perquè li van tirar un compàs de punta al ull)

Té la mà Maria ha dit...

molt interesant el teu blog
si tens un moment visita
http://telamamaria.blogspot.com
irreverent iconoclasta ecléctic i llibertari,és troba a Reus Baix Camp

gràcies per tot

Eduard ha dit...

xD No sóc nou no, fot com a mínim un any que et segueixo, i normalment llegint els articles diariament ;-) Però no sóc de comentar molt, que aporto molt poquet X-D

A més, com que no comento molt, m'oblido del nick que he fet servir altres vegades, si tens un cercador de comentaris o alguna cosa així potser trobaràs comentaris en nom de SocJo o Sant ;-)

Per altre banda, gràcies per contestar :-) No sabia que els gens podien actuar diferent... No deu ser molt normal no? :-)

Lluna ha dit...

Ei, ara ja he descobert el secret dels meus ulls marrons - verds quan els hi dóna la gana.

Suposo que era d'esperar... o no. Tant a la família del meu pare com a la de la meva mare, hi ha gent amb ulls blaus (fins i tot el meu avi els tenia grisos). Suposo que alguna part de la poca melanina m'ha tocat a mi, malgrat que ma mare els té negres (d'acord, marrons molt foscos).

Ulisses ha dit...

dic com la lluna ja he descobert la dualitat de color blau i gris dels meus ulls (val a dir que mai són grisos, sinó que o son blaus o son blau grisos).