dimarts, de maig 08, 2007

La clau de la mida

Quan parlem d’algun animal ens acostuma a venir al cap un exemplar representatiu de l’espècie. Si algú fa referència als elefants, per exemple, m’imagino un elefant africà tot i que ja se que també hi ha elefants asiàtics lleugerament diferents. El mateix passa amb un lleopard, que me l’imagino ajagut a la branca d’un arbre, i difícilment pensaré en un lleopard de l’Himàlaia amb el pelatge blanc. De totes maneres, aquest fet no té massa importància ja que les diferències que puguin haver-hi entre unes i altres races no són massa importants... amb una excepció: els gossos.

Quan parlen de gossos jo sempre penso en un que tenien els meus avis, encreuament de gos llop amb petaner sense identificar. Però altres recorden un dàlmata, un pequinès o un bòxer, segons les vivències personals. Tots completament diferents.

De totes les espècies de mamífers que coneixem, cap presenta tanta varietat en formes, colors i mides com els gossos. I el tema mida és particularment representatiu perquè entre els més petits Chihuahues de poc menys d’un quilo i els més grans terranoves de quasi 90 quilos hi ha una diferència de gairebé 100 vegades!

Això s’ha mirat d’explicar amb la selecció a la que han estat sotmesos els gossos per part dels humans. Després de tot, els humans i els gossos fa molt temps que conviuen. Els gossos es van separar dels llops fa uns 15.000 anys, però la gran majoria de races van aparèixer fa pocs segles. En tot cas, altres espècies també han sigut criades i seleccionades intensament i els resultats no han sigut, ni de bon tros, tan espectaculars com amb els gossos. Alguna característica genètica havien de tenir que els hi donés aquesta capacitat.

Doncs fa molt poc acaben d’identificar quin és el gen responsable de la variació de la mida dels gossos. Curiosament sembla que amb un únic gen es pot explicar tanta variació.

El gen en qüestió s’anomena IGF1 (Insulin-like growth factor 1) o “factor de creixement similar a la insulina 1”. Que s’anomeni factor de creixement en aquest cas és casualitat, perquè aquest nom el tenen moltes proteïnes que quan es posen en un cultiu fan que la colònia de cèl·lules comenci a proliferar i a créixer.

El cas és que el IGF1, a l'igual que la majoria de gens, pot presentar diferents variants. Al llarg de les generacions van apareixent petites mutacions que fan que la proteïna sigui quasi la mateixa, però no exactament la mateixa. Aquestes diferències fan que funcioni una mica millor, o pitjor, o durant més temps o en resposta a algun estímul nou...

Doncs en aquest treball han trobat que hi ha una molt bona correlació entre el tipus de variant del IGF1 i la mida de la raça de gossos. Determinades variacions (el nom tècnic és haplotipus) apareixen en totes les races petites però són virtualment absents en les races de gossos grans.

El més interessant és que l’IGF1 no és exclusiu dels gossos. Nosaltres també tenim aquest gen. De fet, molts mamífers el tenen i en el cas dels humans ja se sabia que la presencia de determinades mutacions fa que els nens neixin amb una mida clarament inferior a la normal.

Això permetrà estudiar amb molt més detall com es regula la mida dels organismes. Perquè a les nostres cèl·lules hi tenim les instruccions per saber fins a quin punt el cos ha de créixer. Les condicions sanitàries, l’alimentació i altres factors poden modular una mica el desenvolupament, però la base genètica és la que marca la pauta. Ara es podrà manipular el gen IGF1 i veure com afecta el creixement de diferents espècies. Encara que espero que no es passin, per que com diu una de les investigadores que han fet el treball: Si aconseguim ratolins de la mida d’un Gran Danès, segurament faran una mica de por!

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Un ratolí de la mida d'un Gran Danès no fara una mica de por... farà MOLTA POR !!

Ja veig als ramaders mirant d'aplicar això per aconseguir elefant-vedelles !!

En tot cas, una mostra més de que la ciencia-ficció cada dia és menys ficció (qui no recordar pel·lícules de terribles animals gegants?)

Pd40 ha dit...

Mmm, no havíem quedat que en els mamífers la mida no era important? ;)

èlsinor ha dit...

Doncs mira, jo en parlar d'elefants sempre me'n recorde del petit elefant rosa de "El guateque" (1968) i de les animalades del Peter Sellers XD

Anònim ha dit...

Això, això ... Talibans de la mida de ratolins i ... a experimentar!!!

Dan ha dit...

Carquinyol. Vedelles de mida elefant serien letals pels camps. T'imagines les cagarades que deixarien?

pd40. Diuen... però no ens les creiem. (En tot cas, la Joana [joana6.blogspot.com] sempre diu que li sap greu, però que SI que es important.)

èlsinor. Quina gran pel.lícula! Feia venir ganes de pixar!

Anonim, els talibans crec queno es deixaran...

Ulisses ha dit...

pots comptar que algun sonat utilitzarà (sinó avui d'aquí 10 anys, però ho farà) aquest gen per fer aberracions animals...
els humans som com nens amb sabates noves...

Petitabruixa ha dit...

Dan, estic d'acord amb la Joana..jijijiji ,-)

Dan ha dit...

ulisses, t'hi pots posar de peus. Tot el que puguis imaginar... ho farà algú abans o després. Sobretot si s'hi poden guanyar calers. No canviarem mai. Suposo que està en la nostra manera de ser.

Petitabruixa... buf. millor no dic res. Com sou les dones... tan encantadores i tan cruels ,-)

sants ha dit...

Sempre m'he plantejat que si visqués en un món sense informació exterior si hagués arribat a la conclusió de que un chiuahua és un gos i un gran danés també, per exemple. M'hagués adonat que tots aquests animals pertanyen a la mateixa espècie?