El darrer de l'espècie... o potser no?

Un dels fets més coneguts que van portar a Charles Darwin a imaginar la seva teoria sobre l’evolució de les espècies va ser el fet d’observar que a les illes Galàpagos cada illa tenia un tipus característic i diferenciat de tortuga. En Darwin va estar embarcat com a naturalista durant cinc anys en una expedició al voltant del món, en el vaixell HMS Beagle i moltes vegades s’explica que, en arribar a les illes Galàpagos va tenir la sobtada inspiració que el va fer pensar que, si les tortugues estaven aïllades, cada grup anava adaptant-se a les característiques de l’illa que li havia tocat, de manera que les espècies anaven tornant-se cada vegada més i més diferents.

La realitat si que és una mica diferent. Darwin va passar per les Galàpagos sense més i no va ser fins molts anys després, repassant tot el que havia vist, que va començar a lligar cabs. Les tortugues de les Galàpagos no van ser un impacte que li obrís els ulls, però si que van ser un exemple molt clar del que creia que passava amb l’evolució.

Per aquest motiu aquelles tortugues es van fer famoses. Malauradament, això no les ha protegit de l’extinció. De les catorze espècies que hi havia en temps de Darwin, tres ja s’han extingit. I una més, la subespècie de l’illa Pinta, està condemnada a desaparèixer quan mori el darrer exemplar que queda. De fet, es creia que l'espècie ja s’havia extingit, però al 1971 uns guardes van trobar un darrer exemplar i el van portar a l'Estació Darwin, a l’illa de Santa Cruz, on viu en captivitat des d’aleshores.

Al pobre animal el van batejar amb el nom de “El solitari George”, un nom escaient ja que no hi ha cap altre exemplar de la mateixa espècie per fer-li companyia. De totes maneres, com que els diferents tipus de tortugues de les Galàpagos són evolutivament molt properes, van posar-li un parell de femelles a veure si hi havia sort i podien aconseguir, al menys, tortugues híbrides. Però el solitari George no va mostrar cap interès en elles.

També es va anar a buscar més tortugues a l’illa Pinta, però ja no en van trobar cap. Tan sóls alguns esquelets.

De manera que aquest serà l’últim acte de l’espècie de tortuga Geochelone abingdoni abans d’incorporar-se definitivament a la llista d’espècies extingides.

O potser no, perquè acaben de publicar a la revista Current Biology l’estudi d’uns investigadors que analitzaven l’ADN de tortugues d’una altra illa, la Isabela. A Isabela hi viu l’espècie Geochelone becki, però quan van analitzar les seqüències de material genètic es van trobar una sorpresa. Una de les mostres no era d'un exemplar pur, sinó que corresponia clarament a un híbrid de primera generació entre la tortuga de Isabela i la tortuga de Pinta.

És a dir, que el solitari George té un cosí!

La mala notícia és que també és un mascle, de manera que per aquí no es podrà aconseguir més descendència. Però el cas és que si és un híbrid, vol dir que un dels seus progenitors era una tortuga de l’illa Pinta!

Potser la mare d’aquest híbrid està amagada en algun racó, esperant que algú la trobi i la porti a visitar al solitari George per tal de salvar l’espècie. Naturalment, també pot ser que la tortuga que ens interessa fos el pare i no la mare de l’híbrid. Però siguem optimistes! A l’illa Isabela hi ha unes dues mil tortugues, de manera que tindran uns mesos de feina de camp per buscar si hi ha un o uns pocs exemplars de l’espècie que ens interessa.

Mentrestant, mantinguem l’esperança. Potser encara es podrà evitar el posar un nom nou a la llista d'espècies desaparegudes.