divendres, de maig 11, 2007

Singlot

Hi ha coses que, per més voltes que se li donin, ningú li troba el sentit. De vegades es plantegen explicacions funcionals o evolutives o purament fantasioses, però cap que tingui cap ni peus. I un dels exemples més representatius d’això és el singlot.

Tots hem patit algun atac de singlot i sabem que pot arribar a ser empipador, però que no té més importància. Segons una definició, el singlot és: “contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l'abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d'un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals”.

Però de vegades dura més del normal i aleshores ja és més empipador. Els metges parlen del singlot transitori, que és el més habitual i al que no li fan ni cas. No mereix ni ser considerat una patologia. També hi ha el singlot de llarga durada, quan dura uns quants dies. Això ja és més empipador, perquè dificulta el descansar, el dormir i augmenta el nivell de tensió. Però res comparat amb el tercer grup: El singlot intractable. Aquest inclou els atacs que duren més d’un mes. I poca broma, perquè el rècord mundial conegut és el d’un home anomenat Charles Osborne. Va estar amb singlot des del 1922 fins al 1990. Seixanta-vuit anys seguits de singlot! I a un ritme d’entre 20 i 40 singlots per minut.

Però, com deia, no tenim ni idea de perquè es produeix. La clau sembla estar en uns nervis anomenat vagus i frènic, que surten del cervell i innerven uns quants òrgans des del coll fins l’estómac. Quan per algun motiu els nervis es descontrolen una mica, envien senyals al diafragma que aleshores es contrau de cop. Això fa que els pulmons agafin aire sobtadament, però al mateix temps, també es tanca la glotis i tot plegat causa el sorollet típic.

I de factors que el poden desencadenar també n’hi ha un bon grapat. Des del consum de begudes alcohòliques fins a la cirurgia toràcica, però en general es tracta de coses que afecten al sistema gastrointestinal: Irritacions de l’esòfag o dilatacions de l’estómac, són causes freqüents i per tant tot allò que ho provoqui, com ara begudes amb gas, menjars molt abundants, condiments picants... poden desencadenar un brot de singlot.

Resulta interessant descobrir que els fetus tenen singlot amb una certa freqüència, i que es dóna abans i tot que apareguin els moviments de la musculatura dels pulmons.

I, el que hi ha en abundància són llistes de remeis casolans. Alguns de molt imaginatius i fins i tot ridículs, però n’hi ha que tenen una base fisiològica raonable. Per exemple aguantar la respiració i respirar dins una bossa de paper. Amb això el que fem és anar augmentat la quantitat de CO2 que inhalem i que acabarem transportant a la sang. Per algun motiu, això fa que el singlot marxi.

El clàssic de beure aigua també té algun sentit. La clau no està en l’aigua sinó en l’estimulació que causa a la glotis el fet d’empassar. En realitat menjar pa sec, sucre, gel picat o coses així, i fins i tot tocar la “campaneta” amb un bastonet, tenen el mateix efecte.

Estimular el nervi frènic es pot fer fent fregues als ulls o per la base del coll, però aquí ja cal saber trobar el punt. També s’ha descrit que un massatge rectal digital ha sigut efectiu. I no és broma, que està publicat al Journal of Internal Medicine! (tot i que amb això van guanyar un premi Ig Nobel)

També hi ha fàrmacs que s’ha dit que poden tenir alguna eficàcia, però la veritat és que no se sap amb certesa. No hi ha estudis importants al respecte i, segur que cap farmacèutica invertiria gaires diners en tractaments pel singlot. Hi ha coses més greus i urgents per curar. De totes maneres, en casos intractables s’han arribat a fer intervencions quirúrgiques per seccionar el nervi frènic, que és el que controla el diafragma.

Però millor deixar això pels casos greus i els lleus tractar-los amb remeis més casolans...

11 comentaris :

Joana ha dit...

Vols creure que fà un munt d'anys el vaig patir tota una nit i a més, acabada d'operar d'una cesàrea?... no saps pas com vaig patir!.
Cada saltiró meu era una estrabada als 13 punts!.
Petonets jove.

Carquinyol ha dit...

Bé, mirarem de tenir una bossa de paper o una ampolleta d'aigua a mà perquè el singlot té una altra propietat misteriosa: sempre bé al moment més inoportú !!

Carquinyol ha dit...

ups bé no, ve !! (encara estic dormit!! ;)

Dan ha dit...

Ostres Joana. Això si que es un singlot en un mal moment. (argggg)

Carquinyol. I tant! Mira el que diu la Joana.

Petitabruixa ha dit...

Jo l'acabo menjant alguna cosa...El que m'he és més difícil de tractar es el del meu gos, que en té sovint. I, a més, li sol agafar quan està mig endormiscat;-)

Petons i bon cap de setmanaaaaaaa!

musa ha dit...

Casualitats de la vida, abans de llegir aquest post tenia sanglot, fruit d'un atac de riure... Els nostres remeis casolans passen per recordar què vas dinar ahir, recitar l'alfabet al revés i beure aigua. Pel que es veu, parant atenció a alguna cosa, el singlot sembla que se'n va.

Ulisses ha dit...

jo sempre he tingut singlots dels curts... afortunadament XD
i els remeis casolans a mi m'han funcionat ;)

Dan ha dit...

petitabruixa, doncs amb el gos si que no se com es deu fer. Paciència i poc més, suposo.
Bon capdesetmana!

Musa. Doncs ja es casualitat. En tot cas sembla que el remei de l'aigua és dels més generalitzats.

ulisses. Jo també soc dels que tenen atacs curtets. Però mira que son emprenyadors. potser per la falta de costum...

josep ha dit...

Pot ser et semblarà ximple lo que et vaig a proposar ,però per provar no perdo res i crec que la creativitat ,les noves possibilitats en tots els camps estan aquí per explorar-los.
Em dic Josep i soc el director d’ una petita emissora municipal a Sta. Bàrbara –Montsià- També tenim un bloc i és per això que m ‘agrada buscar i quedar-me amb lo que m ‘agrada de ciutadans anònims que pensen i diuen lo que pensen mitjança aquesta periòdic global que son aquestes pàgines personals.

Entre els que tinc seleccionats ,esta el teu i com que les temàtiques de les que sols escriure m ‘agraden la proposta és , si t’agradaria o podria ser que ens fessis lectura dels teus posts.

Veuràs ,estic preparant la programació estiuenca de l’ emissora i he pensat que amb els teus escrits es podria crear una secció per conèixer de pròpia veu de l’autor aquests consells i observacions que ens fas des de el teu bloc.

Si l’ idea et sembla be t’ incloc la adreça electrònica de l ‘emissora per poder-nos posar en contacte en un espai mes reservat.

L’ idea seria que per telèfon i a l ‘hora convinguda que t’ anés be a tu féssim els enregistraments dels posts actuals i dels anteriors que et semblin mes interessants per radiar-los posteriorment en l’ horari que ja t’ indicaria ( la nostra emissora també es pot escoltar per internet)

De totes maneres , si et poses en contacte amb mi per mail , et passaré el telèfon i ens podem parlar.

laplanaradio@sta.barbara.org

De veritat que m’ agradaria molt acceptessis “l’ innovació” radiofònica

Salut

Josep Roig

Cosespetites ha dit...

Jo record patir molts d'atacs de singlot quan era petita. Per sort ara no em passa tant sovint. Pot ser que els infants tenguin més tendència? La veritat és que me mor de rialles quan veig la meva nebodeta que parla com un lloret i de cop, els singlots l'interrompen.
Salutacions Dan

Lluna ha dit...

Jo en tinc sovint, de singlot. Atacs curtets, però. Recordo un dia, fent pràctiques per treure'm el carnet de conduir, que no podia parar, i l'instructor es va fer un fart de riure... Des d'aquell dia, cada cop que entrava al cotxe, em feia algun comentari del tipus "però de singlot només en tenen els nens, no?"