Antics companys de viatge.

Quan sentim parlar de polls el que ens ve a la memòria és un nen gratant-se el cap i el record de la picor que causaven aquells condemnats paràsits. Afortunadament els polls no són portadors de malalties, perquè representen una de les principals infeccions que pateixen els nens a nivell mundial. Això és perquè passen amb molta facilitat d’un cap a l’altre i n’hi ha prou amb que un nen amb polls vagi a l’escola per infestar la resta de companys. Aleshores toca comprar els xampús antiparasitaris, fer el tractament durant uns dies, passar les pintes que arrosseguen els ous (les llémenes) i prendre paciència.

Però amb els polls s’ha pogut fer un estudi molt imaginatiu i que ens ajuda a entendre una mica millor l’evolució dels humans.

D’entrada cal recordar que hi ha tres espècies diferents de polls. Els que viuen al cap (Pediculus humanus capitis) són els més comuns, però també hi ha polls que viuen al pubis (Pediculus humanus pubis) i uns altres que piquen al cos però que, en realitat, on viuen és a la roba (Pediculus humanus corporis). Tots tres són paràsits obligats de l’home i l’home és el seu únic hoste. Això vol dir que única i exclusivament poden viure penjats del cos d’algun humà.

Els polls del cos viuen a la roba ja que els humans no tenim prou pèl al cos com perquè hi enganxin els ous. I la conseqüència és que els polls del cos probablement van evolucionar a partir dels polls del cap... desprès que els humans comencessin a fer servir roba per tapar-se.

De manera que un investigador va pensar que comparant l'ADN mitocondrial dels polls del cap i del cos de diferents poblacions humanes podria saber des de quan anem vestits els humans. Amb aquest ADN podem saber quan es van separar dues espècies ja que va acumulant mutacions a ritme més o menys constant. De fet, amb els humans s’ha fet aquest mateix estudi i va donar origen a la teoria de l’”Eva africana”. Una dona que va viure a Àfrica fa uns cent cinquanta mil anys i que és una avantpassada de tota la humanitat.

Doncs quan s’analitza l’ADN dels polls s’ha trobat que les dues espècies van divergir fa uns cent mil anys. D’entrada això indica que els humans fa, com a mínim, cent mil anys que anem amb roba al damunt.

Però a més, s’ha trobat que els polls de les poblacions africanes presenten més diferències que els polls de la resta de poblacions del planeta. I de nou això concorda amb les dades que s’han obtingut amb els humans i que dona lloc a la teoria anomenada “Out of Africa”.

Segons això, fa uns cent mil anys, quan els humans ja portaven temps vivint per Àfrica un grup reduït va sortir del continent i els seus descendents es van escampar per la resta del planeta. Abans altres grups ho havien fet, però no havien sobreviscut. El grupet de “out of Africa” va ser el que va tenir èxit i va donar lloc a tota la resta d’humans. Potser el fet d'anar abrigats els va facilitar el sobreviure en climes més freds.

A partir d’aquell moment, els gens dels humans van començar a variar a mida que se’n seleccionaven uns o altres en cada clima que colonitzaven, a més de les mutacions normals que apareixen per atzar. Però en tot cas, quan es comparen es nota que hi ha moltes similituds. A l’Àfrica, en canvi, les poblacions porten molt més temps divergint i les diferències genètiques són més importants.

Exactament el mateix que s’ha trobat en els polls. I és que amb el grupet que emprenia el viatge hi anaven els polls que portaven al cap i a la roba. Polls i humans hem fet el mateix viatge al llarg de la història, i aquest trajecte ha deixat empremtes semblants als nostres gens.

Així que seguirem exterminant sense compassió els polls cada vegada que els nens comencin a gratar-se el cap més del que és normal. Però quan ho fem tinguem present que estem liquidant uns vells, molt vells, companys de viatge!