dilluns, d’octubre 23, 2006

Qüestiò de pebrots

De vegades, anant a prendre tapes, apareix a la taula un plat amb un grapat de Pebrots de Padrón, i comença l’aventura de tastar-los. Ja ho diuen que “Pimientos de Padrón, unos pican y otros no”, el problema és que no hi ha manera de distingir-los. Els vas menjant i són bons, no passa res fins que ensopegues amb un que pica, i mare de Deu, com pica!

Aleshores et preguntes, perquè piquen tant? I perquè alguns si i altres no?

Els pebrots (Capsicum annuum) són originaris d’América i malgrat el nom, en realitat no tenen res a veure amb el pebre. Sembla que va ser el mateix Cristòfol Colom qui els va portar de les Amériques confonent-los amb "pimienta en vainas, (...) muy fuerte, pero no con el sabor de Levante". Per això allà se’n diuen amb el nom de xilis o ajís mentre que aquí en diem pebrots o en castellà “pimientos”, com si tinguessin relació amb el pebre o la “pimienta”

La planta se suposa que ha evolucionat per tenir aquest gust tant picant per tal de protegir-se dels herbívors, que refereixen menjar altres coses menys arriscades. Encara que si jo fos herbívor, no li faria fàstics a un pebrotets picants.

Doncs la resposta al perquè piquen té relació amb un compost present en la planta anomenat capsaicina, i el mecanisme de la cremor que causen a la boca és interessant. La capsaicina és una petita molècula que pot activar determinades neurones. Quan entra en contacte amb la neurona, s’allibera un neurotransmissor anomenat “Substància P”. Aquesta substància P és, justament, una de les que es generen quan tenim una lesió o una cremada a la pell i el que fa és disparar l’activitat de les neurones encarregades d’enviar els senyals de calor i dolor. Per això, quan la caspaicina entra en contacte amb les cèl·lules sensorials de la boca, es comencen a enviar cap al cervell els senyals de dolor i cremor. Tindrem la sensació de la cremada, tot i que en realitat no hi ha cap cremada ni dany real a la boca.

I perquè de vegades en trobem que piquen i altres no? Doncs el cas és que la quantitat de capsaicina va augmentant a mida que maduren els pebrots. Per tant, segons el grau de maduresa serà picant o no ho serà. Qüestió de sort tot i que, en general, a principi de temporada seran menys picants mentre que cap al final el risc augmenta. Però justament aquest risc és part de la gràcia d’aquest pebrotets!

La capsaicina també sembla que podrà tenir alguna utilitat en el tractament del dolor. Determinades malalties que causen dolor, com ara l’artrosi o la neuropatia diabètica poden tractar-se amb aplicacions de capsaicina. El que fa és provocar sensació de dolor inicialment, però això fa que les neurones es tornin insensibles amb el temps i finalment deixen d’enviar els senyals de dolor.

Un detall pràctic. Si us en toca un de molt picant, no serveix de res beure aigua. La capsaicina és una substància lipídica (això és: un greix) i per tant, no és dissol en l’aigua. És més pràctic prendre una mica d’alcohol (com ara, un bon vinet), que si que la dissol i ajuda a emportar-s’ho, o menjar alguna cosa amb greix (un troçet de pernil de jabugo, per exemple, pot anar molt bé).

17 comentaris :

Txell ha dit...

Gràcies per aquet últim consell Dan! Una vegada en un restaurant, ens van posar un plat de pebrotets per picar. El primer boníssim, el segon tercer i al tercer vinga a plorar i a plorar.

Alepsi ha dit...

Jo no soporto el picant. No m'agrada, mai m'ha agradat. I en llegir el teu post he reflexionat: pot ser que les persones que no tolerem el picant tinguem un llindar del dolor més baix? És a dir, que precisament, siguem més sensibles a l'alliberació de l'anomenada substància P?

[I perquè no se m'acudeixen a mi aquests dubtes quan estic a classe??? En fi...]

Anònim ha dit...

Per tenir aquest remei, a base de vinet i jabuguito, val la pena passar aquesta enfermetat :) Quina recepta, Dan, que bo!
Una pregunta, entre tots els que has fet, sabries triar quin creus que és el teu millor post?

Anònim ha dit...

jo gaudeixo molt quan vaig de tapes amb gent que no coneix les propietats d'aquests pebrots i veus que se'ls mengen a grans mossegades fins que... txan!!

Dan ha dit...

Hola Txell. Doncs la propera vegada, ja ho saps, Vinillo al canto!

Alepsi. Si que es una possibilitat. O bé el receptor de la substancia p es mes sensible i es desencadena la resposta amb poca quantitat, o be la resposat es molt més intensa amb igual quantitat.

I tant que es un remei genial pd40. I del meu millor post. Buffff, que dificil. Potser el de la grip
http://centpeus.blogspot.com/2006/01/grip.html

Mery Cherry! Mira que ets dolenta! (Jo tambe ric molt)

Anònim ha dit...

Amb aquests remeis contra el picant el millor es que tots els que agafis siguin picants no? Aixi: Ale! Pimiento del padron, gotet de vi i taquillo de jabugo, mm... em saltaran xispes del teclat! tanta salibera...
Tambe es pot prende vinillo i jabugo sense que et piqui la boca, oi? XD

Amb molla de pa o sal tambe passa el picant, pero la teva solucio es moooooooolt millor

Dan ha dit...

Si es que no es pot anar contra les dades científiques. Les cél.lules son molt inteligents i saben que el jabugo es genial per aquesta mena de dolor!
:-)

Anònim ha dit...

i jo que bebia llet per matar el picant...

La teva combinació m'agrada molt i molt més! mmmmmmmmmm ja faig salivera....

Anònim ha dit...

Jo acostumo a beure coca-cola. Qui guanya la batalla, la picantor o les bombolletes?

Dan ha dit...

ocell! La llet hauria d'anar be, sempres que no sigui descremada. Despres de tot, és el greix el que disol la capsaicina!

Nu!!! Quant de temps! Coca-cola amb pimientos de Padron? ehhh... mmmm... ahhhhh. Joder quina combinació!

Anònim ha dit...

Amb la mania que hi ha ultimament en recollir els fruits encara verds els pebres coents són molts escassos (l'altre dia de tot un plat només n'hi havia un). En canvi els que conream a casa... aquest si que són coents!

Dan ha dit...

Cosespetites, Ah! Si els conrees tu mateix, tens el control total!

Papitu ha dit...

Dan acabes de dinamitar un mite, mira que he arribat a sentir bajanades sobre els pebrots en qüestió: que si piquen les femelles, que si piquen els de la varietat qual, que si piquen els transgènics, que si naps que si cols... però de la capsaicina res de res.

Anònim ha dit...

Ostres, jo també sóc de les persones que feia temps i temps que buscava una explicació raonada al tema. Escolta: i pebrots amb nata? La nata té greix, oi? ;)

rhanya2 ha dit...

molt interessant... ara em faré la xula quan la gent es pregunti (el proper cop que surtin a taula) per què alguns piquen i d'altres no...

Dan ha dit...

Papito. La veritat es que jo també n'havia sentit de tots els colors, i per aixo vaig decidir de tafanejar una mica per treure l'entrellat. Curiositat, baja!

Isnel, pebrots amb nata? Glups, potser. Aiiii! entre la coca-cola i la nata, pobres pebrots.

violette. Si senyora, que per això serveix la informació, per fardar!

Anònim ha dit...

vaig preguntar sobre perquè picaven amb sensació de "calor" els pebrots a la nit dels ignorants, i no m'ho van saber respondre... gracies x aclarir el dubte :)