divendres, d’abril 27, 2007

Un paràsit de la ment

Es considera que ser valent és una virtut, mentre que la covardia mereix el més profund menyspreu. Però de seguida cal fer algunes precisions, perquè valent és aquella persona que controla les seves pors mentre que els qui no tenen por són, simplement, ximples. I és que la por és un sentiment imprescindible per mantenir-se viu. L’evolució ens ha dotat de mecanismes d’alarma per preparar-nos a respondre a situacions potencialment perilloses. En aquest sentit, tenir por és una cosa bona, i el que és admirable és el fet de controlar la por.

Però potser en algunes ocasions el mèrit no és nostre sinó que simplement pot ser el símptoma d’una malaltia. En tot cas, s’ha descobert que això pot passar en algunes rates particularment valentes.

Se sap que existeix un paràsit anomenat Toxoplasma gondii que per desenvolupar-se necessita dos hostes. Neix a l’intestí dels gats, després s’ha de desenvolupar en un altre animal i, finalment retorna al gat per reproduir-se. L’hoste intermedi pot ser un humà, cosa que resulta en una malaltia anomenada toxoplasmosi, no massa greu excepte en el cas de dones embarassades ja que pot afectar al desenvolupament del fetus. És per aquest motiu que s’aconsella que les embarassades evitin el contacte amb els gats o el consumir carn poc cuinada.

Però l’hoste més freqüent són les rates, i això és un problema des del punt de vista del paràsit. Ell, el que vol és retornar al gat, però les rates en general es cuiden molt de no acostar-se als gats, de manera que les probabilitats que tenen els toxoplasmes per completar el seu cicle resulten més aviat escasses.

Però uns quants milions d’anys d’evolució poden fer meravelles, i en aquest cas s’hi ha lluït.

L’estratègia del toxoplasma és infectar determinades àrees del cervell de la rata per alterar el seu comportament. Per això, les rates infectades deixen de tenir por als gats, cosa que fa que les probabilitats de ser devorades augmentin molt. I això és exactament el que vol el paràsit: Acabar al budell d’un gat per seguir reproduint-se.

Ja sabíem que els paràsits poden modificar les condicions físiques de l’hoste per tal de facilitar els seus interessos, però ara s’ha aconseguit comprendre que també poden alterar el comportament de maneres molt subtils. I és que les rates infectades deixen de tenir por a l’olor de l’orina de gat, però tan sóls han perdut aquesta por. La resta de pors segueixen intactes. En aquest sentit, el toxoplasma altera el cervell (i el comportament) de manera mil·limètrica. Després de tot, no l’interessa que la rata perdi la por a altres animals on ell no es podria reproduir i, per tant, aquelles pors es mantenen.

En realitat, el possible mecanisme evolutiu no és difícil d’imaginar. Els paràsits que infectaven altres zones del cervell de la rata tenien poques possibilitats d’arribar a la panxa d’un gat, però quan alguns van infectar casualment la zona apropiada, aquells es van poder reproduir tots, perquè les rates van ser preses fàcils pels gats.

Però l’interessant és comprovar que el comportament, les pors, les actituds davant la vida, poden ser degudes no a coses abstractes com el caràcter, el coratge o el valor, sinó que poden ser simplement causades per un microbi que altera algunes neurones hàbilment seleccionades. I és que certament "jo sóc jo i les meves circumstàncies", el que passa és que, de vegades, les circumstàncies són una infecció que altera el comportament.

Això em fa pensar que el nostre coneixement de la ment encara és molt i molt limitat. Si una rata anés al psicòleg preocupada perquè ha perdut la por als gats, potser algun li faria llargues sessions de psicoanàlisi, buscant conflictes passats que justifiquessin el canvi. Altres li aplicarien teràpies conductistes per retornar a la normalitat. Però en realitat la rata tan sóls necessitaria un tractament antiparasitari.

També em pregunto quants herois extraordinàriament valents no estarien, simplement, parasitats per algun microorganisme similar.

De totes maneres és aquesta mateixa falta de coneixements el que fa de l’estudi de la ment un dels reptes més apassionants que té plantejada la ciència actualment.

15 comentaris :

Júlia ha dit...

Felicitats pel blog, interessantíssim.

Anònim ha dit...

Això em fa recordar aquells episodis de les diferents sèries de ciència-ficció on un paràsit alienígena infecta a un dels protagonistes i li canvia la personalitat.

Per a les rates no és ciència ficció !!

Anònim ha dit...

Recordo haver vist alguna cosa semblant en el cas de paràsits que infecten cargols, modificant el seu comportament per tal que sigui més fàcilment devorats pels ocells, que són els seus següents hostes.

Un bon cas pels creacionistes ;)

èlsinor ha dit...

Hehehe, em sembla que a tu no et fan molta gràcia els psicòlegs...i que als psicòlegs no els farà molta gràcia la imatge que has dibuixat d'ells amb la rata :D

Anònim ha dit...

Jo el que sabia d'aquest parasit era del que posa la wikipedia anglesa a l'article Toxoplasmosis. Alli diuen que 1/3 de la poblacio mundial esta afectada, que la gent pot arribar a tenir simptomes de "schizofrenia" i que a França la majoria de la poblacio esta afectada. Aixo explica perque els francesos son mes interessants que altres europeus, hahaha! :-D

Proximo ha dit...

recordo que van parlar d'aquest parasit a ciencia de bolsillo. També es interessant aquest enllaç
http://www.psicobyte.com/articulo/el_parasito_perfecto

Ulisses ha dit...

molt interesant... com sempr ;)

Només una pregunta: tu d'on treus tantes experiments/descubriments/etc...?

Anònim ha dit...

Molt bon bloc, sí senyor! Avui no m'he pogut resistir més i per fi t'he recomanat al meu bloc. Salut!

Dan ha dit...

Júlia! Gràcies pel "piropo" ;-)

Carquinyol. Sembla que de vegades la ciència ficció està molt inspirada en la vida real.

pd40. SI, hi ha uns quants exemples similars. Peró el del toxoplasma es dels més específics i selectius a l'hora de modificar el comportament.

èslsinor. Nooooo, que tinc amics psicòlegs i m'apassiona la psicologia. Amb els que ja no m'hi entenc són els que van de psicòlegs com si fos únicament un art enlloc d'una ciència.

ahse. I encara més. N'hi ha que culpen al paràsit de canvis socials en poblacions senceres que presumpta ment pateixen epidèmies de parasitisme. Ja veuràs com al final els espartans de "300" no eren valents sinó que estaven infectats! :-)

pròximo! Molt bo l'enllaç! Es que els paràsits són tot un mon!

ulisses, gràcies! Que d'on ho trec? No ho sé. Llegint... tafanejant... L'Asimov deia a "Història de la ciència que" "Al principio, solo fue curiosidad". Doncs això.

Bernat. Home! Doncs moltes gràcies :). (Al final em posaré vermell!)

Petitabruixa ha dit...

M' ha agradat molt. Em sembla molt interessant com actua el toxoplasma...Ves hagut d'estar viròloga perquè quan vaig fer la meva tesi sobre la Sida, vaig quedar impressionada de la manera tan intel.ligent que actua el seu virus, per desgràcia pels humans...

Bon cap de setmana i/o pont !!!

Petonets;-)

Dan ha dit...

Vas fer la tesi sobre la sida? I no ets virologa?

Laia ha dit...

No ho hauria dit mai... Sí que és veritat que hi ha paràsits sorprenents, algun cas en coneixia... però aquest precisament no. Molt bona feina Dan!

Anònim ha dit...

Vaig anar a veure 300 ahir mateix, el rei Leònides de ben segur que en tenia un de paràsit d'aquests! O potser "les circumstàncies" socials tenen tanta força? Abans mort que sense honor, com ho explica això l'evolució? No crec que els gens del mort tinguin més possiblitats d'escampar-se que els del deshonorat... o potser sí si pensem en la descendència? -tots els 300 teníen un fill mascle que en perllongaria l'estirp- mmmhhh


pd.ja fa mesos que et llegeixo, primer cop que em menjo la vergonya :$

Dan ha dit...

Hola Pedra. Jo també fa poc que l'he vist. Els espartans són una penya ben curiosa (els de veritat, no els del comic/pelicula) Si que devien estar infectats pel virus de la guerra. Per això van fundar una societat quasi-feixista que no ha deixat res a la posteritat, a diferència dels d'Atenes.

Petitabruixa ha dit...

Soc Antropòloga Mèdica i la tesi va ser sobre "Dones i Sida"...;-)

Petons!