dijous, d’octubre 25, 2007

Vi, cava i carboni 14

Tothom té un costat amagat, fosc, inesperat. Cada vegada que hi ha un crim apareixen veïns de l’assassí afirmant que era una persona que semblava d'allò més normal i que mai no haurien pensat que fora capaç de fer una cosa així. Amb molts animals passa el mateix. Aquell gosset que era tan bo un bon dia mossega al nen dels veïns i ningú s’ho explica.

De vegades l’únic que passa és que ens quedem en la perifèria de les coses. Simplifiquem allò que és complex i quan descobrim altres facetes que desconeixíem ens sorprenem. Doncs resulta que altres coses també tenen trets amagats, i un que m’ha sorprès fa poc és la tècnica del carboni 14 (que s’escriu 14C).

Suposo que a molts els hi deu passar, però a mi, cada vegada que em parlaven de la tècnica del 14C, ja sabia que era per mesurar l’antiguitat d’algunes restes biològiques. El CO2 de l’atmosfera conté una petita, però mesurable, quantitat de 14C, que resulta que és radioactiu, a diferència del carboni 12 (12C). Les plantes capten el CO2 i les proporcions de 14C i 12C es mantenen, i quan nosaltres ens mengem les plantes seguim mantenint aquestes proporcions .

De manera que mentre estem vius, tenim un 0.0000000001% de 14C al nostre cos. És un element radioactiu, però en tant petita quantitat que ni es nota. El que passa és que després de morts, o de morir la planta, ja no s’incorpora més carboni a les restes i el 14C, en ser radioactiu, va desapareixent a mida que es va “desintegrant”.

Com que sabem a quina velocitat desapareix i sabem el 14C que hi ha quan ets viu, sóls fa falta mesurar el que queda per poder tenir idea de quan temps fa que les restes biològiques van morir. Això permet datar objectes fins als 60.000 anys d’antiguitat. Més enllà ja queda tant poc 14C que la tècnica no serveix.

Molt bé. Però acabo de descobrir que la tècnica del 14C es fa servir per una altra cosa. És gràcies a ella que es detecten... estafes en la fabricació del xampany i del cava!

El cava, el xampany i altres begudes similars s’obtenen a partir de dues fermentacions. La primera als barrils, com el vi normal, i la segona dins l’ampolla, a la que s’hi afegeix sucre i llevat. El llevat no deixen de ser microorganismes que generen CO2 que s’anirà dissolent en el líquid... fins que obrim el tap i surti l’excés de gas en forma de bombolles.

Però hi ha qui fa trampa i afegeix CO2 directament al vi i després el comercialitza com cava. És trampa, perquè no és el mateix un cava que un “vi gasejat”, de qualitat i preu inferiors.

Doncs per detectar la diferència s’analitza el CO2 de les bombolles del cava “sospitós”. I el que es fa és precisament aplicar-hi la tècnica del 14C.

Aquest CO2 pot provenir, en el cas d’un cava ben fet, dels sucres amb els que els llevats van fent la fermentació. I aquests sucres deriven del vi, és a dir del raïm i de la canya de sucre de la que es va purificar el sucre afegit al cava. En tot cas és material biològic relativament recent. Per tant, la seva proporció de 14C respecte del 12C serà pràcticament igual a la que tenim a l’atmosfera.

Però si el cava en realitat és un “vi gasejat” el CO2 derivarà de síntesi química a partir de diferents tipus de carbonats. I l’origen del carboni serà molt més antic. Tan antic que ja no complirà la proporció esperada de 14C. De fet, pràcticament ja no té 14C.

I la mesura és prou exacta. Tant que fins i tot ha calgut anar modificant els nivells considerats “normals” perquè des que es van deixar de fer proves nuclears, la quantitat de 14C a l’atmosfera ha experimentat un lleuger canvi, i els detectors ho notaven!

Una aplicació ben insospitada de les tecnologies de datació habitualment aplicades als fòssils.

9 comentaris :

Anònim ha dit...

he... ja em veig els del CSI sopant i treien el mòbil "crec que ens han enganyat amb aquest cava, prepareu les proves del C14!!" ;)

Dan ha dit...

:-DDDDDD
Molt bona aquesta!

Anna ha dit...

durant la carrera vam anar a visitar una coneguda cava catalana i ens van ensenyar els laboratoris i tota la pesca, i em vaig quedar de pasta de moniato quan amb tota la tranquil·litat el tècnic ens van dir que si no hi havia prou gas hi posaven òxid nítric.

Dan ha dit...

anna: Oxid nítric? El gas de la trempera?

èlsinor ha dit...

Uuhhhmmm...quines caves eren eixes, anna? ;)

Brioxet ha dit...

Molt bon post!!
Aleshores, com s'ho maneguen quan son coses més antigues encara?

Dan ha dit...

Les datacions de coses més antigues de 60.000 anys es fan amb altres elements radiactius com els de la família dels uranids o el potasi. Diferents marges d'antiguitat tenen diferents elements aprofitables. la gràcia del 14C és que serveix per restes d'éssers vius.

Anna ha dit...

em sembla que sí que van dir òxid nítric, però potser m'equivoco... potser era cítric? no ho sé, fa 6 anys! però sigui com sigui li posaven alguna cosa que no tocava i que tenia un nom molt lleig.

Dan ha dit...

Un dels meus assesors químics m'ha suggerit que devia ser àcid carbónic. Aquest si que pot acabar donant CO2.
;-)