divendres, de desembre 14, 2007

Irradiant el dolor

L’escena l’hem vist en cent pel·lícules d’acció. Els dolents es preparen per assaltar el banc, o la casa d’algú, o l’empresa on es guarda el xip amb el secret tant valuós, o el que sigui. De nit s’apropen, discretament vestits de negre i encaputxats, i el primer que fan és tallar els cables de l’alarma. Així la policia no notarà que s’està cometent un assalt i podran fer la feina tranquil·lament.

En realitat, podrien ser més subtils i modificar el senyal de l’alarma, de manera que si que sonés, però que ho fes com si l’avís provingués d’un altre banc. Aleshores la policia es desplaçaria a l’indret equivocat mentre ells estarien tant tranquils.

I tot això és possible perquè la policia dóna per fet que el problema s’origina a l’indret d’on prové el cable de l’alarma. En realitat no sap el que passa al banc. Únicament sap el que passa amb el cable.

Doncs el nostre cos funciona d’una manera semblant. El nostre cervell no nota el que ens passa pel cos. Únicament nota el que li arriba a través dels nervis. Una informació que normalment, però no sempre, és molt fiable. Un exemple típic és el que es fa servir per explicar com funciona la transmissió nerviosa. Una punxa es clava en un dit, allò fa que unes neurones detectin un dany i enviïn un senyal al cervell que serà interpretat com dolor. Com que el que envia el senyal és el nervi del dit, el que percebem és dolor al dit. Un sistema fàcil i efectiu.

Però de vegades pot enganyar-nos.

Moltes dones quan tenen la regla senten que els fan mal els ronyons. Ja ho se: cada dona i cada regla és un cas particular. Però el mal de ronyons és relativament freqüent. La qüestió és, per quin motiu la regla ha de causar dany als ronyons?

Doncs la resposta és que per cap motiu. De fet, no causa mal als ronyons en absolut. (I ara és quan em diuen: Mira guapo, tu diràs el que vulguis, però a mi em fan mal els ronyons!)

El que passa en realitat amb la dismenorrea (que és el nom per la regla dolorosa) és que és l’úter el que presenta contraccions i genera prostaglandines, unes substàncies relacionades amb la inflamació i el dolor. Aquestes contraccions, si són massa intenses poden afectar el plexe nerviós que innerva, a més de l’úter, la zona lumbar. Exactament la musculatura del final de l’esquena. No els ronyons.

Però el cervell no té manera de saber-ho. El que detecta és que el nervi provinent de la zona lumbar està enviant senyals de dolor i per tant interpreta que tinc mal a l’altura dels ronyons. Que el problema no vingui d’allà no representa cap diferencia pel que fa a la percepció. Aquesta mena de dolor, que no s’origina on sembla que s’origini se'n diu “dolor irradiat”.

Una cosa semblant passa amb els infarts. Un dels símptomes és, a més del dolor al pit, dolor al braç esquerre i fins i tot al coll i la mandíbula. El problema és el mateix. El feix nerviós que s’encarrega de la zona cardíaca, també envia els senyals provinents del braç esquerre. Si l’estímul cardíac és molt intens per l’afecció coronària es pot interpretar el senyal com si vingués del braç.

Ep! I ara que ningú s’atabali amb el dolor aquest. Que normalment si fa mal el braç esquerra el que vol dir és... que t’has fet mal al braç esquerra!

En tot cas, això fa que, de vegades, un massatge o un tractament en una zona del cos pot alleugerir el dolor en una altra zona. Simplement es tracta d'alliberar pressió de l’indret on el nervi està comprimit.

Tot plegat ens recorda que fins i tot el nostre cos forma part del món exterior a la nostra consciencia. Que el notem i el movem només gràcies als senyals que envien els nervis, com si fóssim titellaires mentals. I fins el millor titellaire es pot fer un embolic amb els fils algunes vegades.

7 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Al llegir el títol, "ves a saber perquè", m'ha vingut al cap certa emissora de ràdio... ;)

Ja és ben cert allò de que el món es tal com el percebem, si ens fallen els sensors anem perduts.

Joan ha dit...

Es veritat el que dius però a més a més de l'embolic dels circuits nerviosos també passa que quan diem "em fan mal els ronyons" ens ho pot semblar a nosaltres per la zona on sentim el dolor però en realitat no sabem què és un mal als ronyons. Vull dir que qui ha patit un "autèntic" dolor als ronyons (colic nefrític. càlcul..etc.) després sap que aquell dolor que nota a la zona lumbar és una altra cosa. D'altra banda, quan tenim mal de cap què ens està fen mal?. El cervell com a tal no sent el dolor.

Dan ha dit...

carquinyol. Doncs no me "cope en la cabeza" de quina emissora pots parlar.
:-)

joan. Si. Quasi sempre alló que en diem dolor de ronyons es simplement dolor muscular per la zona dels ronyons. Del mal de cap. Buf! aquests es un dolor completament diferent. Com be dius no és perque tinguenm nervis al cervell que ens diguim si tenim mal al cervell. El cervell no te sensors de dolor. per això es pot operar sense anestesia

amay ha dit...

i això és el que passa amb la reflexoteràpia? que et fan massatges a alguns llocs determinats del peu per "atacar" altres parts del cos? és molt curiós.

m'ha fet gràcia que fins ben bé a mig article no he descobert el perquè de la foto... primer he pensat que l'havies posat per cridar més l'atenció. jeje.

Laia ha dit...

Noooo que jo no et replicaré ni res! Afortunadament no tinc dismenorrea (yupi ^^).

Un post molt interessant!!!M'agrada això de els comparacions que fas, que sembla que ens vagis a parlar d'un tema i... pam! Ciència. Genial!

Ui, mira, el comentari del cervell que has fet no el sabia! Ara ja no em farà tanta angúnia veure com estan operant a un home del cervell i a la vegada aquest està conscient i mou els ulls!!

semmelweis ha dit...

Efectivament, el cervell no pot identificar l'origen del dolor si bé posa en marxa altres mecanismes de defensa, mecanismes antiinflamatoris, o per combatre el dolor, endorfines per ex. però on no arriba el cervell hi pot arribar el metge. El dolor és un signe guia que permet orientar d'on ve. Cal averiguar la localització però també el ritme, la intensitat, la irradiació des d'on comença etc. Vull dir que una bona interpretació de les característiques pot fer que casi puguis assegurar la causa que ha originat el dolor. Les proves complementàries acabaran de confirmar-ho.

Dan ha dit...

amay. Exactament. De vegades en fer teràpia en un lloc el que fa simplement es afluixar la pressió en un determinat nervi. Com que desfà el nus de la manguera per permetre que torni a sortir aigua.
la foto per cridar l'atenció? He he. Potser també... ;-)

laia. Despistar al principi, es com una mena de joc. Es que sinó semblaria una classe rutinària, i no es tracta d'això.

semmelweis.Per identificar on és l'origen del dolor quan es tracta de dolor irradiat cal un bon metge. Allò de l'art i de l'ull clínic.