divendres, de gener 11, 2008

Any Polar Internacional

Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit.

Diuen que aquest anunci va aparèixer als diaris anglesos al 1914. Qui el va posar era l’Ernest Shackleton, quan preparava la que va ser segurament l’expedició antàrtica més famosa de tots els temps. Altres van ser més importants, més èpiques o més cruels, però en Shackleton va portar un fotògraf brillant que va immortalitzar el viatge i per això ara podem sentir el patiment d’aquells homes atrapats durant anys al gel. Podem veure com l’Endurance és esclafat per la pressió del gel i s’enfonsa. I podem contemplar incrèduls la petita barca en la que van salpar en direcció a la salvació, o a la mort si no s’orientaven amb precisió.

Aquella expedició és el paradigma del que passava al principi de l’exploració dels pols, uns dels indrets més hostils a la vida en el nostre planeta. Però per molts científics de seguida va ser evident que, per comprendre el que passava a l’atmosfera, per esbrinar per quin motiu les masses d’aire es movien de la manera que ho feien, perquè les temperatures oscil·laven de maneres determinades o per quin motiu unes zones dels oceans eren més riques en pesca que altres, calia comprendre el que passava als pols.

I això volia anar i obtenir mesures al mateix Àrtic o Antàrtida.

De manera que, en moltes expedicions, s’ajuntaven diversos interessos. Comercials, per trobar zones riques en recursos naturals, estratègiques, per disposar de mapes per on es podien moure flotes en temps de guerra, polítiques, pel prestigi que aconseguien els països que enviaven aquestes expedicions, i, finalment científiques, per potenciar el coneixement que teníem del nostre planeta.

Però al segle XIX, en Karl Weyprecht, co-comandant d’una expedició austro-hongaresa es va adonar que amb expedicions individuals no s’aconseguia gran cosa. Era com prendre la temperatura de París un dia determinat i considerar que allò era representatiu de la temperatura anual de tota Europa. En Weyprecht va dir que malgrat els grans esforços i sacrificis que feien en les expedicions individuals, tot allò “... únicament ens ofereix una idea dels extrems efectes de les forces de la natura a les regions àrtiques, però restem completament en la foscor pel que fa a les seves causes.”

El que calia eren moltes mesures i al llarg de molt temps. Per això es va proposar de fer un treball conjunt per part de diferents nacions. Cada una enviaria una expedició, que s’hi estaria un any i al final es posarien en comú totes les dades. Allò va ser l’origen del primer “Any polar internacional” que es va fer entre 1881 i 1884.

Van participar dotze nacions i malgrat que les dades obtingudes van ser molt limitades, de cop es van poder començar a establir mapes de temperatures, de pressió i d’humitat àrtiques. Ja no eren valors puntuals sinó que es podia comprendre una mica la dinàmica dels fenòmens atmosfèrics polars.

L’experiència es va repetir cinquanta anys després, entre els anys 1932-1933. El segon any polar internacional va aplegar quaranta països i va obtenir moltes més dades. La tecnologia havia millorat molt i la meteorologia amb ella. En aquell any es van començar a instal·lar estacions permanents.

El tercer any polar va fer-se vint-i-cinc anys després, al 1957-1958. De fet va ser conjunt amb l’any geofísic internacional que es va dedicar a mirar de comprovar la nova teoria de la “tectònica de plaques”. Ara això ja ho estudiem a l’escola, però es va acceptar en bona part gràcies als esforços d’aquell treball conjunt de científics de seixanta un països. A rel d’aquell any polar es va redactar el “Tractat Antàrtic”, que va proclamar l’Antàrtida com “territori internacional” destinat a la pau i la ciència (encara que ja veureu com quan el petroli falti intentaran saltar-se'l)

I aquest 2008, cent vint-i-cinc anys després de la primera crida, està tenint lloc el quart any polar internacional, que entre moltes coses estarà enfocat, és clar, a estudiar els canvis que està experimentant l’atmosfera de la Terra.

Ara les convocatòries ja no són com l’anunci d’en Shackleton, però no deixa de ser dur, i alhora apassionant, continuar la feina d’exploració i d’estudi que la humanitat està fent des de fa ja més d’un segle en aquells territoris mítics. A sobre, i excepcionalment es fa en un marc de cooperació internacional. De vegades passen aquestes coses que conviden a mantenir un cert optimisme sobre l'espècie humana.

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

sinó fos per detalls com aquests, i d'altres que podem trobar dia a dia, seria millor dedicar-se a cercar un planeta colonitzable o una altra dimensió per a fugir pitant...

èlsinor ha dit...

Vaja, un anunci com eixe em convenceria a mi, veus? Perquè també podria utilitzar-se per als inicis de l'exploració espacial...

Carquinyol ha dit...

és que si l'anunci el deixem així "Es busquen homes per a un viatge perillós. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant." el podríem utilitza fins i tot a un anunci de Rodalies al Principat !!

sants ha dit...

L'exploració polar és fascinant.. i per molt que en Shackleton ens legués un grapat d'imatges fantàstiques jo crec que és quasi impossible imaginar-se les condicions extremes en que estrobaven els expedicionaris.. (buff, especialment mentalment!)

Anna ha dit...

m'ha sorprès que passin tants anys entre any polar i any polar.

(carquinyol, ara m'acabes de recordar la darrera cançó d'en Llach a Polònia ;) )

Dan ha dit...

Carquinyol. Molt bo això de rodalies!!

èlsinor. De fet, jo també vaig pensar que era un anunci "provocón". DOna ganes d'anar-hi!

sants. No, la veritat es que costa imaginar el dia a dia. Potser els que estan allà a l'Antartida si que ho saben (Mira el blog de Livingston a Prop. Son uns de la UPF que estan allà)

anna. Si, sembla que costa molt organitzar aquestes coses. Va de múltiples de 25 anys

Alasanid ha dit...

cada any troben una excusa per fer-lo any mundial d'alguna cosa. El probrema és que hi ha més coses que anys passen en un any. I és una llàstima perquè són moltes les coses que es mereixen un any mundial.

Sempre m'ha encuriosit una cosa i és: Qui decreta els anys mundials? O si la comunitat internacional es fica d'acord ja serveix.

El tema Rodalies jo no el puc criticar perquè encara no m'he trobat amb res. Clar que no hi vaig massa. Espero que el resolguin el més aviat possible.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Jajaja molt bona Carquinyol, realment l'anunci serviria per Rodalies.

Sergi ha dit...

No tenia en absolut idea de tot això dels anys polars internacionals, però em sembla una bona manera de posar-se d'acord i buscar un bé comú, més iniciatives així hi hauria d'haver, però com dius al final, ja veurem quan s'acabin alguns recursos si la cosa seguirà sent tant maca.

Per cert, l'anunci del principi és esfereïdor, però m'ha fet pensar que és una sortida per allunyar-se de tot i de tothom, i que en alguns moments de la vida potser m'ho hagués pensat dos cops en cas d'haver-me'l trobat. Em recorda una mica al llibre 'La pell freda', salvant les distàncies.

Laia ha dit...

Ostres Xexu, que jo anava a dir el mateix de La pell freda!!

I amb allò que vas comentar Dan sobre l'ecosistema que pot arribar a ser un iceberg, pot ser molt profitosa aquesta recerca!!!

Anònim ha dit...

uffffffffffff... quin fred nomes de llegir-ho!!!
lo que mes yuyu m'ha donat de l'anunci es ( a part del sou, aru)és el fet que no et garantien si tornaries viu o no!
suposo que hi va anar gent que ni tenia res a perdre... o aixo o gent tan aguerrida que li cridaria FES-TE FOTRE! a tot! jiji

kissus!!
el teu llibre es collonut!

Dan ha dit...

Alasanid. Però l'any polar no es com el que fan cada any (del nen, de la terra, dels drets dels animals,...). En l'any polar si que es va per feina i no nomes bones intencions i concerts solidaris. Suposo que és perquè no es cara al public sinó per organitzar expedicions.

edu. És que en Carquinyol és un mestre!

Xexu. Jo també m'ho hauria pensat en el seu moment.

laia. Veus? Si el prota de la pell freda hagués anat amb en Shackleton enlloc de aquella illa, la de problemes que s'hauria estalviat!

fraggle. Avui seria impensable un anunci així. Tanta sinceritat no ven!
(Gracies pel comentari del llibre. M'alegro que t'agradi!)