dimecres, de gener 23, 2008

De blogs i de micacos

Una de les coses que més m’agraden d’internet és la possibilitat de començar a estirar d’un fil i acabar descobrint coses completament diferents i allunyades de la idea inicial. I això m’ha passat per culpa de (o gràcies a) un blog memorable, el Badiu dels micacos, de l’amic carquinyol.

La cosa és que d’entrada he de reconèixer que al principi no vaig entendre res del nom del bloc ni de l’autor. Badiu?, Micacos? Carquinyol? Badiu em va sonar a terreny pantanós, suposo que per l’anglès “bayou”. Micacos em recordava un noble japonès, òbviament influencia del Mikado, i finalment carquinyol em feia pensar en els carquinyolis que menjava de petit a casa els avis.

Doncs el cas és que ni una!

Ara ja tinc clar que un badiu és l’”eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada”. Que carquinyol té diferents significats, però el que tenia el blogaire en ment era el d'un “forat obert a la coberta de popa de les barques on se situa el patró en les maniobres i que, essent resguardat, li permet de veure tota la barca”. I els micacos...

Doncs miro al diccionari i veig que micaco és el “Fruit del nesprer del Japó”. I per més precisió, la Wickipedia m’informa que el nesprer del Japó, “a Badalona i algunes localitats del Maresme el fruit s'anomena micaco, i micaquer l'arbre que en dóna”.

Ja ho tinc clar, però aleshores em pregunto quina diferencia hi ha entre el nesprer del Japó i el nesprer de tota la vida. O potser és el mateix arbre?

Doncs no. Aquí cal deixar els noms comuns, que porten a confusió i recórrer a la nomenclatura binomial més precisa. El nesprer del Japó és Eriobotrya japonica, mentre que el nesprer comú o europeu és Mespilus germanica.

Els noms ja donen una pista. Un és japonica, per tant provinent del Japó, i l’altre és germanica, o sia, provinent d’Alemanya.

Però això em sembla molt estrany. Són dos arbres molt semblants. Actualment el que es comercialitza és sobretot el japonès, però això és relativament recent. A més, segons la informació que trobo els dos arbres estan estretament emparentats. Com és que s’han desenvolupat en indrets tan allunyats?

Certament, de vegades, medis ambients similars fan que evolucionin plantes i animals amb característiques similars, de manera que podria ser una simple casualitat. Però remeno una mica més i trobo que... ni el Eriobotrya japonica és realment del Japó, ni tampoc el Mespilus germanica és d’Alemanya!

El nesprer europeu és originari d’Àsia, de prop del mar Caspi. Van ser els romans qui el van portar cap Germània, on el cultiu va tenir prou èxit i es va estendre arreu com a cultiu fruiter inicialment i després es va assilvestrar i va començar a trobar-se per gairebé tota Europa.

I el nesprer japonès és originari del sud de Xina. Amb el temps també va ser exportat a diferents indrets i al Japó va ser on va tenir més èxit el seu conreu. Per això ara és el principal productor.

Amb això ja em puc fer una idea (que caldria verificar, però) de com va anar la història dels nesprers. Potser un arbre més primitiu que hi havia per Àsia central va anar ocupant diferents terrenys fa uns quants milions d’anys. Les varietats que van colonitzar el sud-est de la Xina van evolucionar fins a donar els Micaquers, que van ser portats per l’home fins al Japó. Les llavors d’altres parents d’aquells arbres van anar a petar a la zona més occidental d’Àsia i els romans els van carregar fins Alemanya, des d’on van fer les delícies dels europeus durant segles.

Amb el pas dels mil·lennis, les dos varietats es van anar diferenciant més i més i ara ja són dues espècies diferents que en alguns indrets (en alguns badius?) es tornen a trobar fent ombra plegades, gràcies a la globalització.

Potser les coses no van anar exactament així, però gràcies a un nom curiós d’un blog, a unes quantes pàgines d’internet i a una mica de curiositat he pogut refer una història ben entretinguda!

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Vaja, és la primera vegada que veig un arbre genealògic d'un arbre fruiter !! En tot cas, si ja ens semblaven que els micacos venien de lluny ara podem veure que, a més, han voltat món !!

I referent a les paraules passa el que passa amb els localismes, que pels badalonins és el més normal del món i pels de fora sona exòtic. Imagina't com n'és de normal que el ball de la Nit de la Cremada del Dimoni, acta central de les Festes de Maig ( Sant Anastasi ) és diu el Ball del Micaco, i la colla castellera porta camises de color micaco i es diuen... els Micacos de Badalona.

Per cert, un post molt interessant. És tot un orgull aparèixer al teu bloc.

Anna ha dit...

doncs tots els micacos que menjo jo provenen de l'arbre del meu jardí, i no tinc ni la més lleugera idea de si són japonicus o germànicus. M'hi hagués hagut de fixar abans de plantar el pinyol fa... 20 anys!

per cert, m'has enganxat amb lo del carquinyol, jo també pensava en el dolç. Perquè deu ser... ;)

Dan ha dit...

carquinyol. Pobres arbres! ells també tenen els seus arbres... genealògics!
Això dels localismes és molt divertit. Sobretot amb els peixos mai se de que parlen. I això dels micacos ho trobo genial.

anna. No saps quina espècie tens entre mans? Imperdonable. Agafa de seguida el vell "Bonnier" de claus dicotòmiques i a repassar botànica.
;-)

Anna ha dit...

el vell què? és que jo he fet biologia a la Pompeu i d'aquestes coses no en sabem... :P

Dan ha dit...

Botànica! El Bonnier és el llibre per identificar les plantes! Ostres, amb els nous plans no feu identificació de plantes? Que vell que em sento!!!
:-(

Uribetty ha dit...

Ja possats amb el petit dialecte badaloní...podem afegir el turnemi, alies "xuxo"
Salut!

Laia ha dit...

L'altre dia, quan en carquinyol ho va esmentar al seu bloc també em vaig quedar parada... I jo que creia que estava fet d'ametlla...!! ;)

I hi ha alguna de les dues varietats que sigui més resistent o que per exemple facin micacos més saborosos??? O més o menys...

Dan ha dit...

uribetty. M'has enxampat. Que és un turnemi, alies xuxo?

laia. Els fruits de l'europeu han d'estar molt i molt madurs per ser bons. Sobremadurats diuen. Però contra gustos...

Anònim ha dit...

quin post, renoi! què bo!

:D

Dan ha dit...

Veig que t'agraden els micacos! ;-)

Anònim ha dit...

Tot i compartir el nom, no crec que siguin pas parents. Jo he provat una d'aquestes nesples, dels que anomenes germànics, i no he vist cap relació amb les nespres. I que siguin de la mateixa família botànica no vol dir que hagin evolucionat l'un de l'altre, com tampoc relaciona ningú el roser i la pomera. És comprensible però,la confusió entre Nespler i Nesprer.
Per altra banda t'animo a fer país i a recomanar un altre llibre per a la identificació de les plantes amb la flor present: em refereixo a la "floreta" que és com coneixia a la Flora manual dels Països Catalans (Oriol de Bolòs ... [et.al.]).

Dan ha dit...

Home, són del mateix génere, de manera que parents si que ho són, encara que prou llunyans. (Com el roser i la pomera, que també estan emparentats!)
El llibre de l'Oriol de Bolos és, certament, d'allò més recomanable, però a la facultat nosaltres fèiem servir el Bonnier. Per això en parlava.