dimarts, de gener 15, 2008

Els "memes"

Per la blogosfera, de tant en tant corren els “memes”. Uns missatges o posts que es transmeten de blog a blog amb unes instruccions per seguir o per satisfer. Jo en tinc algun de pendent (una mica de paciència Llum), però ara voldria parlar del mateix nom del meme.

El primer que he de dir és que no en tinc ni idea d’on va sortir, de manera que em limito a especular. Una activitat que, sense abusar-ne, resulta molt gratificant. El cas és que la paraula “meme” ja fa molts anys que es va proposar en un context molt similar al que fem servir per la blogosfera.

En Richard Dawkins, al seu llibre “El Gen Egoista”, publicat al 1976 va introduir aquest concepte. En realitat crec que va ser ell qui va inventar la paraula, però de nou, no n’estic segur. El llibre tractava sobre l'evolució, l'herència i la genètica, proposant un punt de vista, si més no, interessant. Segons en Dawkins, no és necessàriament correcte pensar que transmetem els nostres gens als nostres descendents. Si l’origen de la vida va ser amb unes poques molècules que es replicaven en un mar ric en nutrients fa molts milions d’anys, podem mirar les coses des d’un punt de vista diferent. L’important serien els gens, i nosaltres seriem, simplement, un mecanisme que fan servir els gens per crear noves generacions de gens.

Com si diguéssim que la gallina és el sistema que fa servir l’ou per fabricar més ous.

Fa riure d’entrada, però el raonament és sòlid. Sobretot perquè abans que els organismes ja hi havia els gens: Molècules d’àcid nucleic que es duplicaven, multiplicaven, mutaven i competien en un mar primitiu.

En tot cas, un gen no deixa de ser una unitat d’informació guardada en una molècula química. D’aquest gen es faran copies i del nombre que se’n facin dependrà si el gen tindrà més o menys èxit. També hi haurà errors en les copies, de manera que algunes copies resultaran millors i altres menys eficients. La selecció actuarà i mica a mica el gen anirà canviant, evolucionant.

Però hi ha un altre àmbit en el que aquests mecanismes també actuen. El regne de les idees, de la cultura, de la ment. Les idees poden compartir-se, és a dir que s’instal·len en el cervell d’altres, de manera que cada vegada hi ha més cervells amb una o altra idea particular. La idea de “pàtria”, de “Deu”, d’”honor” són idees que han tingut molt èxit i ocupen moltes ments. Però també es modifiquen en passar d’una ment a l’altre. Igual que els gens tenen mutacions, les idees també es van alterant. Algunes resulten més atractives i proliferen per la societat. Altres no tenen èxit i s’abandonen.

És un joc interessant fer comparacions entre les unitats d'informació genètica i les d'informació mental. Tenen semblances, però també diferencies molt importants.

I per referir-se a aquestes unitats d’informació mental, que s’expandeixen saltant d’organisme en organisme, que es modifiquen i que s’adapten o s’extingeixen, en Dawkins fa fer una similitud. Si la informació genètica viatja en forma de gens (en anglès “genes”), la mental ho farà en forma de “mems” (en anglès “memes”).

Doncs els memes de la blogosfera es comporten de la mateixa manera. Tenen un origen, es fan copies i s’expandeixen molt si tenen èxit i s’instal·len en diferents blogs. En cas contrari la seva reproducció es baixa i s’extingeixen. A més, van mostrant petites variacions (mutacions?) de manera que d’alguns de poc atractius, sobtadament en surten variants amb molt més èxit.

Possiblement es podrien fer arbres genealògics dels memes. Mapes evolutius. Analitzar freqüències. Cladogrames. Potser aplicar equacions de genètica de poblacions? Mai se sap quina informació podem obtenir jugant amb aquestes coses.

I, un corol·lari és que la forma correcta hauria de ser “Mem” i no “Meme”, igual que parlem de “Gen” i no de “Gene”. Estrictament, "meme" és un anglicisme!

Tot i que ben mirat, el fet d’anomenar-lo “meme” és un mem en si mateix. No sé si podrà evolucionar cap a “mem”, ni tampoc si val la pena que ho faci.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Avui si que et puc dir que això si em sonava :) La veritat és que és un punt de vista que al primer moment ens sembla molt estrany, però això és degut a que, sovint, pensem que som el centre de l'univers i no ens parem a pensar que podem ser només una eina.

En tot cas, em comprometo a passar-te tots els "mems" que pugui per a que puguis realitzar el teu estudi

:P :P :P

Dan ha dit...

Nooooooo! Cabr.....
:-DDDD

Joan ha dit...

El concepte de mem aplicat a l'espècie humana l'entenc dins d'una societat compartint cultura, costums, etc. A nivell d'individu no ho veig clar. Vull dir que em costa d'entendre quina és la informació mental qu ha rebut un al neixer. El concepte de mem aplicat a la blogosfera si que l'entenc i tal com diu carquinyol podem contribuir desinterassadament a subministrar-te mems per que puguis fer els teus estudis.

Dan ha dit...

Joan. Si. Els mems existeixen tan sòls en el marc (medi ambient?) d'una cultura. Els individus serien únicament els aparells transmissors. I la informació no la rebem en néixer sinó de manera adquirida. Un mecanisme totalment Lamarckià de caràcters adquirits. Per això deia que hi havia diferencies importants entre gens i mems.
I sobre aquestes contribucions desinteressades.... (Si és que m'hi he posat bé! Cagondena!)
:-)

Anna ha dit...

doncs sí que seria un bon experiment! A veure si t'hi animes, encara que sigui començant el fil en un meme d'algun altre blog (que tampoc és cas que et passis el dia fent memes... o si :P)

Laia ha dit...

Aquest post hauria d'haver estat fa uns dies, no ara! Així llegeixo el bloc i vaig repassant per l'examen :D

Jo els memes de vegades els faig i d'altres no, però m'ho prenc d'una altra manera, els adapto en funció de com estic aquell dia... I mai els passo! Mai! M'agrada ser la que trenca la cadena ^^ Així doncs, de la meva part no en tindràs cap, prefereixo que segueixis estudiant els teus projectes de laboratori (o del que sigui!!)i no els mems. ^^

Si es trenqués la cadena en el cas dels gens, ja seria més complicat! espero que la meva acció no tingui repercussions importants!!! :D

Alasanid ha dit...

Un tema curiós... Si es vol fer un estudi jo també puc passar mems i el resultat final pot ser un mem força interessant.

Pel que fa a trencar cadenes, com acostumo a fer, és com morir sense descendència.

Parlant de la repercussió...

Suposo que depèn molt de dos factors el punt on la trenques, són progressions geomètriques per tant no passa gaire gran cosa si no és ben bé al principi i principalment quin és el % de persones que les trenquen.

Llum ha dit...

Molt interessant, tot això! Però el més divertit és fer mutacions dels memes :-)

Jo tampoc els acostumo a passar, els memes (o mems). Però aquest em va fer il.lusió passar-lo :-)

Dan ha dit...

Anna. Jo no me'n sortiria, però segur que se m'acut algú que en sàpiga molt de tractar estadísticament temes evolutius.... a veure... deixa'm pensar.....
;-)

laia. No es poden fer tots els que arriben, que al final no faríem altra cosa! Tu ets de les que indueix mutacions als memes? Molt ben fet!
Trencar la cadena dels gens no es difícil. N'hi ha prou amb no tenir fills.

alasanid. El que dius es cert. Com la progressió és geomètrica cal vigilar. N'hi ha que diuen: "Passa-ho a 7 blocaires" i en dos dies la blogsofera està col.lapsada

Llum. Ja ho se que a tu t'encanta fer mutacions mémiques (a mi també)

Unknown ha dit...

I jo pensant que mem era una traducció absurda al català, d'aquestes que és fan perquè si... El teu blog, Dan, és una vertadera cura d'humilitat xD... (ho hauria d'anar-lo deixant, és dolent pel meu ego! ;-)).

Dan ha dit...

"Sageráo!
:-)