dilluns, de gener 14, 2008

La saviesa del càntir.

Segons la Wickipedia, un càntir és “Un recipient per emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt”. Al diccionari de l’IEC la definició és molt semblant: “Atuell portàtil per posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa broc i galet”.

Aquestes són les definicions que hi ha, però quan comprens com funciona un càntir t'adones que resulten extremadament pobres i incompletes, a més d’incorrectes!

El principal problema d'aquestes definicions és que obliden la principal característica del càntir que és que serveix per refredar l’aigua. En aquest sentit és molt millor la definició del Diccionario de la Real Academia Española: "vasija de barro poroso que se usa para refrescar agua". Hi ha molt estris per portar i guardar aigua, però el càntir és l’únic que s’encarrega de refredar-la per sota de la temperatura ambient.

Els de ciutat i els joves no ho saben, però abans, a pagès qualsevol podia comprovar com de fresca és l’aigua d’un càntir. I com es va refredant a mida que passa l’estona. I és que hi ha molta saviesa en un càntir! Un càntir és una excel·lent aplicació de la termodinàmica, de la física de fluids, de la química de materials i de l’eficiència energètica. Poca broma amb el càntir!

En realitat podem posar aigua dins un càntir a temperatura ambient i notarem com en menys d’una hora la temperatura ha baixat al voltant de 8 graus. I amb més temps pot arribar a baixar fins als 15 graus per sota de l’ambient!

La clau està en el material amb que es fan els càntirs i en la seva forma. La terrissa és un material porós. La seva estructura és plena de microforats per on les molècules d’aigua poden escolar-se, de manera que una estona després d’omplir-lo podem notar com la superfície està humida.

El cas és que la fina pel·lícula d’aigua que es forma a la superfície es trobarà amb un ambient més sec i ventilat i s’anirà evaporant (això si l’amo del càntir ha tingut la precaució de posar-lo en un lloc airejat). A més, com que es tracta d’un recipient gairebé tancat, l’evaporació serà sobretot per la superfície humida del càntir i no per la superfície de l’aigua.

I, de la mateixa manera que suar serveix per refrescar el cos, l’evaporació de les molècules d’aigua de la superfície del càntir s’emporta part de l’energia tèrmica que hi havia a l’aigua. No és una explicació física exacta però podem imaginar com si l’aigua que s’ha d’evaporar agafés calor del càntir per poder saltar a l’aire. El càntir perd energia i per tant, es refreda.

Però no penseu que la física implicada és senzilla. L’any 95 van publicar l'Equació del càntir a la revista Chemical Engineering Education. Són dues equacions diferencials que tenen en compte el volum d’aigua, la calor específica de l’aigua, la temperatura, el temps, la convecció, la superfície de l’aigua, la temperatura de l’aire, la temperatura de la superfície de l’aigua, el coeficient de radiació, la superfície del càntir, el coeficient de transmissió de calor, la calor de vaporització, la humitat de saturació, la humitat de l’aire i el coeficient de transferència de massa per l’aigua.

Les condicions ideals són tenir el càntir ple d’aigua, a l’ombra, en un indret ventilat i amb poca humitat ambient. La ventilació facilita l’evaporació (i per tant el refredament) mentre que la humitat ambient, si és elevada fa que sigui més difícil. Aquest detall fa que sigui un estri típic del clima mediterrani. A llocs amb estius calorosos però humits el càntir no funciona!

I finalment, ja he dit que la clau és que la terrissa és porosa. Per això, quan veig botigues on venen càntirs pintats amb una capa de vernís impermeable gairebé sap greu. Els turistes de ciutat que els compren per fer bonic no ho notaran, però... allò no serveix per a res!

14 comentaris :

èlsinor ha dit...

Doncs, d'humitat precisament, no ens en falta a nosaltres, al costat de la mar!
I molt curiós, el mecanisme que fa refredar-s'hi l'aigua.

Carquinyol ha dit...

Doncs si, com diu en èlsinor d'humitat anem ben servits. En tot cas, tinc comprovat que el cantir funciona molt millor a les muntanyes de Badalona que a dintre el pis...

Anna ha dit...

sí que serveix... com molt bé has dit, per decorar, que també és una funció útil en la nostra societat!

semmelweis ha dit...

I els de terrissa grisa o negra encara refresquen més, deuen ser més porosos, "ploren més".
Clar, i res de vernís o poc si no són, com diu l'Anna, per a decorar.

Llum ha dit...

És que l'observació i l'experiència de la gent del camp és molt important :-) Ells no saben el perquè, però saben que funciona. I no només els càntirs. La de coses que sabia l'avi que eren molt difícils de "demostrar" físicament, però que a la realitat funcionaven!

Alasanid ha dit...

Sóc dels qui encara hi ha vegut. Sí que recordo que era fred i humit. Tot i que el càntir, a partd de refredar-se per ell mateix estava en un lloc especialment fred. En sortia una aigua gelada.

Alguna vegada havia pensat en com refredava però mai havia trobat una explicació tan satisfactòria com la teva.

Laia ha dit...

Ehem... Bé, com a persona de 17 anys em considero jove i sí ho sabia aquesta vegada!! Ara, l'explicació científica ni idea, o sigui que una reverència d'aquelles que toques amb el nas a terra.

Jo anava de petita a la Vall d'Aran i una vegada vam voler-li comprar un càntir a la meva tieta, i al terrisaire que li vam comprar ens en va fer tota una classe teòrica! I no està envernissat, però malauradament em sembla que no el fa servir gaire!

Dan ha dit...

Caram! Jo pensava que això dels càntirs ja era tecnologia gairebé oblidada i veig que no, que encara en corren uns quants. I sobretot que quasi tothom els ha fet servir alguna vegada. M'encanta comprovar que la saviesa popular no es perd.

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

I cada pocs anys cal comprar càntirs nous ja que amb el temps els seus porus es van tapant i ja no refresquen tant.
Molt bé aquesta explicació que fas.
El museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) té una col·lecció de càntirs de Catalunya i de tota la península esplèndida. Si hi aneu us explicaran tot això i moltes més coses, com ara perquè hi ha càntirs de tantes formes, colors i textures diferents. Val la pena i segur que us agradarà molt.

Carles ha dit...

Res com l'aigua fresca d'un càntir! Jo també ho sabia això. És ben curiós, oi? Felicitats pel blog, és molt interessant!

Anònim ha dit...

Je, je, això m'ho va explicar la meva parella quan jo volia tornar un càntir a la botiga perque perdia aigua ! Ja es nota que sóc de ciutat...

Vent d Cabylia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Vent d Cabylia ha dit...

El blog Ultralocàlia, de Monòver, va escriure dos posts ben interessants sobre el "catxarro" que en diuen allà:

"La sostenibilitat del catxarro"

"Elegia del catxarro"

Anònim ha dit...

En relació al càntir amb vernís, al vídeo d'explicació que es pot trobar a Youtube del Museu del càntir d'Argentona diu que hi ha uns càntirs d'hivern i que, per tant, es busca l'efecte contrari.

https://youtu.be/TMVjlZk1UME