divendres, de febrer 15, 2008

Bona i mala llet

Els humans som mamífers i, per tant, és comprensible que la llet sigui un aliment excel·lent pels infants. La llet materna conté tot el necessari per créixer i desenvolupar-se. Però a partir d’una determinada edat, la llet deixa de ser un aliment tan bo per moltes persones. A l'edat adulta, gairebé la quarta part de la població dels països mediterranis no tolera la llet. I a Àfrica aquesta intolerància arriba gairebé a la totalitat dels adults i pot aparèixer en els nens molt aviat, a partir dels dos o tres anys. De manera que, de vegades, la llet pot no ser tan sana com ens deia l’àvia.

En paraules tècniques es parla d’intolerància a la lactosa. Un quadre de dolors abdominals, diarrea, gasos, malnutrició i creixement lent en els nens i que es relaciona directament amb el consum de llet. L’aliment que ens dóna la vida en les primeres etapes de la vida, pot arribar a ser un problema important a partir de determinat moment.

El causant és la lactosa, que és el sucre que es troba principalment a la llet. A nivell molecular la lactosa és una molècula composta per dos sucres units: la glucosa i la galactosa. El cas és que per poder absorbir la lactosa primer cal trencar la unió dels dos sucres i després el cos absorbeix perfectament tant la glucosa com la galactosa. I de trencar aquesta unió s’encarrega una proteïna, un enzim anomenat lactasa, que fabriquen les cèl·lules del budell.

Els nens petits en tenen molta de lactasa, però a mida que ens fem grans n’hi ha que cada vegada en fan menys, alguns en fan molta menys i finalment hi ha qui deixa de fer-ne del tot. Aquí té la darrera paraula la genètica. Els nivells de lactasa que tindrem de grans depèn de la nostra herència genètica.

Però, és clar, si el budell deixa de fer lactasa, la molècula de lactosa no es trenca en dos i no la podem absorbir. De manera que es quedarà dins el budell. Això no tindria més importància sinó fos pel fet que els bacteris que viuen dins del nostre budell si que poden alimentar-se de lactosa. I quan ho fan, quan disposen de molta lactosa, doncs comencen a créixer més del que tocaria, a fermentar la lactosa i a generar productes residuals que no haurien de fer. Això és el que causa dany a les parets del budell, gasos i alteracions en les cèl·lules que s’encarreguen d’absorbir el menjar.

De manera que en poc temps no tan sols deixem d’absorbir la lactosa sinó que tot el mecanisme de captació d’aliments queda malmès.

La solució és aparentment senzilla. N’hi ha prou deixant de prendre llet. En ocasions també es poden prendre càpsules amb l'enzim, la lactasa, per ajudar a digerir la llet. Però en els casos severs d’intolerància, fins i tot una petita quantitat de lactosa pot ser suficient per causar problemes, i aleshores la vida es torna molt complicada, perquè moltíssims aliments incorporen derivats de la llet (entre ells la lactosa) en la seva composició. Molts embotits, cereals, productes precuinats, el pa, les sopes instantànies i fins i tot molts medicaments. Si un dia mireu la composició dels productes del supermercat us adonareu de com de difícil pot ser aconseguir una dieta sense res de derivats lactis.

I la causa d’aquesta pèrdua de l’enzim lactasa pot ser deguda al fet que abans de l’aparició de l’agricultura no era normal que els humans s’alimentessin de llet passat el període d’alletament. Com que l’enzim ja no era útil es substituïa per altres a mida que creixíem. No va ser fins l’aparició de l’agricultura quan va aparèixer una pressió positiva que afavorís mantenir l’enzim al budell durant més temps. Sembla que hi ha una certa correlació entre el moment en que va aparèixer l’agricultura en una població i els nivells i l’edat d’aparició de la intolerància a la lactosa.

Per això de vegades cal anar amb compte. Antigament s’enviava llet en pols per ajudar als nens d’Àfrica sense tenir en compte que per molts, a partir de certa edat aquella llet els causava més problemes que solucions.

La llet és un molt bon aliment, però això no vol dir que ho sigui sempre ni per tothom.

13 comentaris :

Toni Gallardo ha dit...

S'està fent una campanya solidària per recollir sabó, xampú i gel per als campaments de refugiats del Sàhara. Hi estic d'acord i hi col·laboro, tant per la situació del poble sahrauí com per la importància de la higiene per tenir una certa qualitat de vida i evitar un munt de problemes de salut.

Però no puc evitar pensar que poc es podran dutxar, emmig d'un desert on l'escassa aigua que hi ha és bàsicament per beure.

És com quan es fan campanyes de recollides de medicaments que encara es poden fer servir. Nosaltres buidem la farmaciola, però els que recullen n'acaben descartant la major part. Si no són caducats, resulta que no serveixen per res. Us imagineu? Medicaments contra l'excés de colesterol per enviar a llocs on es passa gana?

Un suggeriment per a algun possible text: no s'ha inventat o es pot inventar alguna mena de sistema d'higiene que no requereixi aigua, o en necessiti molt poca? Com s'ho fan a l'estació espacial internacional o als transbordadors?

Potser el problema també està en què mesurem les necessitats d'higiene segons els paràmetres occidentals actuals. També podria sortir un tema d'aquí.

Carquinyol ha dit...

Un exemple ben clar de què, a vegades, canvien tan ràpid el nostre entorn i les nostres costums que fins i tot el nostre cos té problemes per adaptar-se.

Anna ha dit...

ja faria la precisió que, fins on jo sé, no és que perdéssim la capacitat de sintetitzar l'enzim lactasa en els adults abans de l'agricultura, sinó que com tots els mamífers el normal era deixar de produir-lo. El canvi ve quan, com bé dius, amb la neolotització, esdevé un avantatge evolutiu en aquelles poblacions ramaderes (i aquest és el motiu pel qual hi ha diferències tan grans en la proporció d'intolerats a la lactosa en les diferents poblacions)

Dan ha dit...

Toni gallardo. Les campanyes aquestes sempre em creen un sentiment contraposat. Vols ajudar, faries el que fos per ajudar, però relament ajudem? Moltes vegades si (no es pot ser negatiu per defecte) però altres...
Prenc nota del tema :D

carquinyol. Des d'un punt de vista de l'evolució, el cas dels humans es explosiu. No es estrany que ens costi adaptar-nos als canvis que nosaltres mateixos causem!

anna. Caram. El que dius és exactament el que volia dir. Apuntada la precisió!

sants ha dit...

Llavors, la resta de mamífers perden la capacitat de sintetitzar lactasa?
... a un gat adult no li senta bé un bol de llet?

No hi havia parat a pensar..

semmelweis ha dit...

Per a mi l'explicació és correcta. Entenc que en condicions normals hi hauria una adaptació a la necessitat, vull dir que en el supòsit que només es pugués alimentar amb llet l'organisme fabricaria la lactasa necessària. Com dius, a l'entrar nous aliments minva la producció de lactasa ja que no és tant necessària. Apart els casos no normals d'incapacitat congènita de fabricar-la.

Toni Gallardo ha dit...

Que consti que en això de la solidaritat jo sóc el màxim de positiu. He participat en moltes mogudes solidàries i al final penso que és millor que la gent aporti el que pugui o vulgui, encara que calgui triar i descartar.

Encara que cert ajut pugui fer nosa, si més no s'han despertat sentiments més o menys positius.

Als que critiquen les campanyes solidàries més mediàtiques, amb l'argument raonable que fan creure a la gent que ajudant un cop l'any ja n'hi ha prou, sempre els contesto el mateix: al final, a la guerra s'hi ha d'anar amb tot el que es té a mà.

No ho faig més llarg, ja que el tema original és ben diferent.

Ulisses ha dit...

i de quina manera es pot saber si a t'afecte positivament o negativament a tu mateix?

Dan ha dit...

Sants. Ostres, la veritat es que ni idea de com van els nivells de lacatasa en gats.

Semmelweiss. També es pot perdre la síntesi de lactasa per malalties i infeccions.

toni gallardo. No es quéstió de criticar les campanyes d'ajuda. Únicament cal exigir que es facin ben fetes.

ulisses. Hi ha probes clíniques per veure-ho. Però has de notar que la llet et senta malament. Si quan veus llet vomites o tens diarrea o coses així en els cassos greus. I que no t'acaba de sentar bé en els lleus. En el dubte, Al metge!.

Martí Cabré ha dit...

Dan, em sap greu parlar altre cop de casos particulars acientífics enlloc d'estadístiques abstractes ben fonamentades (i ben pagades pels laboratoris farmacèutics corresponents). ;-)

Bé, el que deia, ma mare té intolerància a la lactosa des de petita. Mai ha pogut prendre ni un iogurt, ni un gelat, ni ja diguem mantega o formatge. De cara a la pregunta de l'Ulisses, és ben fàcil. Amb una intolerància com la de ma mare, si prens xocolata amb llet o crema de carbassó vomites fins la primera papilla. El problema és que a la Barcelona de 1950 això no es coneixia i creien que ho feia expressament. Imagina't el panorama. Una mica com el meu pare, esquerrà, a qui li lligaven la mà per obligar-lo a usar la dreta... Buf!

Sort que en algun moment la Ciència va descobrir la intolerància a la lactosa i la gent com ma mare van passar de ser "nenes consentides" a "persones amb intolerància a la lactosa". Tot arriba.

Dan ha dit...

Martí cabré. Mestres! Que totes les aportacions són benvingudes! :D
El que va passar amb la teva mare va ser molt habitual. En aquells temps la llet es considerava el millor aliment possible, per tant, no podia ser dolenta en cap cas. I això va ser una putada per molts afectats d'intolerància.

Anna ha dit...

efectivament el gats, com la resta de mamífers excepte els humans, no poden prendre llet d'adults (com a mínim no l'absorbeixen, és absurd donar llet a un gat). Hauran d'esperar a fer la seva pròpia revolució neolítica ;)

sants ha dit...

ok, anna, mira qué curiós!