divendres, de febrer 22, 2008

Pensant en les musaranyes

Fa una certa gràcia pensar que algunes persones poden dedicar la seva vida a pensar en les musaranyes. De fet, fins i tot cobren per fer-ho! Òbviament parlo d’alguns experts en micro-mamífers. Per ells, les musaranyes resulten un tema prou interessant com per dedicar-hi molts pensaments. I és que segurament qui es va inventar la frase de “estar pensant en les musaranyes” no devia conèixer gaire aquests animalons. Però és que realment són uns grans desconeguts.

En realitat deuen ser tant poc coneguts que, mentre buscava enllaços per informar-me sobre les musaranyes he trobat una perla periodística on afirmen que “...han descubierto que las musarañas vivieron en Albacete, así como en otras zonas de la Península como Granada o Teruel y en el sur de Francia, hace unos seis millones de años.... y que permaneció en nuestro país y nuestra provincia hasta hace dos millones de años, cuando se extinguieron.”

No està malament sinó fos per un petit detall. Les musaranyes encara viuen a la península ibèrica i no estan ni molt menys extingides. Una dada que el periodista sembla que no va tenir temps de contrastar. El que deia: Que poc conegudes són les musaranyes!

I això que ostenten uns quants rècords. Per exemple, la musaranya etrusca (Suncus etruscus) és el mamífer més petit que coneixem per ara. Mesura poc més de tres centímetres (més un parell de la cua) i pesa un parell de grams.

Però per ser petit té molt males puces. És ferotgement territorial i francament agressiva amb els seus congèneres. Amb la resta de mamífers no, perquè amb aquestes mides no es pot fer gaire la valenta.

Però el que impressiona és el ritme frenètic del seu metabolisme. Per fer-nos una idea podem pensar que el cor li batega a més de mil pulsacions per minut. Com per intentar prendre-li el pols! També destaca la sang de la musaranya, que conté una quantitat enorme de glòbuls rojos. I tot això per mantenir un metabolisme que crema calories desesperadament.

La conseqüència és que han d’estar menjant a tota hora. Tant que cada dia ingereixen l’equivalent al seu propi pes en menjar. Com si els humans haguéssim de cruspir-nos setanta quilos de menjar diàriament. I si paren de menjar es nota de seguida. Algunes musaranyes poden perdre el vint per cent del seu pes durant la nit! I altres, si passen més de sis hores sense menjar poden literalment morir de fam. Com que la dieta és sobretot d’insectes, quan descobreixen un formiguer ha de ser un banquet per elles.

En realitat la vida d’una musaranya és bàsicament anar corrents buscant menjar, sempre i a tota hora.

Tot plegat és conseqüència de la seva mida. Com més petits són els animals més alta és la taxa metabòlica. Les pèrdues de calor a través de la pell són cada vegada més importants per un efecte de geometria i física. La relació entre la superfície i el volum augmenta a mida que l’objecte és més petit. Per això els elefants i les balenes tenen ritmes vitals molt tranquils i els ratolins i les musaranyes els tenen tant elevats.

I, encara que ho sembli, les musaranyes no estan emparentades amb els ratolins. Malgrat que musaranya voldria dir “ratolí-aranya”, tenen més parentesc amb els talps que amb els cosins d’en Mickey.

La seva vista no és que mati, però l’olfacte i l’oïda són excel·lents. Potser això té a veure amb una altra particularitat de les musaranyes: són els únics mamífers terrestres que, igual que els ratpenats, disposa d’ecolocalització. Emeten sorolls per captar els ecos i fer-se idea de l’ambient que les envolta. Això s’ha vist per alguna espècie de musaranya i no se sap si és un fenomen general.

I no serà per falta de candidats. Parlem de la musaranya, però és coneixen més de dues-centes seixanta espècies diferents de musaranyes. Tot un èxit evolutiu!

De manera que un respecte amb les musaranyes! Simbolitzen tot un món que tenim al davant i que, normalment, ens passa desapercebut. I mira que van bé per eliminar insectes!.

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

"y que permaneció en nuestro país y nuestra provincia hasta hace dos millones de años, cuando se extinguieron.”... molt bo. Seria curiós encarregar-li que fes un atles de la fauna i flora del territori =)

Després de llegir l'article crec que batejaré com a musaranya a la persona que no pari quieta i que mengi molt.

Llum ha dit...

Ostres, no en sabia res, de les musaranyes! He al.lucinat amb això de perdre fins el 20% del volum durant la nit per no menjar! Pel fet de la frase "pensar en les musaranyes" pensava que eren animals tranquil.lets, però ja veig que estava del tot equivocada.

Com en Carquinyol, jo també he pensat en persones que s'assemblen a musaranyes. Jeje. Segur que si els dic que semblen musaranyes no sabran el perquè :-)

Molt interessant, això d'avui!!! (Bé, com sempre, però és que avui era una cosa totalment desconeguda per mi... a part d'això del metabolisme dels animals petits :-) )

Anna ha dit...

que mones elles, descrites així :P

sants ha dit...

..quin estrés de vda que deuen tenir!!...

.. quant de temps solen viure? (les que no estan extingides, clar ;D )

Anna Basora ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat el meu bloc, la veritat és que per mi el teu també ha estat tot una troballa! Felicitats!

Anònim ha dit...

És cert que com més ràpid li va el pols a un animal té una vida més curta? Llavors les musaranyes no deuen viure gaire, i aquelles tortugues de 150 anys deuen tenir un pols d'un batec per minut!


nephew

Joan ha dit...

El post d'avui m'ha portat a buscar l'origen de l'expressió "pensar en les musaranyes". L'origen es incert. Significa estar distret sense prestar atenció al que es diu o es fa. Es per això que hi ha qui pensa que l'expressió fa referència a que pensar en les musaranyes vol dir pensar en coses petites (com les musaranyes), sense importància, en comptes de pensar en coses més importants. No obstant, Sebastián de Covarrubias en el seu "Tesoro de la lengua castellana o española" diu, "vulgarmente solemos llamar musarañas a unas nubecillas que imaginamos en el aire". Al segle XIX mirar las musarañas volia dir "dejar la vista perdida en el horizonte sumido en los pensamientos. Finalment, hi ha qui diu que la expressió ha derivad de la paraula musa, en el sentit de inspiració.
Sigui el que sigui, imagino que estareu d'acord en que les musaranyes encara que siguin molt petitones no vol dir que no siguin importants doncs ja sabem que al pot petit és on hi ha la bona confitura.

amay ha dit...

que bo! m'ha enganxat molt el text... m'ha intrigat això del metabolisme. també és vàlid per les persones? vull dir la relació rapidesa-volum...
salut!

nimue ha dit...

a mi em cau molt bé tot el que té pinta de ratolinet, o siga o no... Ja sé que no és una postura molt popular però m'agraden.

Laia ha dit...

Jajaja, doncs sí que és una "perla", sí...

M'ha agradat molt el post! sí que sabia això de que són els mamífers més petits, però no pas que s'aprimessin tant i que haguessin de menjar constantment! Quan les femelles es queden embarassades, deuen tenir moltes cries de cop no? perquè també en deuen morir moltes...

Mmm he de reconèixer que hi ha una frase que he llegit un altre cop abans de criticar-la, però veig que sí que hi estic d'acord... perquè he anat massa ràpid i el "terrestres" m'havia passat per alt ^^

Moltes felicitats pel post! I ara, a pensar en elles una estona, que ja em convé!

Jofre ha dit...

Hola. He vist que ets un ferm defensor de blog amb G. Potser t'interessaria participar en aquesta campanya que consisteix a posar un botó al blog: http://blog-no-pas-bloc.cogia.net/

Dan ha dit...

Carquinyol. De fet, en anglès ja es fa servir. A la wickipedia anglesa diu: In the English language, the word shrew (musaranya) is also used to describe a woman with a violent, scolding, or nagging temperament, as in Shakespeare's play The Taming of the Shrew.

Llum. Confesso que jo abans de conèixer com eren, també m'imaginava que serien gandules i dormilegues :D.

anna. Oi que si?

sants. Home, potser el que deu i
estressar-les serà descansar i relaxar-se. Les que no estan extingides viuen al voltant d'un any. (En captivitat i ben cuidades més)

anna basora. Gràcies per passar per aquí. Benvinguda.

nephew. Doncs si. Hi ha una relació prou clara entre mida i durada de la vida (els humans, però, ens saltem la norma i vivim més del que ens toca)

joan. Es ben curiosa aquesta accepció de musaranyes a uns núvols imaginaris.

amay. Ho deia una mica abans. La relació, en el cas dels humans ens la saltem. En vaig parlar una vegada aquí
http://centpeus.blogspot.com/2007/11/com-llgrimes-en-la-pluja.html


nimue. A mi també em cauen molt bé tots aquests animalons. I com més els coneixes encara més.

laia. Je je. Terrestres, la paraula clau era terrestres. Aiii aquesta passió pels dofins!
Tenen unes sis cries per llorigada.

jofre. Benvingut! Si que em fa més el pes "blog" que no pas "bloc". Coses diferents: noms diferents. Soc una mica cartesià

Anònim ha dit...

Encantadorament entrampador 12 anys després