2009: un any per Darwin

Ja han passat les festes i som de ple al 2009. Un any particularment interessant des del punt de vista dels esdeveniments científics ja que, duna banda, el 2009 ha sigut declarat l’any internacional de l’Astronomia i per altre costat, es celebrarà el 200 aniversari del naixement de Charles Darwin i el 150 aniversari de la publicació de “l’Origen de les Espècies”. L’any també acull altres esdeveniments, com ara l’any de les fibres naturals i l’any internacional de la reconciliació.

En el cas de Darwin és una casualitat afortunada que coincideixin les dues dates. Publicar el seu famós llibre quan tenia cinquanta anys va ser un encert, al menys des d’aquest punt de vista. Però això no va ser triat pel mateix Darwin. De fet, ell l’hauria publicat més endavant encara. Actualment hi ha molta pressa per publicar un treball. De seguida que tens una idea i fas els experiments que la demostren has de córrer a escriure un article i publicar-lo en una revista científica internacional. I en dir córrer vull dir córrer literalment. Això és per diferents motius. El primer és que et poden passar al davant. I en ciència, igual que en esport, economia, amor o la majoria d’activitats, ningú es recorda del segon.

I l’altre motiu és que la manera d’avaluar el rendiment d’un científic és a partir de les seves publicacions. Quan demanis projectes de recerca, més espai a un laboratori o contractar més personal, la teva sol·licitud es farà en base a allò que hagis publicat. I no diguem si parlem de la renovació del teu propi contracte. Per tant, cal tenir treballs publicats, molts i molt bons.

Però això és ara. Als temps de Darwin les coses eren diferents. La vida transcorria amb un ritme molt més pausat i per publicar alguna cosa es prenien el temps necessari. A sobre, en Darwin era de família benestant, de manera que no havia de treballar ni donar explicacions. Simplement es podia dedicar a agafar les idees que li voltaven pel cap i anar mirant de donar-les forma. Amb això no vull dir que no fes res. De vegades s’ha presentat Darwin com algú que es limitava a especular sobre els animals i les plantes, però això tampoc no és així. Certament no treballava a cap institució, però es feia els experiments al jardí de casa, contactava amb experts en cria d’animals d’arreu del món i mantenia intercanvi d’opinions amb els principals especialistes en “Història natural” del seu temps.

Tot i així, potser s’ho va agafar amb massa calma. Darwin va fer un viatge de cinc anys al voltant del món en un vaixell de la marina anglesa. El HMS Beagle. Allà va fer de naturalista i va ser en aquell periple quan va observar els fets que li farien pensar en com podien evolucionar les espècies. Però des que va tornar a Anglaterra i va publicar l’Origen de les espècies van passar... vint-i-quatre anys!

D’acord que era molt detallista i que va trigar molt temps a posar les idees en ordre. A més, va ser una idea que no va sortir de cop sinó que es va anar gestant al llarg del temps mentre analitzava les mostres que havia aconseguit durant el viatge, però tot i així potser va exagerar una mica.

I encara hauria trigat més si no fos perquè l’any 1858 un altre naturalista, l’Alfred Russell Wallace, que també estava fent un viatge per Indonèsia va tenir una idea semblant a la de Darwin. Aquest, però s’ho va pensar ven poc. Va fer un article i el va enviar a un expert en la matèria per que li donés la seva opinió abans de publicar-lo. L’expert va resultar ser en Charles Darwin, que devia posar uns ulls com taronges en veure com algú estava a punt d’adelantar-se-li. (Cal dir que potser li hauria estat bé, per trigar tant).

Per fer-nos una idea de com de semblants eren les idees, podem fixar-nos en els títols originals dels treballs. El de Darwin estrictament és “Sobre l’Origen de les espècies a través de la selecció natural, o la preservació de les races afavorides en la lluita per la vida” i el de Wallace era “Sobre la tendència de les varietats a allunyar-se indefinidament del tipus original”. Diferents maneres de dir la mateixa cosa.

Per una vegada, el fair play científic es va imposar. Wallace va reconèixer que Darwin feia temps que hi treballava i que la prioritat era seva, però tots dos van fer una presentació conjunta a la Societat Linneana de Londres.

De manera que va anar de poc que l’Origen de les Espècies fos un llibre publicat molt més tard i molt més gruixut del que ja es. D’altra banda, quan pensem que hauria passat amb la biologia si Darwin no hagués nascut, doncs trobem que poca cosa, simplement que ara parlaríem de la teoria de l’evolució de Wallace.