Aprendre, èxits i errors.

Una dita afirma que aprenem més dels errors que no dels encerts. Això certament és una manera d’animar-nos davant del fracàs, però sembla que a l’hora d’aprendre, el cervell en treu més profit dels èxits que no pas dels errors.

El cas és que la lògica sembla estar d’acord amb la dita. Quan una cosa funciona ja no en trèiem més informació. Simplement ho repetiríem i prou. En canvi, si no ens en sortim seguirem intentant-ho d’altres maneres. Això ens obligarà a trencar-nos el cap, a posar la imaginació en marxa, a especular i a experimentar. Tot això sembla que ha de ser fantàstic per anar aprenent i dissenyant estratègies de cara al futur.

L’únic problema del raonament és que una altra dita ens recorda que els homes som els que ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra. Com si dels errors del passat no n’haguéssim tret cap lliçó.

Doncs fa poc s’ha fet un estudi que sembla donar la raó a la segona dita. El nostre cervell capta molt millor els coneixements adquirits a partir dels encerts que no pas dels errors.

Uns investigadors s’han posat a mesurar l’activitat neuronal en micos que havien de fer determinades tasques. No eren feines complicades. Simplement apareixien unes imatges a l’ordinador i el mico havia de mirar a un costat o a l’altre. Si ho feien correctament eren premiats amb un suc, i si no, doncs a aguantar-se.

El cas és que en mesurar el que passava amb les neurones es podia observar que després d’un encert hi havia canvis en els nivells d’activitat. Enviaven més senyals durant una estona. Això facilitava la resposta en el següent intent.

En canvi, després d’un error, doncs no passava quasi res. No hi havia canvis importants que suggerissin que el cervell en treia informació útil dels fracassos.

Per tant, al nostre cap el que li serveix més sembla ser el tenir èxit. Això s’aprèn i es recorda i ens és útil en ocasions posteriors. En canvi, les errades semblen ser menys importants. Potser és un mecanismes d’estalvi. No val la pena recordar estratègies que no funcionen i si que és important tenir present les que porten a l’èxit.

Cal anar amb compte, però. No es poden fer sense més els salts des d’una neurona enviant senyals fins a una consciència aprenent una estratègia. Però encara que l’explicació no sigui aquesta, el que sembla clar és que amb l’èxit hi passen coses al cervell i que durant el fracàs no hi passa gaire res. I per aprendre, com a mínim cal que hi passin coses entre les neurones.

Tot plegat, és clar no te en compte el que dèiem al principi. La imaginació que hi posem, els raonaments que anem fent, les estratègies que assagem. Aquestes activitats segur que també tenen un efecte sobre l'activitat neuronal i aquest estudi no les podia tenir en compte. Però en tot cas, ja és més complicat que simplement encertar-la i recordar-ho.

A més, amb aquestes tecnologies al final podrem acabar per saber com mesurar-nos l’activitat de les nostres pròpies neurones i tenir clar si hem aprés alguna cosa o no. Segurament no hauria de caldre, perquè en realitat tots ho sabem si hem aprés la lliçó o no, però com que n’hi ha molts que s’enganyen a si mateixos...