dilluns, de desembre 28, 2009

L'incident de la Sang Corrupta

El dia tretze de setembre de 2005 va esclatar una nova epidèmia que causava efectes devastadors a les seves víctimes. S'encomanava amb extrema facilitat i en els més febles causava una mort ràpida i segura. Només aquells que tenien una constitució especialment resistent podien esperar sobreviure. Era un agent creat artificialment que havia de mantenir-se en una zona de seguretat aïllada, però que va aconseguir escapar i propagar-se ràpidament. En alguns pobles es podien veure centenars de cadàvers pels carrers i el pànic, no podia ser d'altra manera, es va estendre amb arreu. A les noticies oficials s'hi afegien els rumors que ompliren les noticies a la xarxa creant entre tots encara més confusió. La malaltia es va batejar amb el nom de "la sang corrupta".

I no, no es cap broma. Això va passar de veritat, encara que no va ser al món real, sinó al virtual d'un joc de rol en línia: "World of Warcraft". Els programadors volien afegir una malaltia que afectés als personatges quan entressin a un determinat indret. Però alguns podien fer servir la màgia i teletransportar-se quan ja estaven infectats, de manera que la malaltia es va estendre per tot el joc.

La cosa va tenir el seu ressò, però va representar una oportunitat extraordinària d'analitzar el comportament de la gent durant una epidèmia. Els epidemiòlegs disposen de models matemàtics i moltes eines que els permeten predir més o menys com s'escamparia una malaltia infecciosa. Però no deixen de ser models basats en especulacions i en dades històriques. Sabem molt millor com es comporta un virus que com es comporta la gent en situacions extremes. L'incident de la sang corrupta va permetre analitzar que feien el jugadors en un cas similar al que causaria una pandèmia mortal.

Per exemple, hi havia infectats que, conscients de la seva situació optaven per buscar indrets aïllats. Un comportament assenyat, molt diferent del d'altres que justament aprofitaven per anar a indrets amb molts altres jugadors només per propagar la malaltia. Allò de "si jo he de morir, no serà pas tot sol". Una actitud estúpida, però que no és infreqüent i que en la vida real també s'ha donat en afectats per la SIDA o per altres malalties.

Encara que fos un joc de màgia, existien fets que es podien assimilar a la vida real. La teletransportació vindria a ser com els viatges en avió. Una manera de portar la malaltia a indrets llunyans i molt més de pressa del que era imaginable fa unes dècades. I els mags que podien curar serien l'equivalent al personal sanitari. Alguns anaven a curar altres jugadors, mentre que uns altres es limitaven a esperar temps millors o a aprofitar-se de la feblesa d'alguns per enriquir-se.

Es va poder observar un ventall fantàstic d'actituds humanes, de les més nobles fins les més menyspreables, que amb seguretat es donarien a la vida real, però que en els models matemàtics costen d'introduïr. De manera que es poden aprofitar els mons virtuals dels jocs de rol per comprendre millor com actuaria la societat en situacions similars.

Naturalment cal mirar-se les coses amb precaució. La societat real no està fidelment representada en el món virtual, on la majoria són adolescents mascles amb un perfil social característic. Però tot i així és una bona aproximació, una eina útil pels epidemiòlegs, i ja he trobat que fins i tot s'han fet congressos sobre el tema.

Hi ha qui creu que no es aplicable ja que només es tracta d'un joc. Però això indica que els que opinen així mai s'han deixat atrapar per la màgia del joc virtual.

10 comentaris :

Clidice ha dit...

fas una apreciació molt interessant: mascles adolescents, s'hi pot afegir blancs, occidentals i ferotgement heterosexuals. Aquest és el perfil dels jugadors de MMORPG. Això si, hi pots trobar les actituds més tranquil·les i nobles i les actituds més repugnants i menyspreables. Jo sempre he dit que tothom juga com és. No sabia això del WOW, el meu fill petit es va descuidar de comentar-m'ho ;) o és pel dia que és?

Alasanid ha dit...

Increïble!

Aquesta no la coneixia però era d'esperar que es comportessin com humans, en el fons eren personatges controlats per humans.

Segur que un elf nocturn com en Sheldon no va tenir massa miraments.

Dan ha dit...

Clidice. T'asseguro que es cert. El teu fill ja hi jugava l'any 2005?

Alasanid. És curiós perquè els jocs són justament on podríem adoptar altres personalitats. I al final actuem com sempre.

Clidice ha dit...

Si, aleshores ell era un tauren druida al Wow i jo una elven elder a l'L2 :P

potser anava per servers i no ho van fer a tots

Dan ha dit...

Efectivament, va afectar tres servers. Al final van haver de fer un reset.
http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/4272418.stm

Anònim ha dit...

Em deixes de pedra amb els teus coneixements i capacitat de trobar informació, reconeixeràs que no és fàcil fer un regal a algú parla de gairebé tot menys d'ell mateix... :-) Com va provar el Nadal? Espero que bé. Aquest post m'ha agradat molt, com tots els altres amb que em vaig il·lustrant últimament... reconec que no acostumava a visitar sovint el teu blog, Centpeus... Una abraçada virtual, blocaire i invisible.

Dan ha dit...

He he. Tot un repte? Però tu tampoc no deixes gaires pistes de qui ets! Tot i que em queden uns pocs candidats a la meva porra particular :-D

Arcangelo ha dit...

He jugat a jocs de rol diversos, tant en línia com de taula, ja sigui fent de jugador o de narrador. No sé fins a quin punt tindria una validesa demostrable aquest experiment ja que al llarg del temps he anat veient que tothom es comporta com el que vol ser. Alguns són el contrari del que són i alguns són pràcticament igual que ells mateixos. I això succeeix a partir d'escassa experiència i em sembla que, tot i que no alteraria massa els resultats estadístics d'una epidèmia al món real, estariem parlant d'un món fet a base d'ideals.
És clar que, per a poca validesa científica, la meva experiència subjectiva.
Bon any nou!

Anònim ha dit...

La imatge d'un no-muerto mago level 23 (molt manco per cert)amb un bastó de instance de level baix enmig de la casa de subhastes de Orgrimmar ple de cadàvers representa molt bé les teves explicacions anteriors.

Dan ha dit...

Arcangelo. Hom,e.- No es pot interpolar directament, però té un component que no tenen les simulacions matemàtiques. La gent es comporta de maneres molt particulars en situacions estressants. El joc de rol permet tenir idees de per on poden anar els trets. Amb toes les precaucions, és clar.

Anònim. Estoooo. Principiant total en el joc, oi?
:-D