dimecres, de desembre 09, 2009

Sexe a l'espai

Un dels mites més entretinguts de l’exploració espacial són els inconvenients i les virtuts de practicar el sexe a l’espai. A gravetat zero la majoria de les funcions fisiològiques que fem normalment es veuen afectades. A l’espai un humà es mou diferent, pixa diferent, fa caca diferent, beu de manera diferent, sua de manera diferent i per tant, sembla raonable que el sexe també s’hagi de practicar de manera diferent de com es fa sota els efectes de la còmoda gravetat terrestre.

És un tema que fa riure i que a molts els incomoda. Sobretot a les agencies espacials. Però no és una qüestió sense importància i abans o després hauran d’afrontar-ho. Una missió a Mart no durarà menys de dos anys i la tripulació inclourà homes i dones. Algú creu que es pot fer desaparèixer l’instint sexual durant tot aquest temps? Especialment en un entorn en que es combina un alt nivell d’estrès i un alt nivell d’avorriment. La teva vida depèn completament de la tecnologia i estàs més enllà de qualsevol ajuda. Si alguna cosa falla, la mort és inevitable. Però, alhora, durant bona part del viatge hi ha poca cosa a fer.

És segur que el sexe apareixerà al llarg d’aquestes missions, i ho farà en totes les combinacions possibles, exactament igual que a la vida quotidiana a la Terra. Per tant, millor estar una mica preparats pels problemes especifica que comporti, tant a nivell físic, com a nivell psicològic. És un tema que d’entrada fa somriure, però quan ho penses un moment resulta molt més seriós del que sembla.

La part física és la de menys. Ja hi ha llegendes urbanes que parlen d’estudis fets per la NASA i pels russos a les missions en les estacions orbitals. Oficialment es nega que s’estudiï res relacionat amb el sexe, però no es nega, ni s’afirma que hagin tingut lloc encontres sexuals a l’espai. En una actitud molt puritana, la NASA ve a dir que “no en té coneixement”.

De totes maneres, algunes coses si que ja es coneixen. Per exemple, segur que serà una mica més complicat que a la Terra. A l’espai, qualsevol empenta fa que els dos cossos tinguin tendència a allunyar-se fins topar amb l’altra paret de la nau. Allà no hi ha dalt, baix, esquerra o dreta, de manera que cal anar més amb compte. Es parla d’arnesos o altres sistemes per mantenir-se units amb més facilitat, però de nou, no hi ha manera de saber que és cert i que és imaginació.

Els efectes fisiològics també són lleugerament diferents. Per algun motiu, normalment es sua molt a l’espai, de manera que la suada durant un clau pot ser fins i tot exagerada. I per molt que diguin, sembla que les ereccions són menys espectaculars que a la Terra. La redistribució de la sang en el cos a gravetat zero dificulta l’arribada de sang al penis. Llàstima, perquè les senyores deuen estar més espectaculars ja que sense gravetat, els pits floten lliurement. En això, l’Arthur C. Clarke, a la novel·la “Encontre amb Rama” s’hi va recrear una mica: “La ingravidesa els feia coses als pits que resultaven massa pertorbadores. Ja era prou dolent quan estaven immòbils, però quan començaven a moure's, i s’establien vibracions afins, era més del que es podia demanar que aguantés qualsevol home amb sang a les venes. Estava segur que més d’un seriós accident a l'espai havia estat provocat per la total distracció de la tripulació, després del trànsit d'una oficial per la cabina de control.

Ereccions mediocres, pits flotants, postures complicades, i un seguit d’alteracions diverses que faran que sigui una experiència diferent. Tampoc res de massa seriós aparentment. Els astronautes segur que ho aniran provant i no en faran gaire cas dels estudis de les agències espacials. Després de tot, aquesta és una de les gràcies del sexe: anar descobrint.

Molt més preocupants resulten els aspectes psicològics. A les naus, el grau d’intimitat s’acosta a zero. Simplement no hi ha espai. Això dificulta el mantenir una trobada sexual. I el més important és que ho fa difícil pels involucrats, però també per la resta de la tripulació. I no només la incomoditat. Si al llarg d’un viatge a Mart es formen parelles, com afecta això a l’equilibri de l’equip? I si després arriba una ruptura? O si un membre ha de triar entre dos pretendents? El rebutjat no pot marxar a un bar per intentar oblidar bevent o lligant. Haurà de seguir allà mentre els altres s’estan divertint just al costat (literalment).

Factors com aquests poden resultar tant perillosos per la missió com les radiacions còsmiques o la falta de gravetat. I tant la NASA com els russos tenen una actitud curiosament reprimida en tot això. Fa riure llegir la manera puritana com ho afronten. Per exemple, els russos parlen de “procediments d’acoblament humà”. Home! És evident que queda lleig parlar de “follar” en documents oficials, però potser n’han fet un gra massa. I en ocasions accepten que cal estudiar-ho per quan enviïn parelles casades a llargues missions. Potser algú hauria d’avisar als russos que per tenir relacions sexuals n’hi ha prou amb dues persones decidides i que no cal que estiguin casades, ni que siguin de sexes diferents, ni gaire cosa més.

I finalment cal tenir present el problema més seriós relacionat amb el sexe a l’espai en missions llargues. Que passa si té lloc un embaràs?

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

la NASA ve a dir que “no en té coneixement”. ... tenen sensors fins al últim cargol de la nau i d'això no en saben res... realment fa riure !!

El rebutjat no pot marxar a un bar per intentar oblidar bevent o lligant. ... doncs que hi fiquin un mòdul bar a la nau !!! A Star Trek o a Babylon 5 passen de coses més interessants sempre allà, realment seria una de les primeres coses en les que haurien de pensar... :D

En tot cas, millor que quan estiguin en feina tinguin en compte quins botons apreten... o poden acabar veient les estrelles.... literalment !!

Agnès Setrill. ha dit...

Només hi veig una solució de moment, que enviïn gent com la Teresa Forcades.
:-)

Alepsi ha dit...

Uhm.... la castració química per a tots els astronautes no es contempla, no? xDDD

Per mi el punt més inquietant, realment és l'últim... si es produeix un embaràs la cosa se'n pot anar molt de mare... (mai millor dit... xD)

Salvador Macip ha dit...

Des del punt de vista purament fisiològic cal mencionar que hi ha una escena de sexe en (més o menys)gravetat zero a la pel·lícula porno The Uranus experiment. O sigui que sí, es pot fer.

Clidice ha dit...

com diu ma mare: hi ha moltes maneres de matar una mosca :P o sigui que pegues greus no n'hi pot haver. El que em sembla patètic és "exportar" a l'espai les limitacions puritanes de la civilització occidental i regular les relacions entre els humans. Encara voldran que els casi un Elvis allà dalt! No n'aprendrem mai!

Dan ha dit...

Carquinyol. Diuen que no en tenen coneixement perque es de mala educacio parlar de sexe en public,m home! I ells son molt correctes. :-D
El bar de Star trek trigarà encara una mica. Les naus van justetes d'espai.

Agnès S. Impossible. Que els astronautes haurien d'anar vacunats. Nomes faltaria una epidemia a la nau! ;-)

Alepsi. Dona. Que radical. A més. Qui es resisteix a provar segons que a gravetat zero :-D
Lo de l'embaraç si que es terra incognita del tot.

SM. Si els de Private van poder...

Clidice. Noia, a l'espai hi exportarem tot el bo i el dolent que tenim. però per casar-los, de moemtn amb el comandant de la nau n'hi hauria d'haver prou :-D

Joana ha dit...

Per provar i passar una estona entretinguda, no estaria malament!
Posar follar, en un informe oficial, no és el més políticament correcte, però dubto que no facin proves, ni que sigui de forma espontània. Psicològimcament, ja deu ser fotut estar tant temps en un lloc així, ara imagina't que et baralles amb la parella o surt qualsevol cosa. La progressió ha de ser més ràpida, abans es lien i abans es trenca el rollo i tots de morros.

Anònim ha dit...

Qui cregui que la seva vida sexual està entrant en una fase monòtona aquí s'ha doant una gran idea! Llàstima que és "una mica" car.

Júlia ha dit...

Això del sexe astronàutic m'ha fet volar la imaginació... No seria gaire graciós llevar-se i trobar-se una esfera de lefa passejant davant la teva cara... hahahahaha! Perdoneu si he provocat algun gest de fàstic a les vostres cares!


I això dels embarassos... per més puritants que vulguin semblar tan russos com americans, es recorreria a l'avortament sense dubtar-ho.

en Girbén ha dit...

Em ve al cap l'ACALI del Santiago Genovés, una mena d'experiment sobre el comportament humà -sexual sobretot- en condicions d'estrès ; en el seu cas una mena de barreja entre navegació oceànica i "gran hermano". El llibre es va vendre com a xurros...
Ja veig que se'n farà una versió espacial, sinó "al tiempo".

Sergi ha dit...

Home Dan, feia temps que no passava per aquí, i em trobo aquest tema, que m'has posat una mica calent i tot, home.

Fora conyes, ho trobo una preocupació assenyada. Però la preocupació és per la intimitat. No ens calen imatges de dos astronautes practicant sexe, i no crec que a ells els agradi sortir així en totes les televisions del món, en programes tipus Salsa Rosa. Vull creure que si es dona el cas de missions llargues les naus no seran tan petites i els tripulants gaudiran de cambres individuals, i no cal convertir la missió en un gran germà. Una mica d'intimitat no aniria malament, i no només pel sexe, que són astronautes, però per davant de tot, persones.

Per altra banda, el tema de les dificultats no em preocupa tant. Quan vols practicar sexe trobes la manera, ho portem escrit en els gens. Si hi ha ganes, es farà, per molta manca de gravetat o lleis d'acció i reacció que hi hagi.

Dan ha dit...

Joana. Per provar segur que no. i comences a pensar-hi i a donar-ho voltes i te motles possibilitats (i moltes voltes!). Però les inèrcies que dius si que serien ràpides.

Albert. Tot s'abaratirà amb el temps. Qüestió de paciència.

Júlia. Ecs. I si.. Suposo que no tindrien gaires dubtes. Només es preocuparien de fer-ho d'amagat, que sinó, els crits de molts arribarien fins Mart.

Girbé. Ostres Acali. La vaig llegir fa moltíssims anys. I si que era aquesta idea. Fins i tot recordo que un japonès es va intentar suïcidar per un malentès amb una noia.

XeXu. Quant de temps. Ja tries be el moment de tornar eh!.
La intimitat és necessaria, però l'espai es molt limitat a una nau. per molt que vulguin, no passa de ser com un apartament petitó. Amb el temps és d'esperar que millori, però al principi serà un problema. Tot i que amb gravetat zero, s'aprofita totes les parets i sostres, de manera que és més gran del que semblaria. Algun racó trobaran segur.

Joana ha dit...

M'ha visngut calor fins i tot a mi!
Si que es complicat...