divendres, d’octubre 08, 2010

Curiositats dels premis Nobel

La sole aux fruits de mer suédois, fenouil a l'aneth

Le filet de veau accompagné des légumes de saison et d'une terrine de pommes de terre

Poire Belle Hélène 2008

Aquest va ser el menú que es va servir al banquet Nobel l’any 2008. Fins l’any 2004 es publicava només en francès, però des d’aleshores l’ofereixen també amb traduccions a l’anglès i al suec. I és que un pot ser el millor geni del planeta en física quàntica, literatura o economia, però alguns menús en francès no hi ha qui els entengui. I si un dia teniu la sort d’anar-hi, aquí teniu les instruccions per la vestimenta.

Això dels premis Nobel, a més de representar un honor indiscutible, tenen una certa gràcia per tot el que els envolta. És conegut que els va instaurar l’Alfred Nobel, (amb l’accent a la “e”) quan va fer el seu famós testament. Es diu que va ser per compensar el mal que havia causat a la humanitat en inventar la dinamita, però això sembla una idea una mica simplista. A més, els seus explosius no es van fer servir en cap guerra mentre ell era viu. En realitat la mentalitat d’oferir alguna cosa a la societat no és tan estranya en la cultura anglosaxona i hi ha moltes mostres de persones que deixen fundacions i institucions per la societat.

Una cosa que cal notar és que els diferents premis estan atorgats per diferents institucions. No hi ha, com molta gent pensa, un grup de savis que decideix tots els premis. El de física i el de química els tria l'Acadèmia Sueca de les Ciències, del de medicina se n’encarrega l’Institut Karolinska d’Estocolm, el de literatura l’Acadèmia d’Estocolm i el de la Pau li toca al parlament de Noruega. Això al principi va ser un conflicte ja que en Nobel va decidir que serien aquestes institucions sense consultar-ho. En aquell moment, l’any 1897, algunes van estar a punt de declinar l’encàrrec! També notareu que falta el d’economia, que es va afegir posteriorment i que estrictament no és un premi Nobel tot i que es fa l’entrega junt amb la resta. Aquest el tria el Banc Central de Suècia.

També és interessant que el premi no té una quantitat establerta. Son força diners (aquest any 10 milions de corones sueques), però cada any dependrà de com hagin anat les inversions fetes amb la fortuna del difunt Nobel. El que es reparteix són els interessos del capital. I això va canviant cada any. El fet que encara siguin molts diners indica que els testamentaris han fet una bona feina.

Un fet que s’ha modificat està relacionat amb les dates. Nobel va disposar que els guanyadors fossin aquelles persones que haguessin destacat l’any anterior. El problema va ser quan alguns anys, allò que havia merescut el premi va quedar invalidat. Descobertes científiques que no van resistir el pes de noves probes i coses així. Per tant, es va recórrer a una interpretació diferent. El premi s’atorga l’any després de que el descobriment sigui plenament validat i acceptat. Una manera elegant de dir que s’atorga quan els sembli als membres que fan la tria. Aquesta és la causa que ara acostumen a passar molts anys entre el descobriment i el premi. És injust, però garanteix la rellevància de la descoberta.

També cal destacar que el premi es dóna a persones vives. Des de l’any 1974 no hi ha premis Nobel pòstums. El que si que ha passat és que algun premiat ha mort en el període entre la concessió del premi i el dia que efectivament es fa la entrega. És mala sort, però de vegades passa.

De vegades el premi es deixa desert. Això va passar sobretot durant les dues guerres mundials, però també hi ha hagut altres anys en que algun premi (sobretot el de la pau) ha quedat en blanc.

Guanyar un premi Nobel és, segurament, la distinció més gran que pot rebre una persona en l’àmbit acadèmic. Normalment, el punt àlgid és el moment en que acabés el doctorat i t’adones que des d’aleshores pots firmar els articles amb el teu nom però afegint al darrera les sigles “Ph.D.” (Philosophiae doctor). Això vol dir que tens un doctorat i es fa servir aquesta nomenclatura per distingir-ho dels “M.D.” (Medical Doctor), que vol dir que ets metge. Però el somni de qualsevol és arribar a poder signar algun dia com “Ph.D, N.P.” (Philosophiae Doctor, Nobel Prize)

Potser algun dia...

9 comentaris :

kika ha dit...

em pensava que el premi nobel d'economia també el pagava el banc central de suècia. és així?
i també me pensava que els nobels només els podien rebre persones, i avui veig que a fundació vicente ferrer està esperant rebre el nobel de la pau ...

Dan ha dit...

No és que el pagui el banc central. El que passa es que amb motiu del 300 aniversari, el banc central va fer un donatiu a la Fundació Nobel i a partir d'això es va instaurar el premi: Un premi oficialment es diu "Premi en ciències econòmiques" (sense el Nobel enmig).
I en el cas de la Pau, no és infreqüent que el guanyin institucions. per exemple, la creu Roja internacional l'ha guanyat unes quantes vegades

Brioxet ha dit...

Lo que estem tots segurs, és que si hi hagués un premi a la divulgació científica, tu en series un bon candidat :-)
Sempre és interessant llegir tot lo que publiques!

Manel Bargalló ha dit...

Mentre Catalunya no sigui un estat independent, oblida't que hi hagi un premi nobel català.
De medicina, química o física amb els requeriments tècnics i multidisciplinari que impliquen uns equips competents i amb infraestructura de tecnologia punta , sinó marxes a l'estranger res de res. Allà per culpa de la llengua i l'origen forà, ho tens doblement difícil que els autòctons.
De literatura o economia o de la pau, encara menys possibilitats tenim. Doncs sense el suport d’un estat sobirà al darrera tampoc tens res a pelar. Però nosaltres els catalans encara ho tenim pitjor, doncs l’Estat espanyol, no només no ens ajuda sinó que posarà els impediments abans que un català guanyi el premi Nobel de literatura per la llengua catalana.

Quan aconseguim la independència, en menys de 20 o 25 anys segur que haurem aconseguit més d’un.

Laia ha dit...

Ànims Dan! :-) Esperem veure't un dia amb frac i llacet blanc, eh!!

La finalitat del premi (en el cas de que s'otorgui a una persona i no un col·lectiu com això que deies de la Creu Roja) és que sigui invertit en investigació?

Dan ha dit...

Brioxet ;-)

Manel Bargalló. En realitat ja ho se. Un Novbel català és una fantasia... de moment.

Laia. Tot arribarà.
I pel que fa al premi. Doncs s'ho poden gastar en el que vulguin. No hi ha especificada cap finalitat. (Jo ho gastarè en vicis, que és un premi!!) XD

Manel Bargalló ha dit...

Això esperem Dan.

Per cert, una curiositat respecte amb el que pots fer amb els diners del Nobel:

No fou descubridor el 1983 de la PCR Kary B. Mullis,[1] guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1993, que es va gastar tot el premi agafant-se uns anys per fer surf a les platges de Hawai?.

Però segons es pot llegir de la seva biografia (wiki) està com un llum.
Defensa que la SIDA no és culpa del virus HIV, del canvi climatic i de la capa d'ozó. Creu que tot és una conspiració.
Ah!! i a més a més creu en l'astrologia.

En fi, una clara demostració que no cal ser una llumenera per aconsegir el premi nobel.

kika ha dit...

per cert, seguint tant d'aprop com seguies els nobels, avui no hauries hagut de parlar del nobel de literatura?

http://www.cronica.cat/noticia/Lanticatala_Vargas_Llosa_nou_Premi_Nobel_de_Literatura_

gaire atractiu el tema no sembla, per això te l'has saltat? :-)

Dan ha dit...

Manel bargallo. Si. En Kari Mullis sembla que està una mica tocat del bolet.

kika. He he. No. Això ja escapa a l'ambit del centpeus i ho deixo per els entesos en literatura. El mateix passa amb el de la Pau i amb el d'economia. Jo em limito als Nobel de ciències (i no vull dir que l'economia no sigui una ciència, tot i que en podriem parlar).