dijous, de maig 03, 2007

Aigua i foc

Quan es parla d’una erupció volcànica el primer que pensem és en el foc, el magma, els gasos incandescents i la lava regalimant pels costats de la muntanya. Realment una erupció és un dels grans espectacles on la natura mostra el seu autèntic poder. Una manera de recordar-nos al nostre discret lloc en l’ordre natural de les coses.

Però de vegades, el gran perill dels volcans no prové del foc, sinó de l’aigua o la terra. I un exemple espectacular el va donar la gran erupció del Mount St. Heleins, al 1980. Un volcà situat al nord-oest dels Estats Units. Aquella va ser l’erupció més catastròfica que hi ha hagut al segle XX. I les imatges que en tenim són de les més impressionants que es poden veure. El vídeo (aquí en teniu un) ens mostra com una muntanya s’enfonsa i desapareix en una gegantina esllavissada que es va emportar pel davant tot el que hi havia a molts quilòmetres de distància.

Els vulcanòlegs ja havien previst l'erupció. El volcà donava senyals des de feia uns dies en forma de fum, deformacions en el terreny, terratrèmols... però el que no van poder predir era quin seria el moment exacte de l’erupció (això encara no està al nostre abast) ni la magnitud que finalment havia de tenir.

El cas és que quan va arribar el moment, les parets no van resistir la pressió de la caldera i la cara nord de la muntanya simplement es va enfonsar. Allò va causar l’allau més gran del que es té notícia. Un volum de 2,3 quilòmetres cúbics! de material es van esllavissar contribuint moltíssim a la destrucció causada per la gran erupció.

I bona part de la responsabilitat cau en el fet que la muntanya, de quasi tres mil metres abans de l’erupció, tenia una bona quantitat de neu a les laderes. Aquella neu, fosa sobtadament, es va barrejar amb el terra remogut per l’erupció, creant un riu de fang incandescent completament imparable.

Per això, en un volcà, la combinació d’aigua i foc pot resultar particularment destructiva.

I això és una de les coses que més preocupen als vulcanòlegs pel que fa a altres volcans. Per exemple, el Mount Rainier és un altre volcà, encara més gran que el St. Helens. El preocupant és que per la seva altura, de més de quatre mil metres, disposa d'unes quantes geleres que contenen una gran quantitat de gel. Exactament són 26 geleres i un total de 91 quilòmetres cúbics d’aigua gelada. Una erupció podria fondre tot aquell gel i tornar a crear un riu de fang increïblement gran i letal.

Seattle, a uns 80 quilòmetres, potser està prou lluny com per sentir-se segura, però altres nuclis habitats no ho tenen tan clar. En tot cas, és una muntanya a la que cal vigilar constantment.

I el que passa amb els volcans és que saps que abans o després entraran en erupció. Tan sóls és qüestió de temps. En tot cas, suposo que caldrà desitjar que quan passi, al menys sigui l’estiu. Així hi haurà menys aigua per fondre's.

11 comentaris :

Anònim ha dit...

La natura és sovint meravellosa i sovint letal. A vegades l'home peca de sobèrbia i pensa que la pot controlar, però ella s'encarrega de tan en tan de deixar-nos clar qui mana aquí.

La veritat és que viure al costat del Mont Rainier deu ser el més similar de viure amb una espasa de Damocles al damunt !!

sants ha dit...

Salut Dan! Et tinc una mica abandonat últimament..

Però què maco que és també quan s'ajunten el foc i l'aigua en un volcà proper al mar, eh? Allò sí que és un espectacle!!

Impresionant el video que has posat!

Proximo ha dit...

l'aigua amb la calor es va fondre, però per qué no es va evaporar? o ho va fer però ja era tard?

Laia ha dit...

Hola! Déu n'hi do l'erupció! El vídeo és molt al·lucinant. Un esdeveniment també extraordinari és l'erupció dels volcans submarins. N'hi ha que són gegants i val a dir que moltes illes s'han format d'aquesta manera.
La natura no deixarà mai de sorprendre'ns.
Adéu!

Dan ha dit...

Carquinyol. De fet, viure al peu d'un volcà ha de ser motiu de stress. però sembla que s'hi acostumen. Sinó mira els de l'Etna. Sempre fumejant i els sicilians tant tranquils!

Ei Sants! Foc i aigua a ran de mar és espectacular. Els de hawai ofereixen unses imatges fabuloses!

proximo. Doncs si. Molt gel es devia evaporar de seguida. Sobretot el de la capa de contacte amb la lava (potser fins es sublimaria) però molt no té temps d'evaporar-se abans de anar muntanya avall. Questio de gradients...

Laia. Si senyor. La llastima és que hi ha poques imatges de volcans submarins, i mai son tant bones, però el merder del foc sota el mar es flipant!

èlsinor ha dit...

Em sembla que edificar a la falda d'un volcà o, fins i tot, prop d'ell, és com fer-ho a una antiga riera o barranc, i ací ja sabem què hi passa en ocasions...

Joana ha dit...

Magnífic!.
Com sempre, és clar :).
Petonets Dan.

Anònim ha dit...

Impressionant!! Aquest fet ens demostra que l'home per més que ho intente mai no podrà dominar el seu voltant.

Anònim ha dit...

Jo hi vaig ser aquí! Era força més petit diria...menys de 12 segur. Tinc memòria visual, i se'm va quedar que el Mount St. Helens está en una provincia que es diu SKAMANIA. Ho vaig trobar curiós. També me sembla recordar que l'únic supervivent va ser el que era a la presó, però he mirat de corroborar-ho a la web i no ho he aconseguit... potser ja desvariejo.

Anònim ha dit...

Ah! ja ho he trobat! Això del supervivent no és d'aquest volcà, hi devia fer referència en el museu, és del mount Pelée. Resulta que el governador es va negar a evacuar la ciutat tot i l'activitat volcànica i patam, els va caure la galleda d'aigua freda al cap, valgui l'antítesi.

font cutre: http://www.uwgb.edu/DutchS/EnvirGeol/Volcanoes.htm

Ulisses ha dit...

uauuuu!
el video és espectacular.
La veritat és que això dels volcans sempre m'ha impresionat molt.