dilluns, de maig 21, 2007

El calendari i l'orgull humà

Els que passeu per aquí de tant en tant ja sabeu que sóc un admirador de la teoria de l’evolució. Però el concepte d’evolució es pot aplicar a molts altres conceptes i així es troben fets igualment interessants i curiosos. Una pregunta interessant sorgeix quan ens adonem que el nom d’una cosa no correspon amb la cosa en concret. Aleshores acostuma a haver-hi un motiu històric (o evolutiu) que ho explica.

Això ho vaig veure quan em vaig fixar en els noms dels mesos. Si hi parem atenció ens adonem d’un fet estrany. Alguns dels noms semblen curiosament enganyosos. El mes de Setembre no és el setè mes, ni Octubre és l’"octau", ni Novembre és el novè ni Desembre és el desè.

La clau és òbviament la història del calendari. Una història plena de canvis, correccions, intents fallits i orgull humà.

Per començar ja té gràcia l’origen de la paraula calendari, que deriva del llatí kalendarium, que era el llibre on s’anotaven els deutes i el nom dels deutors. El nom del llibre s’explica pel fet que els pagaments és feien el dia de kalendae, que era el primer dia de cada mes.

I realment va haver-hi un temps en que setembre era el setè mes. Això és perquè els antics romans feien començar l’any al Març. Un mes anomenat així en honor a Mart, el déu de la guerra. El nom de Juny era dedicat a la deessa Juno, i els que ara anomenem Juliol i Agost, i que per ells eren el cinquè i sisè mes, s’anomenaven quintillium i sextillium. El que ara seria una cosa semblant a quintembre i sextembre.

Però el calendari romà no era massa exacte. Tenia 304 dies i anaven reajustant cada dos per tres. Per això, Juli Cèsar, un dels paios més espavilats que ha donat la història va decidir fer una reforma i, assessorat per Sosígenes d’Alexandria, va oficialitzar el calendari Julià. Aquest tenia 365 dies i alguns ajustaments, com els anys bixests, que feien que tot encaixés molt millor. A més, va fer que l’any comencés al Gener (un mes dedicat al déu Janus). Per això el desfàs amb el nom dels mesos!

El sistema es va mantenir amb pocs canvis durant segles, però encara tenia algunes imprecisions. Per això, al segle XVI el papa Gregori XVI va fer un nou calendari encara més exacte. El calendari gregorià, que és el que fem servir actualment aquí. Per que tot quadrés, va fer que l’any 1582 perdés 10 dies per posar-se al punt correcte. Això va portar una certa confusió a Europa, ja que no tots els regnes van incorporar el nou calendari alhora. I una curiositat més és que quan diem que tant Cervantes com Shakespeare van morir el dia del Llibre (per sant Jordi), no vol dir que morissin el mateix dia de l’any. Cervantes va morir el 23 d’Abril... del calendari Gregorià, mentre que Shakespeare va morir el 23 d’abril... del calendari Julià! Per nosaltres va morir el 3 de març.

I, certament, Juli Cèsar tenia moltes virtuts, però la modèstia no era una d’elles. Per això va fer que el cinquè mes passés a anomenar-se Juliol en honor a ell mateix.

Curiosament, aquest fet va comportar alguna altra alteració del calendari. Mort Juli Cèsar, el va succeir Octavi August que no volia ser menys que el seu antecessor i va decidir posar també el seu nom a un altre mes. De manera que quan parlem d’Agost, estem fent referència a l’emperador Octavi August. Ah! Però Agost tenia 30 dies i l’emperador no podia consentir que el seu mes fos més petit que el Juliol de Juli Cèsar. Per tant va fer afegir un dia més a l’Agost, que va passar a tenir els 31 actuals. El dia el va treure al pobre Febrer que va quedar, de llarg, com el més curt de tots.

I això encara portava una complicació. Perquè aquell canvi feia que hi hagués tres mesos seguits de 31 dies, ja que aleshores setembre en tenia 31. Per tant el que van fer va ser canviar l’alternança de 30 i 31 dies als mesos de final de l’any. A partir d’aleshores, Setembre en va tenir 30, Octubre 31, Novembre 30 i Desembre 31.

Tot per l’orgull humà. Però ja està bé: ara les vacances d’Agost duren un dia més bàsicament perquè Octavi August no volia tenir-ho més petit que Juli Cèsar.

13 comentaris :

Anònim ha dit...

Curiós !! Bé, les vacances duren un dia més pels que les fem en agost. Als que les fan a setembre els van fastidiar !!

leanan ha dit...

sigui com sigui, el senyor Octavi August ens va fer un favor als que, per saber quants dies té cada mes, encara fem servir el mètode dels nusos de les mans..

Guillem Mercadal ha dit...

Tota aquesta història em recorda al procés (si és que se'n pot dir així) de desenvolupament de software. És tant clar...

Anònim ha dit...

Quin merder de canvis!
Ah! ja són 120 ... suposo que acabaré amb un mínim de 150. Ja queda poc, però.... quin poc!
Un petó,

Anna ha dit...

no sabia això del febrer! moltes gràcies per les explicacions, el post d'avui ha estat molt curiós i interessant!

Dan ha dit...

Carquinyol. Si si! però es que mira que triar les vacances en un mes que no te ni el nom d'un Deu enlloc de fer-ho en un mes imperial... :D

leanan. Moltes coses li devem al senyor Octavi August. però no estic segur que ell penses en això quan ho feia.

quillem. Es exactament el mateix procés, però accelerat. D'aquí a unes dècades serà divertit veure'n l'evolució.

marina. El final sempre costa (bé, quasi sempre)

anna. Gràcies. Jo també ho he descobert ara això del febrer ,-)

sants ha dit...

Trenta dies té novembre, com abril, juny i setembre... espero que no canviien més els mesos ja que per fi m'he aprés la cançoneta!! ;)

Seria desconcertant, eh? Zapater, Rajoiol, Aznarbre (aquest seria el mes més llarg, sense dubte.. o el qie se'ns faria més llarg..)

Brioxet ha dit...

Molt interessant!!, ara ja només em queda esbrinar la "rao" de que el 1 de gener sigui el principi de l'any, en relació a la orbita de la terra al sol.
És la única cosa que no li he trobat l'entrellat, i mira que seria molt més facil dir, l'any comença al solstici o al equinoci...
Algú que hi hagi pensat en això?

Dan ha dit...

Sants. Aquest calendari seria esgarrifossss. I algun més encara més!!!

brioxet. Crec que també es culpa dels romans. El Gener està dedicat al Déu Janus, Deu de les portes i els començaments. Per això a principi del seu més feien una celebració perquè el deu els oferís un bon inici d'any. A més, Janus es simbolitza amb una cara doble, que mira endavant i enrera. Un bon símbol per inici d'any!!

Anònim ha dit...

Fantàstic!
Sempre havia sentit que hi havia uns 10 dies de la història que no havien existit, i sobre els noms dels mesos també n'estava força assabentat, però... molt bo això dels dies dels mesos i de l'Octavi August.

Mai aniràs a dormir sense aprendre una cosa més.

Proximo ha dit...

que curios i que interessant aquesta historia. Si em deixes en faré referencia a 1031tensai

Ulisses ha dit...

caram!
ja sabia lo del canvi de mesos el que no sabia era lo dels dias.
Com sempre interesant!

El veí de dalt ha dit...

Sabia això dels mesos romans, però no aixó deles morts de Cervantes i Shakespeare el 23 d'abril. Ja em semblava massa coincidència tot plegat!