Teleportació *

Encara que sembli impossible, Star Trek, mai va ser un gran èxit d’audiència. Ara bé, els seus seguidors tenien un nivell de fidelitat increïble. És el que té l’Univers Trekkie. Hi ets, o no hi ets. I no val la pena discutir més. Però si hi ets, les discussions poden ser importants. Per exemple: Jo prefereixo infinitament més “la Nova generació” que cap altre de les sèries. L’Spock no em diu res, mentre que en Data em té el cor robat. I el capità Kirk em sembla un típic americà amb la ment simple que no pot competir amb la sofisticació i l’elegància europea del capità Jean Luc Picard.

Però, he de reconèixer que res pot igualar la màgia de la frase que feien servir a la sèrie original quan tenien problemes i estaven a punt de morir. Les paraules “Scotty; transport per tres” que precedien a la desmaterialització dels protagonistes i la posterior rematerialització dins l’Enterprise són un dels senyals d’identitat del món Star Trek. L’Scotty era l’assegurança de vida de la tripulació.

I realment seria molt útil un sistema de teleportació com aquell. Desaparèixer d’un indret i aparèixer en un altre, instantàniament. Per això, vaig fer un salt quan vaig llegir que alguna cosa semblant ja s'ha fet unes quantes vegades en diferents experiments.

En teoria, la teleportació consisteix en agafar un objecte, escannejar-lo per obtenir tota la informació sobre ell. Enviar les dades a un altre indret i reconstruir l’objecte original, àtom a àtom, fent servir la informació tramesa. Talment com un fax en tres dimensions.

Fa anys, es va poder demostrar que això seria possible en teoria, però a costa de destruir l’objecte original. I posteriorment es van fer experiments en que la teleportació va tenir èxit... però únicament en sistemes tant simples com un parell de fotons o un ió.

Curiosament, l’origen teòric de l’experiment el va donar Einstein intentant trobar una incoherència a la teoria quàntica que no li acabava de fer el pes. Al 1935, els físics Einsten, Podolsky i Rosen van proposar una idea (en aquell moment completament teòrica) segons la qual, es podrien generar dos electrons que estiguessin “entrelligats quànticament”. Això vol dir que les característiques d’un i altre estan unides d’alguna manera. El que li passa a un dels electrons afecta l’altre instantàniament. Per això, si mesurem característiques sobre una de les partícules, obtenim informació sobre l’altre i no importa a quina distància estigui. Aconseguim que determinada informació es transmeti més de pressa que la llum, cosa que Einstein postulava que era impossible.

Però el cas és que sembla que si que passa, tot i que no es compren massa bé el com o perquè. Però en tot cas és una característica útil i imprescindible per construir ordinadors quàntics, una internet quàntica o una xarxa galàctica de comunicació instantània.

I també podríem escannejar una persona i recollir tota la informació sobre els estats quàntics de tots i cada un dels seus àtoms. Posteriorment, amb aquesta informació, refer tots i cada un dels àtoms en un altre indret. Els àtoms seran diferents, però el resultat final serà exactament la mateixa persona. I gual que nosaltres estem fets d’àtoms diferents que fa un mes, però seguim sent els mateixos.

Encara queden alguns petits problemes tècnics per resoldre, però si els físics hi estan treballant és que no és una idea tant impossible. Potser és únicament “quasi infinitament improbable”?

En tot cas, l’any passat van aconseguir un experiment de teleportació que ja tractava amb uns quants milers de milions d’àtoms i una distància de mig metre. Sembla poc, però ja és un pas.

De totes maneres, l’eficàcia encara no és del 100 %. I, francament, sinó em garanteixen un 100 % de fiabilitat a l’hora de reconstruir-me, jo no em deixo desmaterialitzar.

(*Especial "Dia de l'orgull friki")