divendres, d’abril 04, 2008

Transvassaments, alta tensió i mestres

De vegades a l'hora de fer un post resultaria facilíssim i curtet. I avui simplement diria: mireu aquesta entrevista, en la que en Ramon Folch parla de l’aigua i el transvasament del Segre i de l’energia i la MAT. Per desgràcia és extremadament poc freqüent sentir tants raonaments assenyats en tant poc temps. És el que té escoltar als mestres, i en Ramon Folch ho és un de mestre al que hauríem d’escoltar molt més sovint.

De manera que avui em limitaré a aprofitar-me del que diu i ressaltar algunes idees que trobo que hauríem de tenir presents cada vegada més.

En el tema de l’aigua, de fet, no deixa de repetir una cosa que es diu des de fa molts anys, que tots diem que si, que d’acord, però que després ignorem olímpicament. Aquest país nostre no és un país ric en aigua. I per tant, no ens podem comportar com si ho fos. Igual que un s’organitza amb el sou que té per viure el millor possible, amb l’aigua cal fer el mateix. La ximpleria és voler viure el millor possible sense tenir en compte el sou.

Ara mateix estem vivint un episodi de sequera excepcional, però cada vegada serà menys excepcional, de manera que cal prendre mesures per organitzar l’aigua que hi ha amb vistes a una població que creixerà i uns episodis de sequera cada vegada més freqüents.

Però amb l’aigua tots volem ser rics. Per això permetem que la xarxa tingui pèrdues, que els aqüífers els contaminin, que l’aigua depurada no es recicli i que la fem servir de la manera més còmoda encara que sigui la menys eficient.

És clar, tot això requereix obres i un canvi de mentalitat. No es fa en dos dies ni en dos anys. I com que no s’havia fet abans, al final ha arribat el llop i ara cal treure aigua d’on sigui. Es parla molt del transvasament del Segre, que potser no és una cosa tan terrible com semblaria, encara que realment era difícil gestionar aquesta possibilitat pitjor (per cert, comparar-ho amb el del PHN és no saber el que es diu o tergiversar descaradament). El problema no és tant això sinó quedar-se en això. Agafar aigua del Segre uns mesos si s’hagués negociat amb els que la fan servir ara podria ser una sortida d’emergència. El problema seria fer-ho però alhora no canviar el model de gestió que tenim, perquè aleshores caldrà tornar a fer-ho d’aquí a pocs anys. I després una altra vegada, i una altra, i una altra.

Però com sempre, tothom diu que la culpa és dels altres. Els de ciutat acusen als de pagès de gastar massa aigua amb sistemes de rec ineficients i de contaminar els aqüífers amb nitrats deixant-los inutilitzables. Els de pagès acusen als de ciutat de perdre aigua per les canonades i de gastar-la no per aigua de boca sinó per regar jardinets i camps de golf. Els del govern acusen a l’oposició de deslleialtat i de no haver fet res quan manaven ells i els de l’oposició acusen al govern de no saber gestionar.

Com sempre, tot és cert en part, però en cap cas és tota la veritat. Més aviat és un exemple de la mentalitat tan nostra de deixar que primer facin l’esforç els altres, a veure si jo m’estalvio de fer-lo.

Tot plegat reflecteix, i en Ramon ho deixa ben clar a l’entrevista, la caiguda de nivell de la nostra societat. És molt, però molt fàcil, sentir eslògans radicals que si ho penses un moment són ximpleries que queden bé. Tant en el tema de l’aigua com en el de l’energia. I el cas de la MAT n’és un altre bon exemple. Vivim en una societat que depèn de l’electricitat i, ens agradi o no, això vol dir cables que la portin. Podria ser diferent, però resulta que és així. Per això, dir “la MAT ni aquí ni enlloc” és una bestiesa, perquè ens calen línies de molt alta tensió que han de passar per algun lloc. Altra cosa és veure com es fan, per on i amb quines compensacions. Però simplement negar-les és viure al món de la fantasia.

I, de nou, valdria la pena posar una mica de seny. Si una línia com la MAT no la volem a l’aire lliure doncs es soterra. Serà més car, certament, però reconèixer que cal una MAT no vol dir admetre fer-ho de qualsevol manera i únicament en funció del preu i dels interessos de les companyies elèctriques. Entre les solucions fàcils i inacceptables i les extremadament complexes i inassumibles, acostumen a haver-hi termes mitjos raonables.

Per això, normalment caldria que sabéssim de que parlem. Reconec que m’ha sobtat una dada que ha deixat anar en l’entrevista. Sempre he sentit que dessalar aigua de mar resulta molt car energèticament. Però creiem que portar aigua del Roina no té un cost energètic en sistemes de bombatge? Potser resultarà més car i tot! Una vegada més, no es pot parlar sense escoltar als que en saben.

I, en la meva opinió, una mostra que en Ramon Folch en sap és quan li han preguntat si la MAT podria anar sota el mar. La resposta, infreqüentíssima actualment, ha sigut: “No ho se. Sospito que el preu de fer-la i sobretot de mantenir-la seria prohibitiu, però la veritat és que no ho se”.

Encara que sembli paradoxal, reconèixer la ignorància és una mostra de saviesa. I que escassos de savis que anem!

19 comentaris :

Grigri ha dit...

Dan, aquest article em sembla molt bo i molt necessari en aquests moments que tothom es veu en cor de parlar del tema de l'aigua com si en fos expert.
Per sistema sempre em crec només la meitat del què diuen uns i altres, per això estic molt d'acord amb el plantejament que fas. Sempre es busca un o altre tema per polititzar i així oblidar-nos de molts altres temes que ens afecten (quan el tema de l'estatut s'esgota, llavors parlem del caos de rodalies, i així un tema darrere l'altre...). I sempre deixant el sentit comú al calaix..!!

Carquinyol ha dit...

Una gran veritat, si un no és reconeix ignorant difícilment voldrà aprendre... penso que és una condició "sine qua non" per a fer-ho.

Respecte al tema de l'aigua totalment d'acord, vivim a un lloc on ens pensem que l'aigua és infinita, però és que vivim a una societat que es pensa que el petroli és infinit, l'atmosfera és infinita, el planeta és infinit... molt em de canviar la forma de pensar, i no està de més que comencem ja d'una vegada per totes. El transvasament del Segre, tot i ser una solució que no m'agrada, s'ha de tenir en compte com a solució d'emergència, i si, no és comparable amb el PHN. La solució més encertada crec que són les desaladores, però ull!! Tampoc són el manà i no podem deixar de banda canviar la mentalitat i l'us que tenim amb els temes de l'aigua.

I de la MAT no parlo perquè ja m'he enrotllat massa, però ha dit coses amb molt sentit.

Proximo ha dit...

Molt bona aquesta entrada Dan. Crec que també s'ha de lloar el teu esforç per trobar-nos documents tan útils.

Si em permets fer una mica de polèmica crec que el que ha dit amb l'aigua també es podria dir amb l'energia. Substituint aigua per energia i país per món. No som un món tan ric amb energia :D

A casa tinc 4,4 kW de potencia contractada i vaig treballar a una enginyeria especialitzada amb electrificació i t'asseguro que demanaven molts més kW/(habitatge*m^2)

somrialla ha dit...

hola dan. a mi també m'agraden els teus articles molt, però este especialment. t'escric del país valencià o com diguen els que manen: de la 'comunitat' que ja no es ni tan sols valenciana( pot ser siga de l'anell o de veïns o de regants). ací es fa demagògia i campanyes mediàtiques a colp de talonari (public) per a defensar el transvassament de l'ebre com a l'única solució possible i els del pp no deixen que hi haja debat. ja m'agradaria que
esteban gonzalez pons fera un comentari al article defensant el seu criteri! però no ho farà. i no sabrem mai si és perquè no li interesa el debat o perquè ha de fer que no entén l'idioma en què està escrit.

Dan ha dit...

grigri! Gràcies! Es que de vegades penso que soc massa tou perque sempre penso... si ho diuen amb tanta seguretat sera que en saben molt més que jo, que tenen mes dades o mes informes. però a la llarga resulta que normalment massa gent es limita a mantenir eslogans. Una mica de seny de tant en tant és saludable. :-)

carquinyol. Realment, la solucio del Segre no agrada a ningú, i sobretot perque indica que s'han fet les coses amb molt poca previsió. Com diu a l'entrevista una cosa es gestionar malament un model i una altra és tenir un mal model. Ara toca rectificar el model d'una vegada o sempre estarem igual. Però es clar, això requereix temps i diners.

proximo. Amb l'energia serà encar apitjor. A l'entrevista també ho comenta. I la dada important és que aigua n'hi ha. Potser mal gestionada però n'hi ha. Però cada litre de petroli que gastem ja no tornarà mai. Aviat tindrem el mateix problema amb l'energia, però amb més males solucions.

albert. Gràcies (pero el mérit és d'en ramon Folch. Avui només faig de resumidor d'idees que trobo brillants) El que passa és que a molts politics l'únic debat que interessa es el que dona vots. No el que dona solucions o acords.

Anna ha dit...

persona la meva ignorància, però quina diferència hi ha entre ambdós trasvassaments?

Anònim ha dit...

RECOMANO VILAWEB I VILAWEB TV

Ahir quan vaig veure aquesta entrevista em vaig meravellar per enèssima vegada que hi hagi un mitjà com vilaweb que sàpiga sempre entrevistar la persona adequada i cercar les fonts més interessants.

la veritat és cada cop em preocupa més la qualitat de la informació servida a la societat. no hi ha pluralitat, no hi ha independència i no hi ha qualitat, ni professionalitat, ni ganes de contrastar, ni l'interès d'anar més enllà que hauria d'estar en la medula de tota vocació periodística... i vilaweb n'és una exepció gloriosa.

quin plaer escoltar directament algú que en sap, sense polítics fen d'intermediaris interessats manipulant i buscant enfrontaments a qualsevol preu que no interessen a ningú i que ens allunyen del que realment ens interessa!

Dan ha dit...

anna. Mira, ara he fet quatre numeros, que caldria verificar, però em surt que al Segre es volen portar 1,5 m^3/seg, que són uns 0,144 hm^3/dia durant 6 mesos màxim. Surten uns 25-40 hm^3 en total. I cal portar-los a una distància de 15 km. I, el més important és que es privisional. Arriben les plujes o es posa en marxa les dessaladores i el muntatge es desmunta.
El de l'Ebre eren 1050 hm^3 anuals (cada any i per sempre) i portar-ho a entre 200 i 1000 km de distància.
No es el mateix, en absolut. Encara que la paraula transvassament ens faci grima a tots.

sergi moron. Per això no he pogut deixar de comentar-la. Es un exemple de moltes coses, de rigor, de serietat, de sentit comú. Encara que moltes coses, com ell apunta, facin de mal escoltar. Però sospito que a la majoria ja ens comença a cansar que sempre ens diguin només allò que volem sentir. Ja som grandets per entomar quatre veritats.

Martí ha dit...

Sobre el tema del Roina i la dessalinització. Tinc un document de la FCO (que em vaig trobar fa uns mesos en comprar l'Avui) que fa un estudi seriós del tema. Potser interessat, però certament és l'unica informació seriosa sobre el tema que he trobat -vull dir, amb dades-.
Segons aquest estudi el cost del transvassament seria de 0,499 €m3. En canvi la dessalinització seria de 0,80€ m3. L'estudi fa també un sobrecost en funció de l'augment del petroli (tema que sembla que ningú tingui en compte) i el resultat és 0,649 € m3 pel transvassament, 1,10 € m3 per la dessalinització.
Ecològicament pel nostre país serà molt més perjudicial la dessalinització que el transvassament. Per què el govern en canvi insisteix en les dessalinitzadores? Per obtenir financiació dels fons de cohesió potser? L'aigua del Roina sempre estarà allà, però si s'aconsegueix cobrir amb dessalinitzadores l'àrea metropolitana, la resta d'aigua queda lliure per omplir camps de golf i urbanitzacions. L'únic que compta és el negoci turístic, i de fet és això el que estem discutint, l'augment de població no justifica que la situació sigui tan precària.

Dan ha dit...

La trappola. No conec l'estudi. De fet no en conec cap sobre el tema que compari costos- De totes maneres, es evident que aconseguir aigua, d'on n'hi ha poca costarà diners. Ens haurem d'anar acostumant a pagar-la. L'important és fer-nos a la idea que ja no es viable allò de fer un pou i recollir l'aigua que surt. O anar al riu i disposar d'aigua sense més (o a preus irrisoris).
El que no veig tant clar del que dius es la segona part. El Roina sempre hi serà, però es que el mar també. I certament totes dues opcions tenen un preu ecològic. De fet, totes les opcions el tenen. Però per què dius que serà molt més perjudicial dessalar?
En tot cas, la idea general és que no hi ha cap solució que per si sola arregli el problema. Cal un nou plantejament i optimitzar totes les fonts d'aigua a l'hora que racionalitzem el consum.

Martí ha dit...

Si el cost del transvassament és inferior a la dessalinització, a mi em sembla evident que l'impacte ambiental serà menor, ja que la dessalinització a més té impacte negatiu sobre la costa. L'estudi també indica que l'impacte sobre el Roina és inapreciable (sobre un 0,6% del cabal diuen)
De totes maneres aquesta afirmació la faig tenint en compte les dades de l'estudi indicat, i també cal valorar el tema de la qualitat de l'aigua.
Quan dic que l'aigua del Roina sempre hi serà, m'estic referint a què un cop fetes les dessalinitzadores,i enriquides les empreses que hauran fet l'obra, i pagades les comissions corresponents, després s'acabarà fent igualment el transvassament.

El que penso és que ens basem en un model econòmic que fa servir unes quantitats d'aigua descomunals. No és el consum propi el problema, ni l'agricultura. El problema és que ni es modernitzen els sistemes de rec i repartiment, ni ens adonem que no podem basar tota la nostra economia en el turisme.

És cert quan dieu que Catalunya no és un país ric en aigua, però això no vol dir que sigui un país pobre en aigua, ni de bon troç. Oi que aquests problemes no els tenen a la CAM?

Toni Gallardo ha dit...

També cal un canvi de cultura política. El tema de l'aigua, com molts altres temes, s'ha deixat podrir per dues possibles raons:

–Els problemes que comporten decisions impopulars millor postergar-los i que se'ls mengi algú altre en el futur. El problema sempre acaba petant, però si tens la sort que no et toca a tu...

–Els problemes es deixen podrir perquè s'acabi produint una situació d'emergència nacional, en la qual emparar-se per justificar decisions impopulars.

Em sembla que en el cas de l'aigua a Catalunya hi ha una mica de les dues coses.

anna ha dit...

genial, dan.
persones sàvies i sensates fan falta.

amay ha dit...

(m'he liat, el comentari anterior firmat com a amay, que d'anna ja n'hi ha una!)

Dan ha dit...

la trappola. per això es que cal canviar el model de gestió. I no basar-ho tot en quatre fonts. caldrà fer servir tot el que tenim i passar amb això. Jo crec que passar aigua d'una conca a l'altre ha de fer-se en situacions puntuals. El problema dels transvassaments es que passen a ser l'estat normal. per això millor evitar-los si es pot. Pero tampoc cal demonitzar-los. l'aigua s'ha de poder gestionar. Dit això, no estic d'acrod amb tu en que sigui el mateix cost econòmic i impacte ambiental. De fet, moltes vegades va al reves.

Toni gallardo. Doncs una mica de les dues coses si que deu haver. I com que ara ja no es pot deixar per més endavant. L'únic problema es que quan arribin les pluges no aparquem el tema. I es que la propera sequera està a la cantonada.
De totes maneres, jo veig la societat bastant conscienciada. El consum d'aigua es va racionalitzant mica a mica. I les coses obvies 8tancar les aixetes i mirar de no tenir pèrdues a casa) ja es fan. A pagès també es van implementant mica a mica sistemes més eficients. Les industries ja estan obligades a depurar l'aigua que aboquen. Queda molt per canviar, però la cosa sembla que ja es mou. També seria mala cosa deixar-nos portar pel pessimisme.

amay. Gràcies per passar per aquí. Si que hi ha unes quantes annes a la catosfera :-D

Salvador ha dit...

Nosaltres anirem tancant les aixetes de casa. I aquesta canonada que porta anys perdent milions de litres d'aigua ja s'han molestat en reparar-la? o potser seria demanar massa esforç a les empreses distribuidores, les pobretes han de distribuir dividends. Abans que es fotin aquests pagesos de la Cerdanya o de Lleida, que total no en tenen ni idea.

Anònim ha dit...

un molt bon anàlisi-resum, dan, felicitats! i, a més, s'ha generat uns interessants comentaris! quina grandesa, la del bloc! :D

Anònim ha dit...

Enhorabona per l'article i pels comentaris.

Però voldria fer un parell de preguntes:

- No entenc això de que si no rectifiquem el model estarem sempre igual; a mi em sembla que estarem sempre pitjor, perquè si no es desmunta la canonada, quan vingui la propera sequera hi haurà menys recursos on recórrer, no? A més a més, pel camí ens estarem carregant els ecosistemes, que això també té el seu cost, que si no el contemplem ara, ja ens el trobarem en el futur, però pagar-lo, el pagarem.

- Tampoc veig tan clar que el tema de l'energia serà pitjor. Jo crec que serà igual. També és un tema de model insostenible i si no es canvia de model cap alternativa serà possible. Per sort, hi ha alternatives al petroli, a l'aigua no n'hi ha. Jo crec que tots dos temes són igual de greus.

I bé, mentre prioritzem sempre el curt termini per sobre del llarg termini, no solucionarem mai res. Els recursos són limitats, vivim en un món finit, no podem créixer indefinidament, vivim en un ecosistema fràgil. Per què ho hem oblidat tot? Qui ens ha fet pensar que els diners ho poden tot?

Dan ha dit...

salvadro. Al menys, ara està l'ambient social per abordar el problema del model i per començar a conscienciar. Tant de bo no ho oblidem tot tant bon punt arribin les plujes i els pantans es reomplin. De totes maneres, hi ha coses en marxa. Que aquest pais caiem de seguida en l'autoflagelacio. Tenim dessaladores en construcció. Als rius hi ha moltes depuradores (en això, en ramon Folch crec que s'equivoca) i l'aigua ja no es considera una cosa infinita. Si servei per aprofitar i canviar les coses potser haurà sigut una bona cosa aquesta sequera. Si no, serà senyal que som idiotes i ens mereixem tenir problemes.
Salut

jacme. Si que son grans els blogs si.

Carme! Tens raó en que estarem pitjor, perquè cada vegada som mes i la pressió sobre el medi ambient és més gran. El més bo és que tampoc és irracional tenir els rius interconnectats, de manera que es pugi gestionar millor. El problema es fer-ho per suplir la manca de gestió o de planificació. I el que haurien de ser mesures puntuals de correcció esdevenen sistemes de funcionament habitual.
En el cas de l'energia. Bé, el que pasa amb l'aigua és que amb el cilce de l'aigua, la que gastem es reposarà. Un dia o altre plourà. Amb l'energia ens caldrà buscar fonts alternatives al petroli, però això encara està bastant verd. Al menys per mantenir el consum actual i els creixements previsibles. Aquí si que caldrà inventar coses noves.
Però sospito que fins que no arribi una crisi com la que tenim amb l'aigua no ens ho plantejarem seriosament. Deu ser la naturalesa humana.