dimarts, de març 31, 2009

Mars 500

Tan bon punt una cosa és possible els humans ens llencem a posar-la en pràctica, per bé o per mal. I si parlem de l’espai, el proper pas important que tocarà fer serà posar els peus a un altre planeta. Aleshores començarà de veritat el viatge a les estrelles. Fins ara no hem fet res més que mirar des de la frontera. I el primer planeta que hem de visitar és Mart. No hi ha cap altra opció. Si els humans mantenim el seny i les crisis econòmiques no ens aturen massa, aquest segle ja es podria fer el primer intent.

En tot cas, cal estar preparats, perquè el viatge serà un dels més difícils i arriscats que els humans hauran emprés. Equivalents als que feren els primers navegants quan miraven de travessar l’Oceà en petits i insegurs vaixells.

Ara, però, intentem preparar-nos una mica millor. I avui comença un dels estudis que l’Agència Espacial Europea prepara per afrontar el llarg viatge a Mart. Un dels principals problemes que cal resoldre és com un equip de sis persones portarà el confinament en un espai tancat durant un any i mig. Aquesta és la durada mínima d’un viatge al planeta roig. Calen uns dos-cents cinquanta dies per anar i uns altres tants per tornar. A més, cal passar-hi un cert temps allà. Però sobretot cal tenir present que el viatge no es pot fer en qualsevol moment.

Les lleis de la física determinen quan pot sortir una nau i quan no pot fer-ho. Com que Mart i la Terra donen voltes al Sol, cada un al seu ritme, de vegades es troben relativament propers, però en altres moments poden trobar-se un a cada banda del Sol. Per això, qualsevol missió que tingui un problema, no podrà tornar quan li vingui bé. Únicament podrà fer-ho en el moment adequat. I això vol dir un any i mig tancats en un espai molt reduït i en una situació realment estressant.

Per això s’ha dissenyat el projecte Mars 500. Una simulació del viatge fins a Mart en la que sis voluntaris es tancaran en un habitacle que simularà el vehicle en que aniran fins allà. En principi no podran sortir fins al final de l’experiment i les comunicacions es faran telemàticament.

Per simular millor les condicions, mica a mica l’interval entre les comunicacions s’anirà allargant. Un senyal de ràdio triga 20 minuts per anar de la Terra a Mart, de manera que durant el viatge, si hi ha alguna emergència hauran de tenir iniciativa. No podran esperar els 40 minuts que calen per explicar el que passa als de Terra i rebre la resposta.

El menjar també serà el que és previst que portin els astronautes camí de Mart. I, per donar realisme a la cosa, està previst causar situacions d’emergència inesperades i de manera aleatòria per veure com responen els “subjectes experimentals”. A més, aniran tota l’estona monitoritzats. Es tracta de controlar els nivells d’estrès, canvis al sistema immunitari, alteracions en el son, efecte de la falta de llum solar....

Però sobretot serà un experiment social. Com es resoldran les situacions de tensió, les discussions, les bronques o les depressions que, inevitablement, apareixeran. En missions més curtes, alguns astronautes han posat en perill la missió per coses inesperades, com ara no aguantar el to de veu d’un company o, simplement, l'olor corporal que feia algú altre. Coses que en la vida normal són una petita molèstia que desapareix sortint a donar una volta, allà no es podran evitar i poden arribar a ser desesperants.

En realitat l’experiment és farà per parts. Els que han entrat avui faran una estada de 105 dies. Una mena d’aperitiu. Després, un altre grup es tancarà durant 500 dies. I si tot va bé, podria fer-se un altre intent amb 720 dies. Quasi dos anys tancats!

Els d’estades més llargues fins i tot podrien simular la sortida a Mart. Les Instal·lacions es troben a Rússia, de manera que poden sortir en un ambient de molts graus sota zero similar en algun aspecte al que trobarien a Mart.

Òbviament també hi ha moltes coses que no es poden simular. L’efecte de la falta de gravetat o les radiacions còsmiques són altres problemes per als que caldran altres maneres d’enfocar-los. Però el principal és el del confinament. Tan aïllats no han estat mai ni les tripulacions de les estacions orbitals, ni les de submarins nuclears que poden estar setmanes o mesos submergits, però no anys. I algun intent que s’havia fet, en condicions menys serioses, com l’experiment de Biosfera 2, va resultar un fracàs.

Per això serà interessant veure com els va. Obtindrem informació útil per anar a Mart, però també aprendrem moltes coses sobre nosaltres mateixos.

12 comentaris :

Carquinyol ha dit...

ei mola, el Gran Marcià !! Segur que la Merceditas Millá està desitjant presentar-ho !!

;)

La veritat és que ha de ser certament angoixant: el tancament, el saber que està realment sòl, això dels 20 minuts de latència en les comunicacions...

kika ha dit...

pensant-hi bé, els deuen pagar molt a aquesta gent, no? perquè sinó no li veig la gràcia. qui voldria que el tanquessin en una capsa... molts dies... per no res?
els que de veritat vagin a mart patiran igual o més però almenys viuran una aventura. però aquests... no sortiràn ni a la tele, no?

Alnair ha dit...

Segueixo sense veure l'interés d'enviar persones a Mart quan per una fracció del cost es poden enviar robots cada vegada més autónoms per l'exploració.

També hem sorpren que no hi hagi interés en enviar robots a la Lluna per l'exploració "in situ" ja que al estar molt a prop es podríen teledirigir quasi en temps real des de la Terra.

Llum ha dit...

Ostres, no n'havia sentit res. Interessant... Ha de ser dur, estar allà tancats només com a part d'un experiment. Els primers que vagin a Mart, com a mínim, tindran això: que saben que estant anant cap a Mart. Però estar allà tancat i saber que només és un experiment... ha de ser molt dur!

Dan ha dit...

carquinyol. Ui la Merceditas. Però sols hi ha homes. Massa poc "marro" pel seu gust! Aquí ha de ser angoixant. però a l'hora de la veritat serà molt pitjor!

kika. Aquests siq ue sortiran a la tele. Ja hi pots comptar. Però la cosa té la seva gràcia també. Si més no, pots dir que d'alguna manera has colaborat en fer possible l'expedicio a Mart.

fcasarra. Per explorar si que es poden enviar robots. De moment és el que es fa. Però els robots son molt limitats. Els humans in situ poden treure moltíssim més partit a una expedició. Però sobretot és que està a la manera de ser dels humans, de anar allà on no hi ha anat mai ningú.
Lo de la lluna. Sospito que el problema es que la Lluna té poc interés económic.

Llum. Però sals que si hi ha unproblmea de veritat pots marxar, que sempre es menys estressant. En teoria, que un abandoni seria equivalent a la mort d'un astronauta. l'experiment podria seguir tenint en compte aquesta variable, que també cal tenir present.

Agnès Setrill. ha dit...

Superar una prova així. Jo, que no en tinc ni idea, em fa pensar que cal que siguin homes molt tolerants, amb molta paciència, grans meditadors, inapetents sexuals, poc menjadors,...o amb una immença ambició de fer-se importants al preu d'un troç de la seva vida.

Dan ha dit...

Els que enviïn a Mart, realment hauran de tenir aquestes característiques, i segur que unes quantes més!
Tot i que com de vegades he dit. potser seria una bona idea que el primer humà a trepitjar Mart... sigui una dona!
(Però per l'assaig han triat sis homes.)

Thera ha dit...

Ostres, mentre t'anava llegint anava pensant amb el famós concurs televisiu Gran Hermano (i veig que no sóc l'única) i amb la película de Kubrick 2001: Una Odisea del espacio. A veure què ens depararà el futur, acabarem a Mart o no... el que e´s segur és que mai m'oferiria per un assaig així :)

pol ha dit...

Bon dia Dan!
He refet els càlculs de la ràdio, i els vint minuts, són el pitjor cas! En el millor tardarien 3 minuts. M'ha sorprés que la llum tardés tant, la tenim com una cosa tant ràpida... (però és que Mart és tant lluny!)

Grigri ha dit...

Ei, la propera vegada que enviïn a algú a Mart (i si pot ser més lluny millor) avisa'm, que hi enviaré el meu jefe...

Arcangelo ha dit...

Fins ara tot el que se m'acudia que podien bloquejar missions espacials eren els problemes tècnics. Però ara veig que també n'hi han d'humans. Crec que algú s'acabarà matant en aquest experiment...
L'única manera que se m'acut és agafar nadons des d'ara i ensinistrar-los per a que siguin els actors socials perfectes per a una missió d'aquestes característiques. És clar que... que lleig seria xD.

Dan ha dit...

Thera. Si que eés un "gran hermano". Tot i que, potser, una mica més seriós. No t'hi apuntaries? :-D

pol. Esacte. Els vint minuts serà quan estiguin allà lluny. De fet, l'alentiment a les comunicacions anirà augmentant progressivament, tal com passaria a la realitat. (Si que es lluny, si)

Grigi. Et noto tensa amb el jefe
;-D

Arcangelo. Ui. A mi em semblen més dificils de resoldre els problemes humans. I amb tota probabilitat algú hi deixarà la pell abans o després, com en totes aquetes aventures. Ara, això dels nadons si que és "un pél" exagerat.