dimarts, d’abril 21, 2009

Transaminases

Una de les determinacions més típiques de les anàlisis de sang són les transaminases. Uns marcadors que poden ballar molt a les analítiques i que, a més de tenir uns noms complicats, resulta que es poden anomenar de diferents maneres, de manera que la confusió acostuma a estar garantida. Però resulten molt útils per detectar malalties, principalment del fetge i es poden mesurar d’una manera fàcil i barata, per tant, ja va bé que les mirin.

Encara que de vegades s’oblida, les transaminases no són simplement una cosa que surt a les anàlisis sinó uns enzims que fan una feina molt important a les nostres cèl·lules. Malament aniríem sense transaminases! I el seu nom ja ens indica que fan alguna cosa amb el grup amino.

El grup amino és una de les dues parts característiques dels aminoàcids. Evidentment l’altra part és el grup àcid que té la molècula. Amb els aminoàcids fabriquem les proteïnes, de manera que parlem d’uns dels components principals de la composició del nostre cos. Però d’aminoàcids per fabricar proteïnes en tenim vint, i no sempre els ingerim en les proporcions òptimes. De vegades en sobra d’un tipus, però en falta d’algun altre, i això seria un problema sinó fos que el cos pot anar transformant els uns en els altres fins restablir l’equilibri.

Doncs d’això se n’encarreguen les transaminases. Com que el principal limitant a l’hora de fabricar aminoàcids és el nitrogen (que justament es troba al grup amino) el que fem és anar agafant aminos dels aminoàcids que tenim en excés i transferir-los als que ens falten. Per això es diuen transaminases, o també aminotransferases.

Molt bé. És una mica més complicat, però la idea general ja és aquesta.

De transaminases n’hi ha dues de més importants. Una és la que permet fabricar un aminoàcid anomenat alanina i per això es diu ALanina aminoTransferasa o ALT. Però hi ha una altra manera d’anomenar-la segons la qual seria la transaminasa que passa grups amino entre el glutamat i el piruvat (Si: la reacció química és complicada) Segons això, també es pot anomenar Glutamat-Piruvat Transaminasa o GPT.

En realitat encara hi ha més noms per la mateixa cosa, com ara TGP o SGPT. Tot és el mateix.

I amb l’altra passa el mateix. L'AST o la GOT són la mateixa cosa, la Aspartat aminoTransferasa, també dita Glutamat-Oxalacetat Transaminasa.

Per això a les anàlisis de vegades surten nivells de GOT i GPT i altres vegades surt ALT i AST.

La gràcia és que aquests enzims es troben sobretot al fetge, encara que també n’hi ha a altres òrgans com el múscul del cor, el pàncrees o els ronyons. I com que haurien d’estar al fetge, si les trobem a la sang vol dir que les cèl·lules del fetge s’estan trencant o estan prou alterades com per deixar anar el seu contingut. Per això, si a les anàlisis, les transaminases estan elevades, el metge li donarà una altra ullada al fetge.

No ens indiquen el que està passant, però si que senyalen on buscar.

De totes maneres únicament són un senyal indicatiu, no pas una garantia. Moltes vegades poden trobar-se nivells elevats en persones sanes i els nivells poden variar fins i tot al llarg del dia. La qüestió és com d’elevats i en quines proporcions. Uns nivells deu vegades superiors als normals poden espantar-nos. Però en ocasions poden arribar a presentar nivells mil vegades superiors al normal, de manera que a l’hora d’interpretar els resultats és millor deixar que ho facin els entesos. O sigui, el metge.

A més, ja deia que al fetge n’hi ha moltes, però no són exclusives d’aquest òrgan. Altres malalties que afectin al cor o al pàncrees, per exemple, també poden causar augments en transaminases. En aquest sentit, la GPT és més indicativa del fetge, però l’interessant són les proporcions entre elles, de manera que de nou, cal deixar que sigui el metge qui ho interpreti.

Perquè, per acabar d'embolicar-ho, a més de tenir noms complicats, es poden mesurar de diferents maneres, per tant, les unitats que ens surten a les anàlisis poden ser diferents segons el laboratori. Noms diferents, unitats diferents...

Quina gràcia tindria fer-ho fàcil, podent fer-ho tant complicat?

5 comentaris :

Illenca ha dit...

Arran de la teva visita amb petja al meu bloc, he volgut veure el treball de qui me l'escrivia. He de dir que aquest centpeus fa molt bona pinta i de ben segur que hi aniré fent un cop d'ull (ara mateix no tenc temps per aprofundir).

Bé, res pus, sols felicitar-te pel bloc i agrair-te l'entrada en el meu modest espai.

Ens trobam per la blogosfera!

David ha dit...

A mi, i després d'una mononucleosi, se'm van enfilar de mala manera les transferesses. Sort que el metge em va dir que era normal. Al cap d'uns mesos em varen baixar altra vegada.
Aprofito l'avinentesa i la "confiança" per demanar-te que algun dia parlis del triglicèrids (potser n'has parlat i no me n'he assabentat).
Gràcies per tot

Carquinyol ha dit...

he... i després diuen que els informàtics només parlem amb sigles !!

Per cert, saps qui va descobrir el grup "amino"? Era Santo Tomás de Aquino. De fet, el seu veritable nom era "Tomás Ptolomeo", i com "pto lo meava" la gent del voltant li deia "a mi no", "a mi no" i així van batejar el seu descobriment.

:P

PS: Haig de dormir més...

Dan ha dit...

Llenca. Felicitats a tu. Ja ens anem llegint.

David. Triglicerids? Ostres, ja els tocarem un dia. No ets el primer que m'ho comenta.

Carquinyol. Santo Tomás de Aquino?
:-D
La seqüència de raonaments és genial, però... d'això... Segur que no has fumat algun producte amb propietats psicoactives?
:-P

Júlia ha dit...

Que bo, Carquinyol...!! M'he posat a riure molt davant la pantalla... ^^