dilluns, de maig 25, 2009

Bombolles a l'espai

L’amic Jacme, del Basar de les Espècies, m’ha recordat que avui celebrem el “dia de l’orgull friki”. I en una data tan assenyalada m’agrada analitzar algun dels aspectes tecnològics més clàssics de la Ciència Ficció. Una vegada ja vaig parlar del teletransport, però avui toca analitzar un dels ginys més interessants de l’Univers Star Trek. El motor Warp de l’Enterprise. Aquell sistema que permet a la nau viatjar a velocitats superiors a la llum i que, curiosament, no resulta tan impossible com podria semblar.

Una dels grans problemes que tenen els autors de ciència ficció és que l’Univers és molt gran i que l’amic Einstein va fer notar una limitació que imposen les lleis de la física. Cap objecte pot anar més de pressa que la velocitat de la llum al buit. I donades les dimensions de l’Univers, qualsevol viatge requereix anys, segles o mil·lennis per completar-se. Un condicionant molt emprenyador a l’hora de posar-se a explorar.

Però potser hi ha maneres d’esquivar aquesta limitació. Les més clàssiques són els forats de cuc, els salts a l’hiperespai i coses així. Però a Star Trek van proposar un motor que permet anar més de pressa que la llum sense sortir a hipotètics hiperespais. El motor Warp, o motor de distorsió.

La idea parteix del fet que la teoria de la relativitat imposa que cap objecte pot anar més de pressa que la llum, però el que no diu res és de quina és la velocitat màxima que pot agafar el mateix espai. I si una cosa no està explícitament prohibida, podem considerar que està permesa.

Per tant, és tractaria de crear una mena de bombolla a l’espai, fent que el mateix espai patís una contracció per davant de la nau i una expansió per darrera. Igual que una onada distorsiona la superfície de l’aigua durant un moment per quedar tot igual quan ja ha passat. Si l’espai es pogués deformar d’aquesta manera, una nau que es trobés dins la bombolla no es mouria més de pressa que la llum i per tant, no violaria la limitació de la relativitat. Però la bombolla creada si que pot avançar més de pressa que la llum, per tant, pels observadors exteriors, la nau faria el viatge a velocitat superior a la llum.

La nau seria com un surfista que viatgés sobre una onada, a la velocitat de l'onada, però sense ell moure’s respecte de l'onada.

Enginyós però impossible? Naturalment avui en dia si. La pregunta és si en teoria seria possible. I aquí albirem alguna esperança. L’any 1994, a la revista “Classical and Quantum Gravity”, el físic mexicà Miguel Alcubierre va proposar que la idea era factible, sempre que s’aconseguís manipular l’espai de la manera correcta. També calia aconseguir unes quantitats de matèria i energia extraordinàries, però això són els detalls pràctics. L’important és que sembla “teòricament” possible.

I si una cosa és possible en teoria, a la llarga els enginyers s’encarreguen de posar-ho en pràctica.

Altres treballs han suggerit que les energies necessàries podrien ser menors que les proposades per Alcubierre, encara que segueixen sent inabastables ara com ara.

Una característica d’aquest sistema és que, a diferència d’altres sistemes proposats en la ciència ficció, el viatge no és instantani. No es fa un “salt” a l’hiperespai per arribar immediatament al destí, sinó que la velocitat serà proporcional al tipus de bombolla de distorsió que es generi.

Però no és un problema. Si aconseguíssim fer un viatge de vint anys llum en únicament una setmana, algú es queixaria? Bé, segur que hi hauria turistes que si. Però és que hi ha gent que es queixa sempre i per tot.

10 comentaris :

Llum ha dit...

Avui és el dia de l'orgull friki? Està bé saber-ho!!! Jajaja. A veure si me'n penso alguna :-P

I demà passat és el dia de la tercera, no? :-D

Carquinyol ha dit...

Avís...

Si algú està veient (o vol veure) Star Trek: La Nova Generació que no llegeixi aquest comentari, ja que explica part de l'argument.

Atenció, Spoiler...

Cap al final de Star Trek: La Nova Generació comenten que han de limitar l'utilització del Warp (motor de curvatura) perquè la seva utilització prolongada trenca el teixit espai-temporal. De fet, a partir d'aquell moment les naus de la Federació han de rebre un permís explícit de part d'aquesta per utilitzar velocitats Warp elevades.

No sé si això també seria possible...

Alasanid ha dit...

De ben segur que Miguel Alcubierre celebrarà un dia com avui.

Pel que fa a la seva estratègia per viatjar realment es nota que tenia temps lliure però què en pensen els físics que treballen en relativitat?

Vinga que acabis de passar un bon dia de l'Orgull Friki.

Joana ha dit...

No soc gaire aficionada a aquest tipus de cinema...
Friki?... ostres, espera que miro... ara no se si m'afecta... :)

Asimetrich ha dit...

Dia de l'orgull friki? Boníssim. Ara només falta una desfilada-rua en plan orgull gay. Seria la bomba!

En quant a la resta del post, són molt interessants totes aquestes propostes teòriques, tot un exercici d'imaginació.

Joana ha dit...

Hi ha dia mundial de tot!!!
Sempre he pensat i continuo pensant, que si és ciència-ficció no cal que cumpleixi cap llei física ni res i que tampoc és necessari que sigui possible. A mi m'agrada la ciència-ficció, sempre m'ha agradat

Anna ha dit...

ei, m'has pres la idea!!!! grrrrrrrrrrr

Jacme ha dit...

t'ho juro: este dissabte per la nit parlàvem tot just del tema que tractes, el sistema de vol de l'Enterprise! hauré de passar l'enllaç als amics per tal que s'il·lustren científicament!

gràcies per acudir, com sempre, a la cita del Dia, i encara més pels excel·lents posts que hi dediques!!!!

Dan ha dit...

Llum. Demà passat la tercera. I tant!

carquinyol. Potser eren molt optimistes. Hi ha molt, però molt espai per corbar. Potser n'hi hauria prou de posar límits als voltants del sistema solar.

Alasanid. Els físics relativistes són una especie curiosa. Com els quàntics, si fa no fa.

Joana. Es que ho has provat poc. Allibera el teu costat friki ;-)

Asimetrich. Una desfilada? No es mala idea. En conec algun que es capaç d'organitzar-la.

Joana. Ep! Que sigui relativament plausible la part científica és el que diferencia la ciència-ficció de la fantasia pura i dura! Les lleis de la física no es poden ignorar

Anna. Elis elis...

Jacme. Doncs si no es pel teu recordatori se'm passa! Sort que un mestre jedi com tu sempre està al tanto.

Júlia ha dit...

xDDD

com s'us en va....


Justament, ahir, al facebook, feia un test titulat "Fins a quin punt arriba la teva saviesa vers els acudits fríkico-químics?".
Oh, com vaig riure!! Tot el test descollonant-me.. xDD

Si algú vol l'enllaç...

Us deixo amb una de les preguntes, de regal:


· Els óssos blancs, són solubles en aigua?

- No són solubles però suren, ja que, seguint el principi d'Arquimedes, sobre tot cos submergit en un fluid hi actua una força vertical que l'empeny cap amunt. Com els ossos blancs pesen molt, aquesta força els empeny moolt cap amunt i suren!

- Sí, ja que el blanc és el color hidrofílic per excel·lència

- Ni idea, però passo de seguir llegint més parides d'aquestes

- Sí, perquè són polars