dilluns, de setembre 07, 2009

Adeu, mar d'Aral

L’any 2005 (Déu meu com passa el temps!) vaig escriure un post sobre l’estat del mar d’Aral. Una extensió marina situada a Àsia central, entre l’Uzbekistan el Kazakhstan. Aquest mar ha esdevingut el paradigma d’un desastre ecològic causat per l’acció de l’home. L’aigua li arribava gràcies als rius Syr Daria i Amu Daria, provinents de l’interior de l’Àsia, però durant l’època soviètica es va decidir aprofitar l’aigua d’aquests rius per irrigar grans extensions de plantacions de cotó.

Entre l’aigua que s’agafava pels camps i la que es perdia per la mala qualitat dels sistemes de transport i irrigació, el mar va entrar en un desequilibri. Sortia més aigua per evaporació que no pas n’entrava. I el resultat, com no podia ser d’altra manera, va ser que va començar a reduir la seva mida.

Pobles de pescadors van veure com la línia de la costa s’allunyava més i més, deixant les barques varades enmig del desert. A sobre, els terrenys que quedaven es veien completament inutilitzables degut a la gran salinitat de l’aigua que quedava. Això passava perquè l’aigua del mar s’evaporava, però la sal s’hi quedava. De manera que l’aigua que hi restava esdevenia cada vegada més i més salada.

L’any 2003 el mar estava pràcticament dividit en tres. La meitat oriental més ampla, però poc fonda, una franja a occident, amb una mica més de fondària i un tercer fragment al nord. Els països afectats, emergits després de la caiguda de la Unió Soviètica van començar a fer plans per salvar el mar, però la majoria van quedar en bones paraules i prou. Es va construir un dic per retenir l’aigua de la part del nord, mentre que la resta es va donar gairebé per perduda.

El dic ha servit d’alguna cosa. Certament la part del nord està recuperant aigua i fins i tot una mica de pesca. Però la sort ha sigut molt diferent per la resta. Les últimes fotos que s’hi han fet des de l’espai mostren que ja no hi queda pràcticament res. A la franja de l’oest encara s’hi veu una mica d’aigua, però de l’altra secció res de res. Una enorme extensió de sal cobreix el que durant milers d’anys va ser el quart llac més gran del planeta.

Quan les coses van començar a anar malament al mar, els tècnics soviètics no van semblar massa amoïnats. Que el mar es perdés era secundari enfront les possibilitats de convertir aquella zona en una gran productora de cotó. I de fet, l’Uzbekistan és avui un dels principals productors de cotó.

Però al final van començar a proposar plans per refer el mar. Per sort va quedar en no-res, perquè moltes vegades el remei és pitjor que la malaltia. Per exemple, una de les propostes era fer servir armament nuclear per fondre geleres de les muntanyes del Pamir.

El mar d’Aral està condemnat. Potser se’n podrà salvar una petita part, però el mar, l’ecosistema que mantenia, el clima que donava a la zona i les cultures que van créixer al seu voltant ja s’han esvaït.

I la seva història s’assembla massa a moltes altres que tots tenim presents, a petita escala, o a nivell global.

Algú amb més diners que coneixements decideix que pot guanyar encara més diners amb determinades actuacions. Quan els efectes d’aquestes actuacions es posen de manifest primer es neguen, després es minimitzen i finalment s’acusa de paranoics o d’enemics del progrés als qui s’hi oposen. I quan la situació ja és tan evident que no es pot seguir negant, troben la manera de distreure al personal fins que ja és massa tard per fer-hi res.

De totes maneres, quan s’arriba a aquest punt, els que ho van causar ja no hi són. Van viure les seves vides, es van enriquir i van desaparèixer deixant la merda pels que vinguin després.

Per això, en mirar les fotos del mar d’Aral, no puc deixar de pensar en rius que tenim per aquí o en el nostre planeta en la seva globalitat.

14 comentaris :

Carquinyol ha dit...

A mi em posa de mala llet veure com encara hi ha gent que justifica aquestes coses en virtut del creixement econòmic, tot i veure clars exemples del que es pot arribar a fer al planeta, ara per ara l'únic lloc on podem viure.

Per cert, la part de una de les propostes era fer servir armament nuclear per fondre geleres de les muntanyes del Pamir es per guardar-la dins de les majors estupideses de la humanitat.

bajoqueta ha dit...

Ui que això ja torna a estar en marxa i jo no m'havia enterat :)

És curiós com "fem que canvie" el paisatge i després sembla que ho volem arreglar.

De vegades, anant d'excursió o comparant fotos d'indrets on anavem, se veu el gran canvi. I de vegades la veritat és que fa por :S

Alasanid ha dit...

La veritat és que fa una sensació molt estranya veure-ho a les fotos. Però la natura també les fa aquestes coses a vegades.

Però clar, en aquesta ocasió estava en mans humanes evitar-ho i això és diferent.

David ha dit...

Això és esgarrifós. De fet, els "grans països desenvolupats" en són uns experts. Als USA estan fent una cosa semblant al Riu Colorado aigües avall de Las Vegas. Per donar aigua i electricitat a la gran urbe al mig del desert (ja té nassos!) estan reduint dràsticament el riu en direcció a mèxic.
I ara va, i els veïns en faran un (un parc tipus Las Vegas) a la franja que complicarà, i molt, el cabal de l'Ebre.

Falta molt de seny

Arcangelo ha dit...

No vull establir paral·lelismes, però això és justament l'invers (en molt gran) a crear una presa que inundarà un territori, destrossant-ne l'ecosistema.

Anònim ha dit...

生活流行時尚給你無限歡樂與資訊,打擾了~謝謝!

整形資訊:
縫雙眼皮,整形,整形外科,果凍矽膠
電波拉皮,整形,果凍矽膠
婦女資訊:
試管嬰兒,婦產科,肉毒桿菌,不孕症
旅遊資訊:
台南旅遊,台南旅遊
高雄計程車,高雄計程車
墾丁包車,墾丁包車
高雄租車,高雄租車
日月潭旅遊,日月潭旅遊
日月潭包車,日月潭包車
高雄一日遊,高雄一日遊
墾丁旅遊,墾丁旅遊
墾丁一日遊,墾丁一日遊
墾丁旅遊網,墾丁旅遊網
高雄縣旅遊,高雄縣旅遊
阿里山旅遊,阿里山旅遊
服務資訊:
清潔公司,雲林,國民黨
張艮輝,雲林立委
瑜珈資訊:
瑜珈,瑜珈教室,瑜珈補習班
瑜珈教學,瑜珈教室,高雄瑜珈
行銷資訊:
網路行銷,網路行銷,網路行銷
seo,seo,seo
居家生活:
室內設計,室內設計作品
歐化廚具,系統櫃
系統傢俱,傢俱
裝潢,廚具工廠

Carquinyol ha dit...

Totalment d'acord amb el comentari d'Anònim

xDD

Joana ha dit...

Primer, totalment en desacord amb el comentari d'anònim, per donar polèmica, perque estem tots tan d'acord!
Vaig veure les fotos el divendres al diari, fa pànic del que es pot fer. Som capaços de canviar el que ens envolta de forma gratuïta i totalment inconscient. Es monten viatges a veure com cau el Perito Moreno, quin gran espectacle! Cada cop que en veig un video, m'esgarrifo! I el Mar d'Aral, era la crònica d'una mort anunciada, així que ja podem anar prenent croquis, a veure que passa amb la Mediterrània.

Dan ha dit...

Carquinyol. La idea si que va ser una anada d'olla de les importants. I de vegades la gent amb poder te cervell de mosquit.

Bajoqueta. Es que una cosa es que vagi canviant mica a mica. Que es vagi humanitzant. però bestieses com aquestes ja son una altra cosa. brrr.

Alasanid. Realment estava en mans humanes,I això acostuma a ser un problema.

David. Si. Tendències semblants se'n troben arreu. Realment no n'aprenem.

Arcàngelo. És si fa no fa el mateix. Els russos assequen. Els xinesos inunden. Sempre en nom del progres...

Anònim. Que et bombin.

Carquinyiol. pues eso

Joana. Amb la mediterrània costarà més, però segur que ens en sortim. La capacitat que tenim d'espatllar les coses augmenta a cada generació.

Dan ha dit...

Com que últimament els anònims escrites en xinés o oferint coses que a tots ens interessen un rave estan proliferant massa, m'he vist obligat a activar la verificació de paraules. A veure si així fem una mica de neteja d'aquests convidats indesitjats. És una mica llauna i no m'agrada massa, però que hi farem.

Laia ha dit...

Oooh inauguraré jo la verificaicó per paraules!! :-P

M'he quedat amb un pam de nas amb això de la gelera... és tan surrealista!

Suposo que amb la fam de diners que arrosseguen, es dedicaran al cotó... i a la sal?

Dan ha dit...

Això de la sal seria una bona idea. però crec que està massa contaminat.

kika ha dit...

doncs jo ahir estava pasant l'estona mirant un atlas i vaig trobar la mar d'aral tota sencera: ene l dibuixos dels mapes i també en el que semblaven fotografies... no em pensava que l'atles fos tan vell, les fotos potser ho eren mes... de totes maneres: era mooolt gran!

KGUN10 ha dit...

Un exemple mes que per molta gent el mes important en aquest mon es la pasta i si es gansa millor. Fa molt de temps que ho penso i crec que dificilment canvia-re d'idea : la terra lo que necessita de veritat es que el ser huma s'estingeixi!