Condons, plantes i passions

Una cosa molt divertida són les confusions que passen quan algú creu conèixer les característiques d’alguna cosa, però en realitat s’està ficant de peus a la galleda. Això ens ha passat a tots, però algunes errades són més notables que altres. I un de divertit l’he vist avui a la propaganda d’uns preservatius amb sabors variats. A l’anunci del condó hi diu “Control Sex Senses “Tropical Delirium” Preservativo que ofrece el evocador poder seductor del aroma de la fruta de la pasión, famoso estimulante sexual.”

Interessant i prometedor, però amb un petit error. La fruita de la passió només és un famós estimulant sexual per aquells que s’ho vulguin creure, perquè en realitat la planta no en té res d’estimulant.

La gràcia i la clau de l’error està en el nom. Fruita de la passió. La paraula passió ja ens pot fer venir al cap escenes tòrrides de sexe i de sentiments desbordats. Una fantasia agradable que potser pot desencadenar aquesta fruita. Funciona molt menys si li diem per l’altre nom que té: Maracuià.

Realment no hi ha color. Queda molt més prometedor condons amb sabor a fruita de la passió, que no pas condons amb sabor a maracuià. Tampoc seria una mala cosa ja que seguiríem parlant de fruites tropicals. I els tròpics es relacionen amb calor, vacances, cossos en banyador, platges paradisíaques... No està malament, però la presència de la paraula passió és molt més contundent.

De totes maneres, la pobra planta (Passiflora edulis) té una història una mica més complicada al seu darrera. El nom de fruita de la passió li van posar els conquistadors espanyols quan la van descobrir. I segurament que aquella colla no estaven pensant en noies en bikini mentre anaven conquerint les Amèriques. Aleshores el nom?

Doncs la cosa és bastant menys estimulant. Més aviat al contrari. Quan van veure la flor de la planta, els va recordar una corona d’espines. I li van donar el nom de “fruita de la passió” en record de la passió de Jesucrist. A més, si mireu atentament la flor notareu que, a més de ser prou maca, mostra unes quantes característiques particulars. Té cinc estams, que van associar amb els cinc estigmes, i tres pistils, que simbolitzen els tres claus amb que van clavar Jesucrist a la creu.

Durant molt temps no hi devia haver cap problema. La societat estava fortament impregnada de la cultura cristiana i controlada pel poder eclesiàstic. La paraula passió tenia un significat claríssim que no associaven en absolut a les passions carnals. Implicava quaresma, crucifixió, rosaris i història sagrada.

Però els temps van canviant, la societat adopta nous costums i altres passen a un segon terme. Mica a mica la passió en el sentit més físic de la paraula va deixant de ser una cosa vergonyosa per esdevenir una cosa agradable que podem desitjar sense problemes. Això passa al mateix temps que comencen a arribar als supermercats fruites tropicals d’arreu del món. Quan apareix el fruit de la passió, el reflex mental ja és diferent del que tenien en el passat i de seguida associem aquesta planta amb la passió sexual. Per tant, res més normal que pensar que deu tractar-se d’un fruit, com a mínim, afrodisíac.

Doncs, per desgràcia, no és especialment afrodisíac. Al menys no més que cap altra fruita. Tot i que ja se sap que això dels afrodisíacs depèn molt més de la ment del que se'ls pren que no pas de les propietats del fruit. Si hi voleu creure-ho fermament potser igual funciona. Si més no, amb un suc de fruita de la passió tindreu una beguda plena de vitamines i oligoelements, a més de refrescant.

Encara que, és clar, això de les vitamines i els oligoelement no té gaire gràcia com a propaganda per un condó.