Epidemia... de por?

Hi ha una amplia varietat de llibres d’autoajuda, de com prosperar en la vida i en els negocis o de com esdevenir un líder amb carisma. En un moment donat poden ser útils per algunes persones, però el cas és que tots aquests llibres tenen una cosa en comú. Si els mires fredament, bona part del que diuen són obvietats.

Doncs ara mateix sembla que passa una cosa semblant als medis de comunicació amb la història de la grip. Publiquen llistes de recomanacions de que cal fer, i quan les llegeixes, et trobes que realment no hi ha res de nou. El que diuen és el que sempre fem o al menys el que sempre hem sabut que s’ha de fer.

Per exemple, “si un nen té febre, no pot anar a l’escola fins que ja estigui curat”. Doncs genial, però això ja era el que es feia sempre amb la grip.

“Rentar-se les mans sovint”. Hi ha gent marrana, però la majoria anem nets. I si creiem que hem estat en contacte amb algun malalt, és evident que t’has de rentar les mans.

“No tossir a la cara de les persones i fer servir mocadors”. Doncs tampoc sembla una novetat respecte de que fer amb la grip normal.

Per descomptat no vull dir que calgui prendre-ho a la lleugera, però és que últimament ja sembla que freguem la paranoia. Per la importància que li donen a les notícies sembla que ens enfrontem a una gran pandèmia mundial que delmarà la població. Cada persona que per desgràcia es mor d’aquesta malaltia és comptabilitzada gairebé en temps real als telenotícies.

Aquesta por era comprensible quan va aparèixer el nou virus. Després de molts anys convivint amb un tipus concret de virus de la grip, ens vàrem trobar amb un de completament nou. Des dels anys 80 que teníem dos soques principals de virus de la grip. Una del tipus H3N2 i un altre del tipus H1N1 (diferent del nou que tenim ara). Aquests virus, que anomenem la grip estacional, podien afectar prop d’un milió de persones cada any a Espanya. I també causaven morts. Prop de dues mil persones l’any.

Quan va arribar el nou virus, d’entrada no sabíem com seria. Les autoritats sanitàries tenen molt present la gran pandèmia del 1918, que va matar moltíssima gent, i altres que sense arribar a aquells nivells també han resultat especialment letals. Per desgràcia, això és part del joc: De tant en tant apareix un nou virus de la grip per instal·lar-se entre nosaltres i substituir als antics. El nouvingut pot ser igual, pitjor o més benigne que l’anterior. I el desconeixement inicial justificava la inquietud.

Però ara ja sabem com les gasta la grip nova. Ara, i si les coses no canvien (una possibilitat que amb els virus sempre cal tenir present) sembla que no és gaire diferent de l’anterior. S’encomana més fàcilment, de manera que molts la passarem la grip aquest any. Però generalment provoca una malaltia igual o en tot cas més lleu. De manera que no cal patir.

També causa morts, és clar. I els grups afectats són diferents dels de la grip anterior. Abans els ancians eren les seves víctimes predilectes i ara ja no ho són tant. Però els casos greus són un percentatge del voltant de l’1 % dels afectats. I fins i tot en aquests, la mortalitat és baixa. Naturalment et pot tocar i això sempre és una putada. Però això també passava amb l’anterior grip i no estàvem tan histèrics l’any passat.

Si tot segueix com ara, serà una llauna perquè molts nens passaran alguna setmana a casa amb mal de cap, febre, mocs i tos. Altra vegada, res de nou respecte l’any passat, excepte que presumiblement hi haurà més nens afectats. De manera que els pares ja podem tenir aparaulat algun cangur per quan sigui el moment.

I millor que ens hi acostumem, perquè el nou virus ha substituït l'antic. Sembla que ha vingut per quedar-se i ara ja més del 95 % dels casos són de grip nova.

Però la febre per aconseguir vacunes, per tancar escoles, per proveir-se d’antivirals i tot això està sent desmesurada. Els laboratoris encantats, és clar. Hi ha qui hi veu conspiracions, com sempre, però no cal. Si vosaltres fóssiu fabricants d’antivirals no estaríeu encantats del clamor popular demanant més i més tractaments per si de cas?

Per descomptat no és que no calgui tenir tot això preparat. El que passa és que no estem excessivament diferent d’altres anys. Podria haver-ho sigut, però sembla que hem tingut sort i no serà aquesta la gran epidèmia que un dia o altre arribarà. De totes maneres, també cal tenir present que la sanitat actual no és la de 1918. Una mica més preparats si que estem.

Ara, com diuen els metges, comença a ser més preocupant l’epidèmia de por que s’està generant que no pas la de grip.