Aquest ha sigut un cap de setmana prou especial i intens en el que les paraules referèndum i independència s’han fet servir generosament. L’endemà, no podia ser d’altra manera, els diaris portaven tota mena d’interpretacions del que havia passat. I també com no podia ser d’altra manera, segons el medi de comunicació que triessis podies llegir coses diametralment oposades.Entre les moltes afirmacions que he pogut llegir algunes eren interessants. Particularment les que recordaven que era un referèndum il·legal i es preguntaven per quin motiu algú no impedia que es realitzés (i aquest algú anava des del govern fins a l’exèrcit). Sembla que hi ha qui no acaba de tenir clara la diferència entre consultar i referendar una cosa. O potser és que hi ha qui prefereix directament prohibir el preguntar.
Però també resulta curiós la interpretació dels resultats. Hi ha qui parla de ‘fracàs’ per causa de la poca participació si ho comparen amb altres referèndums (aquests si que ho eren) o simplement conten com a "no" tots els que no van votar.
Això és, òbviament, un error important ja que estaríem comparant situacions i procediments diferents. Però, a part de la ideologia de cada medi de comunicació, és indicatiu de com de complicat pot ser fer enquestes electorals i el gran nombre d’errors que poden fer-nos interpretar malament unes dades.
La idea de les enquestes electorals és, naturalment, fer-nos una idea de quin serà el resultat en unes eleccions abans que aquestes tinguin lloc. Amb aquesta informació els diferents partits poden tenir un cert marge de temps per modificar les seves estratègies.
Per fer una enquesta el que es fa és simplement preguntar a un nombre limitat de persones i a partir de les respostes intentar deduir el que passarà amb el total de la població. Aquí ja cal anar en compte amb la primera decisió que han de prendre els qui faran l’enquesta. Quantes persones calen per tenir una dada representativa del total, i qui seran aquestes persones. Segons on fem l’enquesta obtindrem uns resultats o uns altres. Per això cal que la mostra de població sigui raonablement semblant al total de la població.
Però a més, les persones som molt murris, i ens encanta no dir tota la veritat. Sobretot en les enquestes. Per això a més de a qui pensem votar també pregunten a qui vàrem votar l’anterior vegada. Aquesta pregunta no és irrellevant i, simplificant-ho una mica, serveix per valorar la quantitat de mentiders que hi ha a l’enquesta. El motiu és que els resultats passats si que els sabem, de manera que podem fer una correcció sobre les dades obtingudes. Cal recordar que malgrat el mal ús que amb freqüència se’n fa, l’estadística és una branca de la matemàtica i hi ha tècniques que permeten processar els resultats d’una manera tècnicament correcta.
Hi ha més factors a tenir en compte. Per exemple, les persones despistades o les que no recorden el que van votar, o aquells que el seu vot va ser nul però ho ignoren. També els que pensen votar nul o blanc però no ho diuen. Per cada un d’aquests possibles factors d’error hi ha una manera o una altra de corregir-ho que acabarà depenent del temps i dels diners que s’hi vulguin dedicar.
Naturalment també cal tenir en compte el client que encarrega l’enquesta i que tindrà unes preferències que poden condicionar el resultat final. No hauria de ser així, però tots sabem que les enquestes tenen subtils (o no tant subtils) diferències en funció del medi de comunicació que les mostra.
Tot plegat no és fàcil en absolut i a més, les enquestes ens donen una situació en un moment donat, però que pot anar canviant amb el temps. Per això és tant important o més el com van les tendències a mida que s’acosta el dia de les eleccions.
I per això fan gràcia les interpretacions i extrapolacions que alguns han fet del que va passar el diumenge. En realitat no ens diuen gaire res de com aniria un hipotètic referèndum sobre la independència, però ens diuen molt de com pensen els qui fan les interpretacions.
El que és evident és que a partir de les dades que van sortir a Arenys de Munt no podem saber que passaria en el cas que es fes la consulta popular d’una manera més formal. En realitat, el que resulta empipador és que encara es discuteixi el simple fet de formular una pregunta i escoltar la resposta.
10 comentaris :
Quan em fan una enquesta electoral jo sempre dic mentida.
Realment el millor de la consulta/referèndum/enquesta (trii la paraula que més li agradi) no va ser la participació, ni tan sols el resultat, ja que hi havia molts factors que influencien el resultat.
El millor de tot és que és va realitzar, que a la gent va poder contestar amb llibertat una de les preguntes eternament demonitzades a l'Estat Espanyol, tot i la tremenda pressió que van crear els de sempre en contra.
estic d'acord amb el carquinyol, sobre el millor dels fets de diumenge passat.
respecte a les enquestes, tal com dius en principi serveixen per "fer-nos una idea de quin serà el resultat en unes eleccions abans que aquestes tinguin lloc. Amb aquesta informació els diferents partits poden tenir un cert marge de temps per modificar les seves estratègies."
però no només els partits. també serveixen perquè els votants facin servir aquesta informació per a decidir les seves estratègies.
però clarament, la infomació que ens donaran sobre els resultats de les enquestes estarà dissenyada pel client (partit politic o afí normalment) que l'ha encarregat, de manera que indueixi a la gent a votar el que sigui més convenient per aquest partit...
en fí, que les enquestes no són res més que una estratègia dels polítics...
i els referendums, o consultes, o iniciatives populars, si no son vinculants, també!
Martell de Reus. Punyetero. Però per que coli hauries de mentir en les intencions pero dir la veritat en les del passat.
carquinyol. És increïble que una cosa tant simple la facin tant complicada. I encara els cou. :-D
kika. Sobretot son eines per incidir sobre els votants! Com molt be dius, han passat de ser una simple eina d'informació a part d'una estratègia de partit.
Jo també penso que el més important d'aquesta consulta d'Arenys no és ni el resultat, ni la participació (que no són extrapolables, ni significatives , etc, etc) però si que ha servit per constatar una cosa: A la democràcia constitucional del Regne d'Espanya li fa por la DEMOCRÀCIA amb majúscules.
A banda de les interpretacions, la participació i el resultat, les dades interessants van arribar força abans del dia del referèndum, quan vàrem poder fer-nos una idea de a quin país vivim. En aquesta consulta, l'estadística ha estat ho de menys :-)
La veritat és que estic d'acord amb el titular de libertad digital. És inadmisible que gent de la falange es pugui manifestar públicament.
D'altra banda no m'estranya ja que qui va defensar l'Estat en aquest procés (l'advocat de l'Estat) havia estat candidat de la Falange en més d'unes eleccions la dècada passada.
Canviant de tema, les enquestes. Dubto que hi hagi cap matemàtic que pugui arreglar aquesta. De totes maneres el més important no és el resultat sinó que es vagi fent arreu del territori i a veure si passa a ser una cosa normal (només demano que ho sigui a Catalunya (a veure si els del PSC comencen a tenir critèri pròpi)).
La veritat és que un 41% està molt bé.
PS: Arenys de Munt sempre ha tingut aquest esperit.
No tinc ni la més mínima idea de com van anar els resultats, ho imagino. Un 41% no trobo que estigui gens malament.
L'estadística dona uns resultatsii sigui qui sigui que faci l'enquesta els resultats seran uns, però la interpretació pot ser totalment oposada depenen de qui interpreti. O no es recorda ningú de les últimes eleccions, que van estar un fracàs per tots, però tots sortien tan contents, dient que havien guanyat? i que tenien unes raons!
Si algú veu o ha vist la sèrie "House", recordarà que aquest metge (no sabem si doctor o no) sempre diu: "Todos mienten". partint doncs d'aquesta premissa, en Martell de Reus és totalment normal. Em sembla, però, que aquestes enquestes poden fer modificar, no el vot, però si el fet d'anar o no.
McAbeu. Si. El mes interessant va passar abans i també després de la consulta.
Assimetrich. Totalment d'acord.
Alasanid. Et noto sarcàstic :-D
Joana. El cas es que cal interpretar les coses dues vegades. primer cal interpretar les dades de les enquestes, i després caldrà interpretar els resultats finals, que són els bons. Com dius. Sempre (quasi) tots diuen que han guanyat.
House en sap molt.
Publica un comentari a l'entrada