Un dels jocs més coneguts arreu del món per la canalla és el de “pedra, paper, tisora”. Segur que en coneixeu les regles. Després de recitar l’un, dos, tres, pedra, paper, tisora, es mostra la mà en determinades posicions que simbolitzen les tres possibilitats. La pedra esclafa les tisores, les tisores tallen el paper i el paper cobreix la pedra. Triïs el que triïs tens una probabilitat de guanyar i una altra de perdre, de manera que semblaria un joc a l’atzar, però de fet no ho és ja que pots intuir si el contrincant segueix una estratègia i aprofitar aquest coneixement per derrotar-lo. Naturalment, el teu contrincant està fent el mateix, de manera que la cosa es tornaria a equilibrar, però únicament si els dos són igual d’hàbils.
El joc em va fer riure molt en un capítol d’una de les meves sèries de televisió preferides “The Big Bang Theory” (Gràcies Alasanid). Allà, proposaven de jugar en una versió extensa en la que cada moviment té dues possibilitats de guanyar i dues de perdre. El joc és el de “pedra, paper, tisora, llangardaix, Spock”. (Si. S’ha de ser friki per captar tota la gràcia).
Les normes, com diu un dels protagonistes són senzilles: “La tisora talla el paper. El paper cobreix la pedra. La pedra esclafa al llangardaix. El llangardaix enverina l’Spock. L’Spock trenca la tisora. La tisora decapita al llangardaix. El llangardaix menja el paper. El paper desautoritza l’Spock. L’Spock desintegra la pedra. I, com sempre, la pedra esclafa les tisores”.
Si voleu un esquema de com funciona, el teniu aquí. (I si encara us sembla poca cosa, aquí en teniu un d’encara més complex, i gairebé impossible de jugar.)
Aquesta versió no la va inventar aquesta sèrie sinó que ja corria per Internet fa uns quants anys. Però de nou ens porta a un joc amb igualtat de probabilitats i en principi totalment equilibrat.
Però això de fer servir un llangardaix entre les possibles jugades té la seva gràcia, perquè a la natura realment existeix una espècie de llangardaix que juga a una versió de “pedra, paper, tisora”.
A les zones desértiques de la costa oest de nord Amèrica hi viu un llangardaix (Uta stansburiana) amb la pell coberta per taques de colors. Tot i ser de la mateixa espècie, n’hi ha de tres tipus diferents i amb tres estratègies d’aparellament també diferents. Hi ha uns mascles que tenen taques taronjes i són molt agressius. Aquests no tenen cap mirament a aparellar-se amb les femelles dels mascles blaus, que són molt menys agressius.
El que fan aquests mascles blaus és no buscar-se problemes amb els trinxeraires dels mascles taronjes i prefereixen anar a buscar les femelles dels mascles grocs. Els més petits i febles.
Però els mascles grocs el que fan és aprofitar el seu color i la seva mida per aparentar que són femelles... i fer-s’ho amb les femelles dels mascles taronjes, que estan enfeinats fent fora als mascles blaus.
De manera que les regles de comportament entre els mascles passen a ser: El taronja guanya al blau. El blau guanya al groc. I el groc guanya al taronja. Talment un “pedra, paper, tisora” generat per l’evolució. En aquest cas, però, el premi és una rebolcada amb la femella llangardaix. A més, les tres relacions semblen equilibrades i com que difícilment un grup de llangardaixos començarà a modificar l’estratègia conscientment, sembla que el joc es pot mantenir en equilibri sense problemes.
A no ser, és clar, que un dia les femelles decideixin dir-hi la seva.
14 comentaris :
Quina gràcia de llangardaixos XD. Si mai en trobo, me'n compraré una parella de cada color i els posaré en un terrari, a veure què passa.
aquest joc em sonava familiar... del facebook! :-D
si te'l mires be, des de la teoria de jocs, tant l'orginal com l'extensió de l'spock, són jocs de suma zero (el que un guanya l'altre ho perd); i en tots dos casos en qualsevol jugada sempre hi ha un jugador que si fos a fer canviaria d'estrategia (el que perd, és clar).
per això aquests jocs es poden jugar eternament, i suposo que per això s'han fet populars. hi ha un blog que aquests dies n'ha estat parlant de tot això:
http://todoloqueseaverdad.blogspot.com/2009/09/la-teoria-de-los-juegos-la-historia-mas_24.html
Els mascles grocs aparenten que són femelles per revolcar-se amb les femelles taronges? Uh....
Ergo.. les femelles taronges tenen un component homosexual bastant important, no??? Ergo... al final se'n cansaran de que els mascles se les rifin i s'emparellaran entre elles i s'acabarà l'espècie taronja... Ergo... això té un final no gaire feliç, eh???
Gerard. Busca un terrari prou gran, que al final tot es basa en temes territorials.
kika. del faceoobk? també hi és :-), però a mi me'l va ensenyar el mestre Sheldon!.
Suposo que el més freqúent sera que els dos jugadors pensin en canviar d'estrategia si la majoria de partides acaben en empat.
Alepsi. Maquiabélica! Els mascles grocs aparenten que son femelles per evitar que els taronjes els ataquin. Potser sigui que les femelles semblen estar dividides en tres grups. Les que els agraden els llangardaixos metrosexuals (rotllo nens pijos), les que els agraden els ubersexuals (rotllo mascles bestiotes) i les que els van els mascles sensibles i amb el seu costat femeni desenvolupat.
Final feliç per tothom!
Mira tu quines coses, amb tres sprays de color groc, blau i taronja t'ho podries arribar de passar d'allò més divertit jugant a pintar uns llangardaixos de Nord-America...
(i de retruc potser fins i tot extingir una espècie... ups)
He he. No no no. El color ens permet identificar-los, però l'important es el caracter. No per canviar-li el color faràs que modifiqui el comportament del llangardaix. Aunque la mona se pinte de seda...
Genial, he rigut molt que curiós!!! la natura és increïble!
Em sembla que com a fan de la sèrie i jugador de l'expansió el meu missatge no podia faltar avui.
A veure si juguessis contra una colla de frikis els guanyaries en un moment, només cal treure lizard.
De totes maneres no és tan difícil com sembla jugar-hi, potser és que ja porto unes quantes partides (sí, a classe també hem de decidit coses a vegades XD).
Pel que fa a la realitat dels llangardaixos americans... no s'han trobat els grocs que els perseguís un taronja??
PS: ara a esperar a l'1 d'octubre pel segon capítol de la temporada.
PPS: Intento encomanar l'afició a TBBT a tot aquell qui puc ^^
A mí també m'agrada molt la sèrie de The Big Bang Theory (TBBT)
PS: aqui deixu una adreça per qui vulgui mirar TBBT http://www.seriesyonkis.com/serie/the-big-bang-theory/
Hahaha ostres, que divertit! I les femelles sempre tenen cries del seu mateix color o del del mascle?
Xènia. La natura és una passada!
Alasanid. Cert. En segons quin ambient, lizard és un cop demolidor! I no. Els taronjes no persegueixen als grocs, perquè els confonen amb femelles (aquesta es la seva estratègia)
Enric Milà. És que és genial! Aquí és on la veig jo :-D
Laia. Doncs les femelles no ho se. Com acostuma a passar, la major part de la informació fa referencia als mascles.
I mi jugo el que vulguis a que elles també tenen estratègies interessants, però menys evidents que les dels mascles.
Dan, deia lo de perseguir als grocs pensant-se que eren femelles.
A veure si miro el segon capítol aquesta tarda.
PS: ahir em vaig confondre de dia...
Fascinant.
La natura té remei per tot.
Publica un comentari a l'entrada