Sic transit, gloria mundi

Quan es coronava un nou Papa tradicionalment tenia lloc una llarga cerimònia en la que el nou Papa era coronat com a líder de l’Església Catòlica a la Terra i sobirà del Vaticà. Això va durar fins Pau VI, que va ser el darrer Papa coronat a la manera tradicional. Durant aquesta cerimònia, i en tres ocasions, el protocol s’interrompia i el mestre de cerimònia es dirigia al Papa i li deia: “sic transit, gloria mundi”

La frase vol dir “així passa la glòria del món”. Una manera de recordar-li que en aquesta vida la glòria, els èxits, el triomf, són temporals.

Aquesta idea es podria aplicar moltíssimes vegades i tots podem pensar en mil exemples de grans triomfadors que han viscut breus etapes de glòria abans de caure en l’oblit o de ser substituïts per altres triomfadors.

I curiosament, a nivell molecular, també s’ha experimentat la realitat de la sentència.

Actualment sabem que el material genètic on tenim guardada la informació que ens fa ser com som, nosaltres i pràcticament qualsevol ésser viu a la terra, és el DNA. Però durant molt de temps ningú hauria donat un duro pel pobre DNA. Els investigadors de fa un segle ja sabien que al nucli de les cèl·lules hi havia sobretot DNA i proteïnes. I també sabien que allà s’hi guardava la informació genètica. Allò que passava de pares a fills i que caracteritzava cada cèl·lula. Les instruccions per fabricar unes proteïnes o altres.

I es donava per fet que els gens eren fets justament de proteïnes. Les proteïnes eren l’estrella de la bioquímica. Estaven fetes a partir de vint aminoàcids en llargues cadenes de gran complexitat. Unes tenien activitat enzimàtica, altres eren estructurals. Les combinacions semblaven infinites, de manera que tenien totes les característiques que s’esperaven del material genètic.

En canvi, el DNA estava fet únicament amb quatre bases nitrogenades. Aparentment no tenia una estructura molt complexa i es donava per fet que la seva funció era sobretot estructural. Com si fossin l’embolcall dels autèntics gens fets per proteïnes. Fins i tot hi ha novel·les de ciència ficció d’aquell temps que parlen de purificar les “proteïnes géniques”.

Però al final la glòria de la proteïna es va apagar. Diferents experiments van començar a indicar que els gens estaven fets de DNA i no de proteïna. Es va descobrir l’estructura en doble hèlix i al final va quedar clar que era el DNA el material important pel que fa a la genètica i no la proteïna. Sic transit, gloria mundi.

Durant mig segle el DNA va ser la molècula reina i el coneixement sobre ella va augmentar de manera espectacular. Es va poder seqüenciar, manipular, alterar i transferir. I mica a mica va anar quedant clar que en el fons, les coses tampoc estaven tan clares. Per descomptat que els gens estan fets de DNA, però resulta que teníem molt més DNA que no pas gens. Moltíssim DNA simplement ignoràvem quina funció tenia. Com si en un gran llibre, la majoria de pàgines no tinguessin sentit. Per això es parlava de “DNA brossa”.

Per descomptat no és que no tingui cap funció. Simplement que la ignoràvem. I molta part encara no la coneixem, però la llum sembla que es va obrint pas i ara toca recordar al gloriós DNA que sic transit gloria mundi.

La tercera molècula implicada en tot el sistema era el RNA. El missatger. Un àcid nucleic que simplement copiava la informació del DNA i la portava des del nucli fins al citoplasma cel·lular perquè fos llegit i la proteïna es pogués sintetitzar. La feina del RNA era d’allò més modesta.

O potser no.

Ara ja sabem que hi ha molts més tipus de RNAs. Els més coneguts eren els ribosomes. Les “màquines moleculars que la cèl·lula fa servir per fabricar les proteïnes. També hi ha el RNA de transferència, que porta els aminoàcids fins al lloc on s’uniran per fer la proteïna.

Però també hi ha un gran nombre de petits RNAs que corren per la cèl·lula i que s’encarreguen de regular el funcionament del DNA. Ells ajuden a decidir quines proteïnes s’acabaran per fabricar. Ells decideixen com seran aquestes proteïnes. Ells s’encarreguen de lluitar contra les infeccions per virus.

Sembla que no s’acaben les funcions que fan els RNAs. La molècula que durant molt temps era la ventafocs de la genètica està esdevenint més i més la clau de molts processos. Pot portar informació genètica com ho fa el DNA i gaudeix de part de la versatibilitat de les proteïnes, de manera que segurament en sentirem a parlar molt en els propers temps.

Fins que li arribi el moment, perquè ja ho sabeu. Sic transit, gloria mundi.