Unitats de confusió

Ja he comentat alguna vegada que establir un Sistema Internacional de Mesures va ser una gran idea. Ens passem la vida mesurant i comparant, i el menys que podem demanar és que ens posem d’acord en les unitats que fem servir. A més, té molt sentit que les unitats es puguin definir amb precisió i que es puguin relacionar entre elles d’una manera fàcil i senzilla.

Per això mesurar en metres, quilos, segons, newtons o coulombs ens permet entendre'ns amb tot el món i les conversions són més simples que si féssim servir iardes, galons, braces, quarteres o galins del rei. Això de mesurar les coses de manera estandarditzada va ser un dels grans llegats de la revolució francesa.

De totes maneres els costums costen de canviar. I les coses, si no es fan al moment que toca, després costa molt. Als Estats Units, poc després de la seva independència es van plantejar si adoptar el sistema de mesures que s’anava adoptant a Europa. Ho van desestimar perquè per fer-ho necessitaven enviar una expedició científica a fi d’homologar les dades i les mesures. Això era car i políticament complex en aquell moment i ho van deixar estar. Per això encara funcionen amb arcaiques milles i galons i formen, junt amb Birmània i Libèria, el grup dels tres països que encara no han adoptat el Sistema Internacional.

Però aquí també tenim una unitat obsoleta, d’orígens erronis, de nomenclatura confosa i que s’escriu amb símbols equivocats. Una unitat que no forma part del sistema internacional i que originàriament mesurava una cosa que en realitat no existeix. I malgrat tot, la fem servir moltíssim i la trobem arreu. La caloria.

Si compreu aliments trobareu el seu valor en calories. Per fer règim, de seguida es parla de calories, al gimnàs les màquines t’informen de quantes calories has gastat i molta propaganda comença parlant de menjar baix en calories. Però exactament en parlar de caloria tenim clar de que parlem?

Perquè inicialment es va fer servir com unitat per mesurar la quantitat de calor que contenia un cos. Això era al segle XVIII, quan la teoria del flogist encara corria i pensaven que la calor era una “cosa” que els cossos contenien i que podien intercanviar-se. De vegades es diu que va ser en Lavoisier que la va descriure, però al pobre Lavoisier li van tallar el cap abans que ningú fes servir la paraula caloria. El que és cert és que ell va començar a mesurar la quantitat de calor d’un cos amb un calorímetre.

Va ser un tal Clèment, l’any 1824, qui va fer servir una Caloria petita, definida com la quantitat de calor necessària per escalfar un quilo d’aigua un grau. Aquesta definició, però, era massa imprecisa i va anar canviant amb el temps. Es va passar a parlar de caloria (en minúscula) o caloria-gram com a la quantitat de calor que feia pujar en un grau la temperatura d’un gram d’aigua. El símbol d’aquesta unitat era “cal”. Però el sistema internacional feia servir com unitat bàsica el quilo, de manera que també van parlar de la Caloria (en majúscules) o quilocaloria que era la que feia pujar en un grau la temperatura d’un quilo d’aigua i que valia mil caloria-grams.

Els problemes van seguir quan es van adonar que no és el mateix fer passar l’aigua de zero a un graus que de quinze a setze o de noranta-nou a cent. Va caldre una nova definició. I posats a fer-ne, en van fer unes quantes. A més, tothom feia servir quilocalories, però com que el símbol era Cal, es parlava de calories. Això causava confusions amb les caloria-grams ja que el símbol era el mateix i l'única diferència era si feies servir majúscules o minúscules. De totes maneres, quasi sempre es fa referència a les quilocalories, malgrat que en diguin calories (perdó, Calories).

Entre les definicions, les que van reeixir més van ser les que diuen que és “la quantitat d’energia calorífica necessària per elevar la temperatura d’un gram d’aigua destil·lada de 14,5ºC a 15,5ºC a una pressió estàndard d’ una atmosfera.” I si canvien gram per quilogram tindreu la definició de la quilocaloria..., o Caloria gran... o en majúscules,... o la que sigui, que això és un embolic irritant.

Però a més tot plegat és obsolet perquè ja fa temps que sabem que la calor no és una cosa sinó una forma d’energia. I el sistema internacional ja té una unitat d’energia perfectament definida i sense tants escarafalls. El joule.

De manera que ja no s’haurien de fer servir les calories sinó els joules (de símbol J). Una caloria equival aproximadament a 4.1855 J. I dic aproximadament, perquè el valor depèn de quina definició de caloria fem servir.

Però els costums són difícils de trencar i les calories les fa servir tothom. És una unitat que trobem als embolcalls del menjar i, encara que ara comencen a posar els valors en Joules, ningú en fa cas. En el fons, tampoc ens ve d’aquí.

Per tant, sembla que seguirem amb les confoses calories durant molt de temps. Però si un dia mireu unes tables d’unitats del Sistema Internacional, no perdeu el temps buscant la caloria. No hi és.