dimarts, de març 23, 2010

Nocebo

Ahir vaig comentar coses sobre el placebo, l’efecte terapèutic real desencadenat pel simple fet de pensar que prenem un tractament. Però, si ho pensem un moment, ens adonem que aquesta definició es com feta a mida de les nostres expectatives. Com si reconeguéssim que la natura és sàvia i posa a la nostra disposició mecanismes interns per guarir-nos. Però la natura no és ni sàvia ni ximple. Simplement és. Només hi ha causes i conseqüències. I posar l’etiqueta de bones o dolentes depèn únicament de la nostra subjectivitat. I això també s’aplica al placebo.

Perquè... per quin motiu hauria d'existir un mecanisme únicament per curar?

Doncs per cap motiu. En realitat també hi ha descrit l’efecte contrari. L’efecte nocebo. El fet de creure que alguna cosa ens sentarà malament pot fer que efectivament emmalaltim malgrat que no hi hagi cap motiu per causar la malaltia. Amb tota probabilitat el mecanismes fisiològic que hi ha a l’arrel és el mateix del placebo. Simplement es separa com si fossin dues coses diferents per conveniència. A més, el que s’estudia és el placebo, la manera de millorar les teràpies. Hi ha molt pocs treballs sobre l’efecte nocebo. Però si que hi ha molts exemples.

Un de típic és la gent que nota mal de cap quan està situada sota una antena de telefonia, encara que l’antena estigui desconnectada (però ho ignorin). O quan creus que un aliment et sentarà malament i efectivament l’acabes vomitant malgrat que l’aliment estava en perfecte estat (i tu també abans de pensar-hi).

On es nota molt és en el cas dels medicaments. Moltes persones experimenten els efectes secundaris que hi ha escrits als fulletons dels medicaments. En canvi, si no els llegeixen, no noten cap efecte secundari. Això sembla una ximpleria però crea problemes reals i un conflicte ètic. Cal posar tot allò que podria passar pel fet de prendre un medicament? No fer-ho és ocultar informació, però fer-ho pot desencadenar un efecte nocebo que, igual que el placebo, no és en absolut imaginari. Per això, potser, aquells qui no creuen en la medicina moderna experimenten molts més efectes secundaris que els qui hi confien. Uns desencadenen un efecte placebo i els altres un efecte nocebo.

També s’inclouria dins el nocebo el mateix diagnòstic de la malaltia. A l’imaginari col·lectiu s’afirma moltes vegades que els metges li van donar a algú tants mesos de vida. Això, però, és molt infreqüent. Quasi mai donen una xifra els metges. Primer perquè saben perfectament que no ho poden saber. Només tenen dades estadístiques i un promig no es pot aplicar a persones concretes. Però a més, en ocasions això desencadena un efecte nocebo i el pacient acaba morint exactament quan creia. Independentment de la progressió clínica de la malaltia.

Un cas espectacular d’efecte nocebo serien les víctimes de malediccions. Si te la creus és fàcil que tingui efecte. Simplement el teu cos està responent com si la malaltia existís, de manera que acabes per generar la simptomatologia. Si hi ha alguna cosa certa en el vodoo i els zombis, segurament sigui un cas extrem d’efecte nocebo.

De totes maneres, l’origen pot estar a la ment, però els efectes son ben reals. En estudis fets en persones que eren al·lèrgiques a determinades plantes, si els hi tapaven els ulls i els deien que els posaven en contacte un braç amb la planta en qüestió, n’hi havia que generaven enrojoliment i fins ampolles a la pell, malgrat que la planta no era la que els havien dit. Sembla clar que un estat mental pot mobilitzar mediadors, senyals químics, que activin el sistema immunitari. De nou, el mateix mecanisme que el placebo.

I, igual que passa amb el placebo, costa molt aclarir si el que tenim entre mans és realment un efecte nocebo. Un estudi va trobar que dones que creien fermament que patien del cor tenien més probabilitats de morir d’un infart que les que pensaven que estaven sanes. Això s’aplica a dones amb igual risc de malalties cardíaques. La qüestió és: l’actitud mental va generar el problema? O potser simplement eren dones que coneixien millor el seu cos i notaven que alguna cosa anava malament? No és fàcil d’esbrinar.

El divertit és que, al igual que amb el placebo, els colors dels medicaments també causen un efecte nocebo, generant efectes secundaris, mesurable. Per exemple les pastilles blaves causen més somnolència que les mateixes en vermell o groc. Sospito que els que van dissenyar la Viagra no ho van tenir en compte això. Mira que fer-la blava!

14 comentaris :

Frannia ha dit...

Idò tot aixó que ens expliques no et sembla extraordinari?? El poder de la ment, tan poc conegut ni treballat i que, evidentment, no interessa, desenvolupar. A mi, de petita, quan tenia classe de gimnàsia deia que em feia mal la panxa i et jur que acabava tenint mal de debò. Qualsevol cosa abans de sotmetre'm a aquell petit nazi que teníem de profe...:)

Joan ha dit...

A mi em passa que quan em parlen o llegeixo sobre els símptomes d'una malaltia greu, el dia següent els tinc tots.

I no sé si té res a veure amb aquests efectes, però una altra cosa molt curiosa que em passa és que quan és molt important llevar-me a una hora determinada (perquè tinc que agafar un tren o un avió) em desperto un o dos minuts abans que soni el despertador.

Per cert, no sabia que la viagra era de color blau...

Dan ha dit...

Frannia. Jo si que ho trobo fscinant. Però no t'equivoquis. Si que interessa estudiar-ho. De fet, aquest és un dels camps on més s'hi treballa. El que passa és que també es dels mes difícils i anem molt lentament.

Joan. Veus? Per això jo no mel's llegeixo gaire els efectes secundaris.
No savies que la viagra era blava? Doncs ja ho saps!

Carquinyol ha dit...

Segurament la viagra és blava perquè els barrufets són molt vitals, van fen saltirons i són molt "temprats" (les altres coses blaveres que em venen a la ment no son tan "temprades"...)

I això del placebo i el nocebo mola molt! És mitologia starwariana 100%!! El poder lluminós i el poder fosc de la força !! Ai Yoda... aquest gran i menyspreat pensador...

Alepsi ha dit...

Bieeeeeeeeeen! Dos dies seguits! xDDD

Ara només falta relacionar l'efecte placebo i l'efecte nocebo amb el tarot i les arts quiromàntiques..... i... voilà! Tens el secret del timo de la lectura del futur... ;)

I ara se m'acut.... podria ser que les persones hipocondríaques fossin (fossim? xDD) més sensibles a l'efecte placebo-nocebo que la resta? Igual tenen (tenim? xD) els nociceptors alterats... o l'àrea cerebral relacionada més desenvolupada o.... (i aquí vindrien mil hipòtesis més que se m'acudeixen... ains!!! Perquè no vaig fer un doctoraaaaaaaaaat???? xDDD)

Dan ha dit...

Carquinyol. Be cqreful. El nocebo és... el costat fosc! Palpatin era un gran dominant dels nocebos

Alepsi. He he. No et queixaras eh! Doncs el que dius, sembla que es cert. Les persones mes suggestionables en altres arees de la vida experimenten uns efectes placebo / nocebo més intensos. Diferents nivells de secreció de neurotransmisors? Concentració de receptors? Familes diferents de receptors? Diferent sensibilitat? presencia de molécules antagonistes / reguladores. Vies de feedbak és o menys actives?
El millor és que motla gent creu que en aquetes coses si deixem de parlar de màgia i obscurantisme perd la gràcia. En canvi jo trobo que es molt més interessant!

Clidice ha dit...

'ons ja m'esdàs preparant una sessió per convèncer-me gue aguesta al·lehgia gue ding és domés fuit del 'ocebo aguesd ai! ;) pe'què esdig fadal, pedò fadal de fadal eh!

Dan ha dit...

Noia. Em temo que les alergies de la priavera no son nocebo sinò que estan induides per substàncies ben reals i ben presents. Bocata d'antihistaminics al canto!

Carquinyol ha dit...

jur... ja sé que és un tema ben diferent del que parles avui, però això de la Clidice és bestial!! Un cas únic de transmissió entre espècies!! Li ha afectat l'alèrgia al teclat i tot !! uala !!

Ara que penso, pels ordinadors tenim antivirus, antitroians... però software hipoalergènic crec que encara no han desenvolupat !

:P

Dan ha dit...

I tractar els troians amb placebos virtuals funcionaria? Podem convencer l'ordinador que es lliuri ell solet de les infecions?
Daisy... daisy...

Carquinyol ha dit...

convéncer el que és diu convéncer... jo parlo sovint amb el windows (sobretot quan apareixen certes pantalletes blaves que no tenen tanta trempera com las pastilletes de que parles) i de moment no l'he pogut convéncer gaire per a res...

Joana ha dit...

Si penses que aquell menjar et farà mal, com a mínim panses! Hi ha gent molt suggestionable!

Júlia ha dit...

Doncs avui, a La Contra de la Vanguardia explicaven el cas extrem d'una persona d'aquestes que de cop es tornen hipersensibles a tot, i han de sortir al carrer vestits d'astronautes, i anar per casa amb mascareta, i tal i qual.

I amb una companya de la facultat hem estat debatent: tot indica que és un trastorn impulsat pel cervell, perquè resulta mooooolt poc probable que una persona, d'un dia per l'altre, desenvolupi tots els símptomes que descrivia l'article, sense cap factor extern concret.

Hem parlat moltíssima estona del poder de la ment: quan un claustrofòbic es troba tancat a un ascensor, li costa respirar, li sembla que se li acaba l'oxigen, per més litres i litres que tardarà hores en consumir...

I quan es parla de polls, a tots ens pica el cap!

A més, tenim una assignatura, aquest curs, Fisiopatologia, on cada dia ens expliquen mil i una malalties, i al sortir sento cada disbarat...!!
"Crec que vaig tenir una depressió, perquè vaig tenir mal d'esquena durant molt temps i estava trista..."
"Em sembla que ma mare té una anèmia de tal tipus, perquè tal i qual..."
"Jo conec un esquizofrènic..."

xDDD


I amb la companya hem estat pensant que no fos un error centralitzar el desenvolupament farmacològic cap a l'ADN. Potser tenir medicaments que alterin les connexions sinàptiques i les promoguin d'una determinada manera, serien tractaments eficaços!

Dan ha dit...

Carquinyuol. Parles molt amb la finestra blava? Això comença a ser preocupant!
XD

Joana. Les panses. I tant! Les causa un virus que tenim controlat, però si per algun motiu el sistema immunitatri es "desinfla" una mica, patapam!

Júlia. Ui. En el cas de la sensibilitat quimica multiple pot ser nocebo en algun cas, però en general no esta gens clar. De moment es mantenen moltíssimes hipótesis obertes.
http://www.elsevier.es/revistas/ctl_servlet?_f=7264&articuloid=13078105&revistaid=2
Que es desencadeni d'un dia per l'altre si que es possible. Primer hi ha un periode de sensibilització, quan lels limfos estan deixant de controlar la resposat a determinats agents. I despres arriba un dia la resposta aguda quan tornes a estar exposat a l'agent causant (que moltes vegades no saps quin es)

Lo d'enfocar el desenvolupament cap l'ADN sospito que no va ser una tria conscient. Simplement varem començar a tenir eines per manipular l'ADN, mentre que amb el tema sinapsis encara resulta molt complicat.