dilluns, de març 08, 2010

problemes entrelligats

Ja fa temps que sabem que a la Terra hi arriba prou radiació provinent de l’espai com per fer la vida molt difícil. Si podem anar tranquils a plena llum del dia i no patim constantment diferents tipus de càncers és gràcies a un delicat escut que hi ha a les capes altes de l’atmosfera. La capa d’ozó és gairebé impermeable a molts tipus de radiacions i ens protegeix de la hostilitat de les radiacions provinents de l’espai.

Per això, quan les dades dels satèl·lits van mostrar que a les regions polars del planeta, aquesta capa s’anava afeblint, l’alarma es va estendre ràpidament. No és bona cosa quedar-se sense escut enmig d’una batalla, i això semblava ser el que estava passant al planeta. Aviat es va comprendre que la culpa la tenia l’activitat humana. Ignorants dels efectes que podien tenir, els humans havíem abocat a l’atmosfera milions de tones d’uns productes anomenats clorofluorocarbonis, o CFC. Uns productes que resulten extremadament útils per moltes aplicacions industrials, però que com efecte secundari, reaccionen amb l’ozó i el degraden.

La història va ser la de sempre. Primer es va dir que exageràvem, que no n’hi havia per tant, després que ja era massa tard per fer res, i al final, amb dificultats, es va prendre la decisió de deixar de fer servir aquests CFC. El protocol de Montreal va ser la demostració que, de vegades, la humanitat pot posar-se d’acord per fer alguna cosa pel planeta. El problema era que ja havíem generat molts CFC i aquests triguen molt temps a desaparèixer.

Des d’aquell any 1987 han passat moltes coses i el forat de la capa d’ozó ha deixat de ser notícia. En part és per causa de les bones notícies. El ritme de destrucció es va alentir notablement i ara gairebé està estable. No s’ha recuperat encara, però al menys ja no sembla fer-se més gran cada any. Mica a mica els CFC que queden s’aniran degradant i l’ozó es continuarà generant a les capes superiors de l’atmosfera. Algunes previsions indicaven que cap l’any 2050 la capa podria tornar a mostrar les seves mides originals.

Però ai! La felicitat no és mai complerta. Aquestes previsions no tenien en compte un altre factor que, en principi, semblava poc relacionat. Una suposició molt innocent, perquè al planeta tot ho està de relacionat d’una manera o altre. Ara sembla que els coses aniran més lentes per causa de l’escalfament global.

Amb un hivern llarg i fred com el que estem passant, sembla que això del canvi climàtic sigui poc seriós. Cal recordar que l’escalfament global no vol dir que ara els hiverns seran tots càlids. El que es previsible que passi és que hiverns com el d’aquest any, que fa uns anys eren “normals”, seran cada vegada més inhabituals. I els estius anormalment calorosos seran més i més habituals. En tot cas l’important és el balanç global del planeta i no el temps que faci al poble on passem les vacances.

L’escalfament global actua per culpa de l’efecte hivernacle. El calor queda retingut a les capes baixes de l’atmosfera per culpa dels gasos hivernacle, sobretot (però no exclusivament) el CO2. El cas és que com que la calor no pot escapar fora del planeta, les capes més altes de l’atmosfera es refreden més del normal. I justament aquí hi ha el problema. Les reaccions que generen l’ozó funcionen més lentament si baixem la temperatura. De manera que, amb una estratosfera més freda, la regeneració de la capa d’ozó segurament serà més lenta del que preveiem.

Si ho mirem des d’un punt de vista pessimista, també és mala sort que ara que arreglàvem un desastre comprometem les coses per un altre costat. Però podem ser optimistes i recordar que malgrat les decepcions recents, a Montreal, l’any 87 ja es va demostrar que en ocasions si que ens podem posar d’acord per arreglar els desastres que hem creat. Potser amb el canvi climàtic també aconseguirem alguna vegada l’acord necessari i real.

Ja se que un pessimista només és un optimista ben informat, però deixeu-me mantenir l’esperança.

8 comentaris :

Sergi ha dit...

Primerament, dir que tenir cura del planeta mai estarà malament. Totes les decisions que vagin en la direcció de preservar la Terra tal i com la vam trobar em semblarà correcte. Sigui com sigui, algun dia n'haurem de marxar. Això sembla segur.

Per altra banda, això del canvi climàtic... jo tinc les meves reserves. Penso que l'home té un paper molt petit pel que fa a la vida del planeta. Potser m'equivoco, però penso que el planeta s'espavila prou bé solet, i que si vol, o tant li molestem, ja s'encarregarà d'esborrar-nos del mapa. Penso que en els canvis que s'estan produint nosaltres hi juguem un paper molt més petit del que ens atribuïm. O a veure qui ha aconseguit desviar l'eix de la terra ell solet!? Ni tots els xinesos saltant a l'hora, escolta!

Joan ha dit...

Molt bon post com sempre,

Darrerament he llegit en diferents llocs comparacions entre la destrucció de la capa d'ozó i el canvi climàtic, arribant a la conclusió que si un problema el vàrem solucionar l'altre també. Cert que són problemes que afecten a l'atmosfera i globals, però les similituds s'acaben aquí.

La substitució dels CFC era una qüestió més tècnica que econòmica, mentre que el canvi climàtic qüestiona el nucli més dur del model econòmic mundial, que és la generació d'energia, i per tant la solució és incomparablement més complexa. D'una altra magnitud.

Respecta al comentari del XeXu, dir-li que ja està clar que l'activitat humana està canviant la composició química de l'atmosfera (augment de les parts per milió de CO2 i altres gasos), amb conseqüències del tot imprevisibles. És com jugar a la ruleta russa... potser hi ha una bala a la càmara, potser no.

Potser sí és natural que el planeta ens esborri algun dia del mapa, però també és natural intentar que no sigui així o que ho sigui el més tard possible.

Carquinyol ha dit...

un altra apunt per a la colecció de "efectes col·laterals". Realment el que comença a costar es pensar que hi ha coses que no estan relacionades...

Per cert, tens raó i tot això, però... apa que has anat a triar un dia perfecte (almenys a Barcelona ciutat) per a parlar del calentament global !! brrrrrr !!

Arcangelo ha dit...

Molt interessant la reflexió i l'optimisme, Dan, però crec que ja ho apunta en Joan, deixar d'emprar CFC tot i la seva complicació és molt més fàcil que deixar d'emetre diòxid de carboni. Al cap i a la fi, segons tinc entès, no totes les indústries empraven CFC... però totes emeten diòxid...
A més, els fabricants de CFC no tenien al darrere una OPEP o unes empreses poderosíssimes com les petrolieres d'avui en dia. Corregiu-me si m'equivoco.

Clidice ha dit...

Que cal modificar el nostre comportament em sembla que cada dia ho tenim tots més clar. Que calgui fer-ho per la Terra em sembla del tot secundari: cal fer-ho per mantenir l'únic sistema que ens manté vius. Només que sigui per pur egoïsme, cal mantenir l'equilibri i la varietat ecològica.

Dan ha dit...

XeXu. Home, tant petit no és. La producció de CO2 a partir de combustibles fossils en un moment donat potser petita a nivell planetari, però l'acumulada des de l'inici de la revolucio industiral ja es comença a notar. I sobretot es que hi ha equilibris que depenen de petits canvis.
Una altre cosa es que el planeta s'espabila solet, per descomptat. Ara, però, es tracta de mirar sobretot per nosaltres, no tant pel planeta.

Joan. Cert. Elproblema ara és molt més greu perque hi ha molts més interessos en joc. Problema més grue, solució més dificil. L'equacio sempre es la mateixa. Però caldrà posar-s'hi abans o després. i millor abans!

Carquinyol. Certament és un dia genial per parlar d'escalfament global!

Arcangelo. No no, no t'equivoques. Ara els interessos al darrera de no fer res son molt poderosos!

Clidice: Es pur egoisme. pel comte que ens hi va....

Salvador ha dit...

Un dels arguments a favor de l'escalfament global és la disminució de la capa de gel a l'Àrtic però al mateix temps a l'Antàrtic el gel està augmentant. Una de les explicacions que s'han proposat d'aquest augment és precisament l'existència del forat a la capa d'ozó.

Dan ha dit...

És molt possible. Però en tot cas no serà la ùnica causa. Si alguna cosa hem aprés es que això del clima depend de moltíssimes variables. I fins les aparentment menors al final resulten importants.