dijous, de març 11, 2010

Un respecte al passat!

Un argument bastant poca solta que fan servir aquells que no es creuen que la NASA enviés astronautes a la Lluna és que la capacitat de càlcul dels ordinadors que es van fer servir era insignificant, que la tecnologia de l’època era rudimentària i que els astronautes feien els càlculs amb paper i llapis. I amb això resulta impossible enviar ningú a la Lluna.

En realitat aquest argument l’únic que demostra és que els que el defensen no en tenen gaire idea de ciència ni de tecnologia. És semblant a dir que Colom no podia descobrir Amèrica perquè sense GPS era impossible navegar mar endins.

La incapacitat per entendre i valorar la capacitat tecnològica del passat és més freqüent del que sembla. Segurament es tracta d’un bon exemple de xauvisme temporal. Ja no és que la nostra tecnologia sigui millor que l’anterior. És que no podem imaginar fer res sense els estris actuals.

Realment, la capacitat dels ordinadors de la nau Apol·lo era similar a la d’una calculadora de les actuals. Això, en realitat no diu res en contra de l’Apol·lo, sinó que ens indica que les calculadores poden fer molt més que quatre multiplicacions i alguna arrel quadrada. Una calculadora científica moderna pot resoldre equacions quadràtiques i fer representacions gràfiques. Quan diuen que l’Apol·lo tenia la capacitat de càlcul d’una calculadora no s’ha de pensar que aquells ordinadors, que ara ens semblen tant primitius, només poguessin fer un parell d’operacions aritmètiques.

A més, encara que sembli increïble, sense ordinador es poden fer molts càlculs i molt de pressa. Encara que hi ha qui pensi que és impossible, una regla de càlcul era una eina extremadament útil quan no hi havia ordinadors. Ara poca gent la deu saber fer servir, però durant molt temps era l’equivalent a la calculadora dels enginyers.

El mateix raonament es pot fer de molts aparells que van fer un servei extraordinari durant molts segles. Els navegants van aprendre a navegar sense problemes gràcies a astrolabis, quadrants, correderes i agulles nàutiques. Tots, instruments que semblen ridículament simples, però que ben emprats aportaven una fantàstica quantitat d’informació, encara que no sortís en una pantalla i en multicolor.

I encara abans també sabien calcular. Un raonament absurd és el dels que opinen que les piràmides les van fer els egipcis amb ajuda extraterrestre, perquè com podien fer-les sense la tecnologia actual? Doncs la resposta és senzilla. Podien. Es poden fer grans obres encara que no tinguis una grua d’alta tecnologia disponible. Tenir un fotimer d’esclaus també ajuda, és clar.

En realitat el problema és que molts estudiants no fan problemes de càlcul. Els fan les calculadores. Això és una gran cosa, perquè permet, en teoria, centrar-te en entendre el problema i no perdre temps en operacions repetitives. Però hi ha el perill de perdre de vista el concepte d’operació matemàtica. Si es podem fer servir les dades sense necessitat de deu xifres decimals, la diferencia entre fer-ho a ma o fer-ho amb calculadora pot ser molt petita.

I tornant als coets, cal tenir present que les naus Apol·lo no eren l’Enterprise ni la Galàctica. Exagerant una mica s’assemblaven més a una bala de canó amb una petita càpsula a la punta. Es calcula la trajectòria, s’activen els coets durant el temps necessari. S’apaguen els coets i la inèrcia et porta fins la Lluna. Només cal fer lleugeres correccions quan ets a prop de l’objectiu. I la majoria dels càlculs els poden fer a la Terra. No era un sistema grandiós, però era suficient.

Per tant, aquells que creuen que als anys setanta, sense un sistema operatiu Windows, no es podia anar a la Lluna, haurien de revisar el que pensen sobre les tecnologies de temps passats. Com a mínim intentar entendre quines capacitats tenien en realitat i com de ben adaptades estaven a les necessitats de cada època.

10 comentaris :

Sergi ha dit...

O revisar la potencia d'aquella tecnologia, o redefinir la dificultat real d'aconseguir certes coses. Però si era tan fàcil anar a la lluna, per què no s'hi ha tornat? Pot ser que sigui car, i que no hi hagi prou interès, però segueix semblant estrany que al '69 es pogués i ara no es pugui.

Tots els coneixements que tenim ens venen d'abans, de l'acumulat històric. Per tant, no s'ha de menystenir l'aportació que cada època ha fet perquè arribem avui en dia creient que estem a l'era tecnològica.

montse ha dit...

Hola Dan,
T'he descobert per casualitat, seguint un altre blog.I com molt bé diu el gif animat, he trobat de tot i bo!!...És per això que, amb el teu permís t'he afegit a la meva llista de blogs preferits.
Enhorabona per aquesta manera d'explicar, tan intel.ligent, ben argumentada i sencilla!!.

Carquinyol ha dit...

home noi, jo penso que depenent de quina versió de Windows els hi hagués tocat, els astronautes van sortir guanyant amb les taules de càlcul!! A més, aquestes presentent tot una sèrie d'avantatges

· No consumeixen gaire bateria.
· Els hi pots posar unes altres taules al costat i les detecten de seguida
· Els virus no les modifiquen.
· i sobretot... no presenten una pantalla blau de la mort !

Realment sembla mentida que hi hagi gent que qüestioni les tècniques del passat, només s'han de passar per veure els meravellosos edificis i estructures que van construir els nostres avantpassats. I és que si una cosa tenen els humans que pot rivalitzar amb la seva possible infinita estupidesa és el seu enginy.

Alepsi ha dit...

Psá. Hi ha gent que amb el millor dels ordinadors del món no podrien anar ni a la cantonada de casa seva...

Rita ha dit...

Ja ho diu en Carquinyol... Veient els aqueductes, per exemple, que feien els romans, o les piràmides com bé dius tu, ja es pot deduir que abans, sense tants mitjans, es podien fer grandíssimes coses també i dubtar-ne seria absurd.

Les anades a la lluna vols dir que no eren més una competició amb el russos durant la Guerra freda, que no pas una altra cosa?

Laia ha dit...

Efectivament... no havia vist mai una regla de càlcul ^^

A mi això em recorda a que ara em sembla que poca gent sap fer una arrel quadrada sense calculadora. I als llibres de les escoles em sembla que ni surt...

Potser tot era més lent però arribaven a port igualment, coi!

Alasanid ha dit...

I és que a part de sumes i multiplicacions què més li demanes a un ordinador???

De totes maneres s'està perdent el saber fer operacions de cap aproximant o amb paper i llapis. És més, em sembla que no cal recórrer a l'arrel quadrada i que una simple divisió ficaria a molta gent entre les cordes.

El diseny d'aquesta màquina és més d'un segle anterior a l'arribada de l'home a la Lluna... I és capaç de molt més que la majoria d'humans.

Clidice ha dit...

Per fer una piràmide com cal només calia un bon mestre d'obres. I mai es parla de les piràmides fallides. O sigui que res d'homenets verds amb trompetes en comptes d'orelles i nas :) Un post molt necessari, sobretot a la blogosfera ^^

Angelita ha dit...

Em sento afortunat de ser uns dels que feia servir la regla de càlcul. Encara la conservo al calaix de la taula on tinc l'ordinador. Els meus companys de feina també feien servir calculadores mecàniques Grimme Natalis & Co (Per calcular les espires i altres paràmetres dels motors elèctrics)

Dan ha dit...

XeXu. El perque no s'hi ha tornat es un altre tema. Però al 69 si que s'hi podia anar.
I també és interessant imaginar com veuran d'aqui a un segle la nostra tecnologia. I com riuran de lo creguts que erem!

Montse. Doncs benvinguda. i gràcies!

Carquinyol. Realment, amb Windows no crec que m'embarques a anar a la Lluna. De fet, ni un cotxe controlat per windows em semblaria prou segur.

Alepsi. Gran veritat!

Rita. Si. Jo ho veig com una carrera. I un cop van guanyar ja no tenien més interes a còrrer.

Laia. Ets molt jove per haver vist una regla de càlcul. Jo les vaig veure, pi mes les van explicar. Peró ja no les vaig aribar a fer servir. És una manera de multiplicar numeros grans fent servir logaritmes.

Alasanid. Que mes li demanes? Gràfics en colors molt boncis que facin que els explosions semblin reals. I que la granja del facebook vagi més de pressa!
I una arrel quadrada... m'en sortiria, potser, però em posaria en seriosos problemes.

Clidice. Ei si. Les piramides que sel's van caure. Molt bon detall!

Angelita. Ostres, doncs guardala be que ja es una peça històrica!